TAXONOMIA DE BLOOM

Benjamí Bloom, l'any 1956, juntament amb els seus col·laboradors van establir una jerarquia dels objectius de l'aprenentatge anomenada Taxonomia de Bloom. Aquesta estava dividida en diferents dominis (cognitiu, afectiu i psicomotor) organitzades del comportament més simple al més complex.
La Taxonomia de Bloom, l'any 2000, va ser modificada per Lorin Anderson. Aquest, va veure que els substantius no expressaven una acció. És per això que, va decidir canviar-ho per verbs.
A l'assignatura de GTIC treballem les habilitats cognitives on crear es l'habilitat cognitiva superior.

La cognició es basa en 6 habilitats (de menys a més complexitat)

1. Recordar: reconèixer, llistar, descriure, identificar, recuperar, anomenar, localitzar i trobar. 
2. Entendre: interpretar, resumir, inferir, parafrasejar, classificar, comparar, explicar i exemplificar. 
3. Aplicar: implementar, desenvolupar, utilitzar i executar 
4. Analitzar: organitzar, desconstruir, atribuir, trobar, estructurar i integrar. 
5. Avaluar: revisar, formular hipòtesis, criticar, experimentar, jutjar , detectar i provar. 
6. Crear: dissenyar, construir, planificar, produir, idear i elaborar 

Els verbs llistats descriuen moltes de les activitats, accions i processos que es duen a terme dins l'aula. La problemàtica apareix quan s'aprecia que no tenen en compte els nous objectius, processos i accions, que degut a l'emergència de les TIC, han aparegut a l'escola. Degut a aquest dèficit, la taxonomia va ser revisada per passar a “digitalitzar-la”. Aquí neix la Taxonomia de Bloom Digital.

EXERCICI DIDÀCTIC
He realitzat una taula amb totes les habilitats cognitives i la classificació de les entrades del blog treballades durant tot el semestre al mòdul de GTIC.
Per a accedir-hi feu clic aquí.

Fonts d'informació: http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3, http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/

MÉS IDEES QUE EMOCIONS

NÚVOLS DE PARAULES

Un núvol de paraules és un conjunt de conceptes, en el qual, els que són més claus es troben representats en mides de font diferents, sent aquells més grans els més freqüentment consultats. S'utilitzen bàsicament per destacar la seva importància en els directoris o llocs web. És possible classificar les paraules per ordre alfabètic, per popularitat o per representació dins el lloc.

Hi ha molts programes que creen núvols de paraules. Els podeu trobar a aquesta web: https://sites.google.com/a/xtec.cat/recursosescola/nuvols-de-pparaules.

Un dels programes que ens creen aquests núvols és Wordle, que genera núvols de paraules amb el text que l'usuari proporciona.
És una eina online molt senzilla d’utilitzar. Ens permet crear imatges representatives d’un núvol de paraules el qual, atribueix una mida més gran o més petita a diferents paraules segons la freqüència d’aparició. Per tant, és un programa que transmet idees.

Com fer un núvol de paraules o Wordle?

1. Buscar un text que vulguis transformar en un núvol de paraules. 
2. Copia’l i enganxa’l al Bloc de Notes. 
3. Ves a Wordle i clica sobre l’opció “Crea el teu propi núvol” 
4. Copies el text del Bloc de Notes i l’enganxes a l’espai que t’indica Wordle. 
5. Clica l’opció “Go” i a continuació ja tindràs el teu núvol de paraules creat.
6. A partir d’aquí tens moltes opcions per editar i modificar el teu núvol.
7. Un cop hagis acabat de modificar el teu núvol, tens l'opció de guardar-lo com una imatge.

A continuació us deixo un vídeo per si us ha quedat algun dubte sobre Wordle. A més a més tambè ens ensenya com penjar-lo al nostre blog.

MAPES CONCEPTUALS

Els mapes conceptuals van ser creat per Joseph D. Novak i han esdevingut una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació.

Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis:

1. Selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la).
2. Reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors).
3. Concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent).

Els mapes conceptuals són una manera de relacionar les idees i conceptes d’un text a través de connectors. Ens ajuden a organitzar coneixements d’una manera ordenada, és a dir a partir d’un text (concepte general) creem una classificació i divisió dels conceptes.

Un text pot transmetre emocions, però bàsicament vol idees. Passa el mateix amb el mapa conceptual, s’allunya més de les emocions i s’apropa més als conceptes (idees). En canvi, les imatges es basen a transmetre emocions visualment d'àmbits, estats d’ànim, etc.

Per a crear mapes conceptuals ho podem fer de dues maneres:

• Amb CMapTools, un programa que cal descarregar-lo
• On-line amb https://bubbl.us

A continuació us deixo un tutorial que explica com a crear un mapa conceptual amb Cmap Tools:

Per a poder entendre millor com funcionaven els mapes conceptual hem hagut de fer un exercici didàctic:
Primer de tot cal llegir, entendre i analitzar el següent text, així desprès podrem realitzar el seu mapa conceptual corresponent. Desprès s'ha de guardar i transformar-lo en format jpg.

El Dinar de Nadal
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.

En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.

La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.

El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda

Després d'haver elaborat el mapa he buscat una imatge a Flickr relacionada amb el text.
He escollit aquesta imatge perquè crec que ens pot ajuda a situar l'escrit i l'escena.

Imatge extreta de Flickr: 

Mesa de Nochebuena feta per Raúl Hernández González

TAULES D'ANUNCIS

És una altra manera de presentar informació, però aquesta vegada mitjançant un suro. En aquest suro es poden afegir fotografies, enllaços, vídeos, etc.
Una web que permet crear un tauler d'anuncis, o suro, és Padlet, en la qual no es necessari registrar-se.
La dinàmica de Padlet és molt simple: es presenta com un tauler en blanc que s’utilitza arrosegant elements que volem guardar en el taulell, com per exemple: imatges, videos, àudio, presentacions. A més té un ampli reguitzell d'aplicacions per poder compatir-lo: Codis Qr, xarxes socials, codis embed, etc.
També, podem personalitzar el taulell al nostre gust posant els colors que més ens agradin, format de lletra, agregar descripcions als elements inserits, assenyalar si serà un taulell públic o privat, entre altres opcions.
Com a recurs educatiu, és una manera t’implantar una forma fàcil de crear projectes col·laboratius, com un collage, una llista de tasques, compartir informació, etc. Sobretot és una fantàstica alternativa per a aquells que no tinguin experiència en compartir contingut per internet. Padlet és mes d'idees que d'emocions.

MAPES MENTALS
Un mapa mental és una eina que ens permet organitzar i estructura el nostre pensament facilitant-nos així la nostra capacitat d'expressar idees, solucionar problemes, prendre apunts, etcètera; d'una manera gràfica.

Hi ha multitud d'eines on-line que ens permeten confeccionar i compartir un Mind Map, per exemple:
Mindomo
Mindmeister
Mapmyself

A continuació us deixo un vídeo i un curs perquè quedi més clar aquest concepte:
http://cursomapasmentales.igipuzkoa.net/

FLUXOGRAMES
Un fluxograma és la representació gràfica d’un procediment a seguir per resoldre una tasca. Consisteix a representar situacions, fets, moviments i relacions a partir de símbols.
Algunes programes que ens permeten fer fluxogrames són el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice i Gliffy.
Giffly és un programa que a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet treballar amb altres tipus de representacions gràfiques i exportar a diferents formats el diagrama.
La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:

• Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
• Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...

Els fluxogrames tenen una simbologia:

 

CONLUSIONS

Com a conclusió crec que totes aquestes eines ajuden als alumnes a aprendre a sintetitzar, prendre decisions, resoldre problemes i seleccionar idees.

Fonts d'informació: Viquipèdia, http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es

CONCEPTUALITZACIÓ DE LA NATURALESA DE L'APRENENTATGE AMB ORDINADOR- Charles Crook

La nostra societat ha evolucionat i és per aquest motiu que s'intenten implantar nous sistemes educatius. Un d'aquests sistemes, una nova manera d'ensenyar és a través de la tecnologia. Charles Crook va utilitzar 4 metàfores amb les quals explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models són:

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant. És a dir, l'ordinador és qui explica però també qui avalua. Per tant, l'ordinador pot substituir al professor.
Acostuma a ser la que menys agrada ja que es creu que les aplicacions Jclic són un entreteniment, mai un verdader aprenentatge.

- Formes diferents d'ensenyar i de què l'ordinador ens expliqui coses.
Un exemple d'aquest tipus de programa seria les activitats del JCLIC 

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a la inversa
Un exemple d'aquest tipus de programa seria el programa SCRATCH
És un bon programa per a aprendre geometria.

En aquest programa hi ha un gat que has de dirigir, el gat aprèn i és el nen qui li ensenya mitjançant el moviment, l'aspecte, els sons, el llapis, el control... es pot controlar al gat i mitjançant una bandera i amb les tecles es pot comprovar com funciona. A continuació us deixo amb l'exemple que vam fer a classe. En ell podreu veure com li hem donat les indicacions perquè faci un quadrat i un triangle:

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Són programes que pretenen ensenyar-te quan fas una cosa malamen ja que es basen en l'experiència de l'alumne i permeten corregir els errors i reforçar-los.
És un bon sistema per experimentar sense alterar la realitat. Alhora també permeten disminuir el temps de les pràctiques.
Un exemple simulació el trobem al programa Crayon Physics tal i com es mostra a continuació:

L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat.
A classe vam veure un altre exemple de simulador que es deia " La Doctora Xinxeta" , en aquest programa els nens poden veure el procés d'una planta i l'han de regar i donar-li llum perquè la planta creixi. Si no ho fan morirà.
Gràcies a aquesta activitat aprenen experimentant, comparant i deduint.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions i tot això ens ho permet aquest element.
Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
Podem dir doncs, que l'ordinador es quelcom més que una eina, té múltiples funcions a la vegada, hi ha coses que fem amb ordinador i que sense ell no podríem fer, per exemple:

1. Facilita el treball col·laboratiu sense necessitat de reunir-se.
2. Proporciona activitats basades en l'experiència de l'alumne.
3. Ens permet organitzar la informació.
4. Evitem duplicar la informació per tal de poder-la llegir des de qualsevol lloc.
5. Ens permeten cercar informació, comparar dades, graficar valors estadístics, representar i analitzar mapes, simular fenòmens físics o socials, visualitzar processos i estructures complexes, aprendre a treballar col·laborativament,...

Per a més informació també vam llegir el següent article de Jordi Vivancos:

http://ticotac.blogspot.com.es/2007/03/les-tic-sn-sols-una-eina.html


Fonts d'informació: Apunts de classe de GTIC, http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

ELS WIKIS

QUÈ SÓN ELS WIKIS I COM FUNCIONEN?
Un Wiki és una col·lecció de pàgines web entrellaçades qualsevol de les quals pot ser visitada i modificada en tot moment (programari col·laboratiu). Els ususaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaç i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida.
És a dir, un Wiki és una eina útil per poder compartir idees i coneixements amb tothom. És una eina més per comunicar-nos ja que al modificar-lo ajudem a aportar noves idees i noves informacions. Així podem veure diversos punts de vista.
Els links juguen un paper molt important dins dels Wikis, ja que permeten enllaçar la informació i complementar-la amb altra d'altres pàgines o wikis. Així aconseguim enriquir els nostres escrits i fer que sigui un lloc més extens i interconnectat.
La Wiki més coneguda arreu del món és la: Wikipedia

És a dir, les característiques dels Wikis són:
- Contingut dinàmic
- Resultat d'un procès col·lectiu
- És intemporal
- S'estructura en pàgines indexades
- Interacció interna entre els usuaris
- Ajuda a una bona organització.
- S’actualitza la informació utilitzant un mateix wiki (web site).
- Tothom que comparteix el mateix wiki té la possibilitat d’editar i afegir informació.

WIKIS I EDUCACIÓ

En el nostre sistema educatiu acutal no és molt habitual trobar els Wikis com a un recurs d'aprenentatge. És cert però, que molts alumnes fan servir la Viquipèdia (un wiki) per a extreure molta informació. També cal dir que tot i que no sigui un dels sistemes que més s'utilitzin, cada vegada hi ha més centres educatius que utilitzen el Moddle, un dels Wikis no tant coneguts.

C. Lot va crear una llista on es troben els usos típics dels Wikis a l'educació. Podem trobar un breu resum d'aquesta a: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/docs/Adell_Wikis_MEC.pdf

A continuació us presento alguns d'ells:

• Espai de comunicació a la classe: la modificació dels Wikis pot dur lloc a discussions o a opinions diverses. La classe és un bon lloc per a parlar-ne.
• Espai de col·laboració de la classe/ base de coneixements: es poden utilitzar els diveross articles que hi trobem amb el temari corresponent.
• Espai per realitzar i presentar tasques/ portafolis electrònic: és una bona eina per a que hi hagi un intercanvi entre la tasca demanada pel professor realitzada per l'alumne 
• Arxiu de textos en procés d'elaboració: és un bon espai on guardar arxius, documents que estan apunt de ser acabats. Ens és molt útil ja que els wikis mantenen una història consultable de canvis i és ràpid tornar a una versió anterior, introduir comentaris, utilitzar el debat, etc. D'aquesta manera ens podem assegurar que mai perdrem cap dels nostres documents.
• Manual de la classe/Autoria col·laborativa: és una eina molt útil per la creació col·laborativa d'escrits de qualsevol tipus en els quals tots els alumnes poden participar-hi. D'aquesta manera els alumnes poden realitzar una mena de llibre en el qual guardin totes les activitats i la teoria que entre tots han anat creant.
• Espais pels projectes en grup: pot contenir i es pot publicar els projectes de treballs de grups d'estudiants quan estiguin finalitzats, es poden dissenyar activitats d'autoavaluació, etc. 

Per altra banda, Reneé Fountain, també va crear una llista sobre la importància dels Wikis en l'àmbit pedagògic, en la qual afirma que:

• Els Wikis són democràtics: Permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web.
• Els Wikis incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització: La immediatesa del procés d'edició del contingut, facilita als usuaris aportacions contínues al corpus textual del document wiki.

• La tecnologia Wiki promou l'escriptura: El format hipertext simplificat dels wikis permet concentrar-se en el contingut textual, és a dir en el procés d'escriure, sense les distraccions associades a les floritures d'altres programaris d'edició de text.

• Els Wikis faciliten l'autoria distribuïda de documents públics: Cocrear és complex, tant en el món real com en el virtual. Malgrat aquesta complexitat, els wikis han demostrat el seu potencial per generar documents de gran abast de forma col·laborativa.

• Els Wikis amplifiquen la interacció: Amb els wikis reflexionem, comentem i publiquem resultats acumulatius.

• Els Wikis promouen la negociació: Els fòrums o espais de discussió que tenen associats molts wikis, eduquen en el debat obert, l'argumentació i contraargumentació promouen la cerca del consens i la presa de decisions de forma no jeràrquitzada.

• Els Wikis faciliten l'edició col·laborativa i oberta: Tot el que s'escriu és sotmès a escrutini constant de la comunitat

• Els Wikis generen patrimoni cultural col·lectiu durable: La majoria de treballs escolars que es proposen als centres educatius tenen audiències molt limitades (normalment únicament el professor) . Quan un treball escolar té una dimensió pública àmplia i té una vocació de permanència, adquireix una altra dimensió per als alumnes. Escriure per a una audiència "real" és més motivador i comporta una major autoexigència, també pot induir l'aprenentatge de millors competències comunicatives.

• Els Wikis promouen el voluntariat: El professorat ha de buscar mecanismes per valorar i avaluar, qualitativament i quantitativa, les aportacions de l'alumnat en projectes com la Viquipèdia.

• Fomenten l'ètica de la participació positiva a les comunitats wiki: Cal fomentar l'ètica de la participació positiva a les comunitats wiki. L'anonimat que faciliten molts wikis, ha de ser emprat de forma responsable per preservar la privacitat, no com a mecanisme d'impunitat.

Com crear un Wiki?

Es pot fer de dues maneres:

- Wikispace: és un lloc web per crear de forma fàcil i gratuïtament els wikis.

1. Anar a la pàgina www.wikispace.com 
2. Registrar-se. 
3. Iniciar sessió: crear un usuari i contrasenya. 
4. Crear un wiki. Aquest i tots els que creïs més endavant es guardaran automàticament a l'apartat "els meus wikis". 
5. Escollir si volem que el nostre wiki sigui privat o públic i a més qui pot editar i qui no. Es pot escollir qui o quantes persones volem que facin d’administradors del Wiki. 

- Wikia: és una pàgina web per crear de forma gratuïta els wikis i el registre no és obligatori. A més, és menys complicat que Wikispace tot i que no té tantes possibilitats.

Per a crear un wiki heu d'anar a un botó que diu "start a Wiki" i en un sol pas ja el tindreu creat. Ara heu de fer clic a "Edit and Save".

Fonts d'informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuda:Qu%C3%A8_%C3%A9s_un_wiki, http://ticotac.blogspot.com/2007/05/pedagogia-dels-wikis.html, http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/docs/Adell_Wikis_MEC.pdf, https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/wikipedia/wikis-i-educacio

GESTIÓ D'ARXIUS I D'ARXIUS ON-LINE

Hi ha moltes maneres de gestionar els nostres arxius, que acostumem a tenir guardats a l'ordinador en diverses carpetes. Aquests poden ser documents, fotografies, vídeos, escrits, etc. Una d'aquestes maneres és fer-ho mitjançant un USBo un disc dur o bé via Internet.
En el cas de triar via internet, és a dir de fer una gestió d'arxius on-line, existeixen programes com Google Drive, Sugarsync o Dropbox que pujen automàticament els teus arxius ''a la nube'' i les sincronitza amb tots els dispositius que tenen registrat el compte que tu has agregat.

L'avantatge d'aquestes aplicacions és que podem tenir l'arxiu que necessitem en qualsevol moment, ja que permeten l'obertura de diversos arxius en diferents dispositius, evitant, així, la necessitat de duplicar arxius i utilitzar memòries externes, com són els USB i els discs durs.

Fonts d'informació: Google Images

PROGRAMARI ON-LINE I PROGRAMARI LOCAL

Hi ha dos tipus de programari depenent del lloc on es guarda la nostra informació (al disc dur o a internet). A continuació us explicaré vreuement en què consisteix cadscún d'ells.

Programari local: És tot aquell programa que està guardat dins el nostre ordinador, és a dir, al disc dur. Un exemple en podria ser el Microsoft Office tot i que qualsevol programa descarregat d'Internet també ho seria ja que queda emmagatzemat dins el disc dur.

Programari on-line: Són tots aquells programes que no és necessari descarregar-los a l'ordinador per a fer-lo servir, un exemple que hem vist és el Sugarsync.

CITAR, REFERENCIAR I FONTS FIABLES

Hem d'acostumar-nos a citar i referenciar tot allò que agafem d'internet que no hàgim creat nosaltres.
Hem de tenir present que no tot el que trobem a internet és veritat.
Per a poder esbrinar quanta fiablitat hi ha en alló que busquem hem de mirar sempre qui és l'autor d'aquella pàgina, d'on a tret la informació, si és una informació inventada o té una investigació, etc. És molt important mirar tots aquests aspectes per realitzar un bon treball.

Moltes persones consideren que citar autors demostraria que el seu text no és totalment original, traient mèrit al seu treball. Però en realitat demostren no només l'honradesa de la persona a reconèixer que el treball no ha sortit de la seva ment, sinó també que aquesta persona s'ha documentat i que, per tant, el document ha estat sotmès a un acurat estudi.

COM SABER SI UNA FONT ÉS FIABLE

Webs:

Viquipèdia: buscar referències. L'entrada de Rosa Sensat n'està plena.
Buscar qui ha creat la pàgina.
Mirar si està citat i posa les fonts. En cas de que hi siguin mirar la fiabilitat que tenen.

Bibliotques:
Hem d'anar a biblioteques que sabem que els llibres han estat triats per professionals (exemple: Blanquerna)
Tot depén de qui compra el llibre i qui el llegeix.
Mirar qui és l’autor del llibre, si és una persona coneguda pels seus coneixements transmesos a través d'altres llibres serà més fiable que un que no ho sigui.

Diaris: mirar qui ha escrit l’article i mirar el llibre o lloc que cita.

Mirar les fonts d’informació.
Principalment, els diaris són un medi per a saber l’interès social de la gent.

Enciclopèdia: està escrita per gent que entén del tema. El problema és que actualment la gran majoria no estan actualitzades.

Les revistes científiques passen uns parametres de qualitat. Les acostumen a revisar experts en el tema. Donen les seves raons dient perquè creuen que és correcte i perquè no. Si l’estudi és fiable o no, etc. S’envia a varis professionals per veure diverses opinions i decidir si publicar-ho o no.

Es treuen de la biblioteca. El que venen als quiosc, són magazines.

Pel que fa al tema de referències i cites us deixo amb l'adreça web de Blanquerna on trobareu com fer-ho. Per accedir-hi feu clic aquí. També us deixo amb una pàgina de la Viquipèdia on es mostra una guia per a referenciar. Per accedir-hi feu clic aquí.

Fonts d'informació: apunts de GTIC, Viquipèdia, http://biblioteca.blanquerna.edu/ca/com-trobar-informaci%C3%B3/com-citar/american-psicological-association-apa

GESTIÓ DE BOOKMARKS I CURACIÓ DE CONTINGUTS

Google Bookmarks és un servei gratuït que oferei Google per guardar marcadors d'Internet. Va ser creat el 10 d'Octubre de 2005 per tal que els usuaris que tingui un compte a Google puguin guardar els seus llocs webs preferits per a poder-los llegir més tard, així com organtizar-los mitjançant etiquetes i notes..
L'activitat de filtrar, agrupar i compartir els continguts sobre un tema que es troben a la xarxa, rep el nom de curació de continguts.

A continuació us deixarè uns quants programes i webs que són considerats Bookmarks. Per a poder llegir una informació més detallada del Feedly heu de fer clic a sobre el nom:

Feedly:
és un lector de RSS amb el que podem accedir ràpidament des d'un navegador web a totes les notícies. Un dels avantatges que trobem es que podem trobar les notícies de manera ràpida i senzilla. Per poder entrar has de crear el teu compte.

Marcadors de Google: en obrir el cercador de Google i fer click en una de les pàgines webs, a la part dreta de la barra on hi ha escrita l'adreça web podem trobar una estrella sense color. Si volem fer un bookmark, hem de clicar aquesta estrella. Al clicar-la, aquesta es convertirà en color groc, indicant-nos així que aquella pàgina ens interessa.

Twitter: és un servei de microblogging que permet els seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters (denominats piulades o tuits)".

Fonts d'informació: Viquipèdia, https://sites.google.com/a/xtec.cat/eines-web-2-0/marcadors-socials, https://ca.wikipedia.org/wiki/Twitter, Google Images

LA NOSTRA IDENTITAT DIGITAL I CURA DE LES NOSTRES DADES

Avui en dia mostrar les nostres dades a les xarxes socials és un fet molt habitual, però és molt importantt tenir cura d'aquestes ja que avui dia, amb l'aparicó de les noves tecnologies, el robatori de les nostres dades personals s'ha fet cada vegada més comú. Hi ha molts usuaris que saben com ''hackejar'' les contes i d'allà extreure tota la nostra informació que vulguin. És per aquest motiu que és molt important tenir una bona protecció en les nostres dades ja que la nostra identitat digital es basa en tota l'activitat que realitzem a la xarxa.
Per altra banda, moltes vegades no guardem la nostra informació ni tenim cura de les nostres contrasenyes, utilitzem la mateixa contrasenya per a totes les comptes, etcètera. És per aquest motiu que és important el fet de ser conscient del què fem i com ho fem, a on posem i a on no la nostra informació, quines dades hem de fer públiques i quines no.

Quan ens roben el compte pot ser que ens agafin tota la informació i que ens la borrin, o de vegades nosaltres mateixos, sense adonar-nos-en borrem algun arxiu que no voldríem haver borrat. És per aquest motiu que s'han inventat programes com són el Dropbox o el Sugarsync que ens ajuden a tenir tota la nostra infromació guardada ''en la nube''. També podem recòrrer a la còpia de seguretat en un CD, en un disc dur o en un pen però aquests elements tenen un problema: els hauríem de carregar tot el dia a sobre i si necessitèssim algun d'aquests arxius quan estèssim fora de casa no podríem accedir-hi.

A continuació us deixo una breu expicació del Sugarsync i del Dropbox:

Sugarsync : sincronitza els arxius del teu ordinador personal en els seus servidors segurs que es troben a internet, al que és conegut com ''la nube''. Quan instal·les l'aplicació de SugarSync al teu ordinador, fa tota la feina automàticament - si agregues , esborres o modifiqueu un arxiu al teu ordinador detecta immediatament el canvi i puja una còpia de la teva arxiu al núvol.

N'existeixen versions gratuïtes i de pagament, cadascuna de les quals amb opcions variades.

Dropbox: és un servei d'allotjament de fitxers multiplataforma en el núvol.
El servei permet als usuaris emmagatzemar i sincronitzar arxius en línia i entre ordinadors i compartir arxius i carpetes amb altres usuaris. N'existeixen versions gratuïtes i de pagament, cadascuna de les quals amb opcions variades.

Fonts d'informació: Viquipèdia, apunts de classe de GTIC, Google Images

GESTIÓ D'ETIQUETES

Les etiquetes són paraules que serveixen per definir i deixar més clar el contingut de la nostra entrada. Ens faciliten l'organització i l'identificació per temàtiques i permeten localitzar els documents que volem buscar d'una manera més ràpida. Per exemple, si en el meu blog vull buscar l'entrada que parla del Prezi, no aniré mirant entrada per entrada, em fixaré en les etiquetes que tinc a la barra lateral i buscaré la que posi Prezi.

COM GESTIONAR LES ETIQUETES AL NOSTRE BLOG
Per a gestionar les etiquetes del nostre blog, primer de tot, has d'afegir el gadget d'aquestes a la teva pàgina. Per a fer-ho hauras d'anar a ''Dissenya'', després a ''plantilla'' i després clicar el recuadre que vulguis que hi hagi la teva columna d'etiquetes.

A continuació us adjunto una imatge perquè quedi més clar.

Per a posar etiquetes a la teva entrades del blog, un cop escrita, a l'apartat d'edició, hauràs d'anar a la columna de la dreta on posa "Configuarció d'entrades". Allà has de clicar a "etiquetes" i escriure el nom que desitgis per a l'etiqueta de l'entrada del blog que has fet.

Font d'informació: Google images