El dia 12 de Desembre vam començar les recitacions dels poemes a les classes de COED en gran grup. Dedicarem unes quantes classes a aquestes recitacions ja que som bastants i no disposem del temps necessari per a fer-ho.
El dia 12 a ser el torn del grup A i el dia 19 el del grup B.
La veritat és que estavem tots bastant nerviosos i és per aquest motiu que abans de començar a recitar, vam fer un exercici per tal de controlar els nervis a través del control de la nostra respiració.
Quan ja estavem més calmats, després de donar-nos les mans, va començar la recitació de poemes.
Abans de recitar el nostre poema havíem de dir el títol del poema i el nom de l'autor, el motiu pel qual l'havíem escollit i, finalment, vam començar a recitar.
Tothom ho va fer molt bé. Es notava que era la primera vegada després de tants anys que recitavem una poesia de memória davant de tanta gent.
La veritat és que estavem tots bastant nerviosos i és per aquest motiu que abans de començar a recitar, vam fer un exercici per tal de controlar els nervis a través del control de la nostra respiració.
Quan ja estavem més calmats, després de donar-nos les mans, va començar la recitació de poemes.
Abans de recitar el nostre poema havíem de dir el títol del poema i el nom de l'autor, el motiu pel qual l'havíem escollit i, finalment, vam començar a recitar.
Tothom ho va fer molt bé. Es notava que era la primera vegada després de tants anys que recitavem una poesia de memória davant de tanta gent.
També cal dir que l'evolució d'una setmana a l'altre va ser molt notòria. En el grup B, que recitiva el dia 19, ja no es van notar tant els nervis i es va notar més una gran naturalitat a l'hora de recitar-lo.
Al acabar vam poder observar que el nostre poeta per excel·lència era Miquel Martí i Pol ja que la gran majoria vam escollir aquest autor.
La Rosa Soler, la nostra professora, va comentar que es notava que hi havia hagut una bona recerca de poemes ja que hi va haver gent que va anar a biblioteca, d'altres que van agafar llibres que tenien per casa i d'altres van fer servir l'internet. Ens va dir que es notava el treball i l'esforç que havíem fet i que estava contenta dels resultats.
Aquesta activitat va ser una gran oportunitat per a posar en pràctica algunes de les coses que havíem après del llibre de lectura ''Com parlar bé en públic'' de Joana Rubio, amb el respectiu decàleg que vam fer d'aquest. És a dir, vam poder posar en marxa la nostra naturalitat, el control de nervis quan parlem en públic, etcètera.
Crec que també ens pot ajudar a posar-nos a la pell dels nostres alumnes o cosins, germans petits, que per Nadal acostumen a recitar un poema.
A continuació us escric el poema que vaig recitar jo, de Miquel Martí i Pol. El vaig escollir perquè crec que és una manera molt maca de recordar a aquella gent que no està entre nosaltres. És una bona manera d'entendre que el seu esperit mai morirà.
PARLEM DE TU
"Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo".
Miquel Martí i Pol
PARLEM DE TU
"Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de comens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo".
Miquel Martí i Pol
Font d'informació: Endrets
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada