ANALITZAR UN BLOG

El blog que jo he analitzat es titula Educativa. Aquest està format per Juan José de Haro, que és Doctor en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Matemàtiques i Informàtica en Educació Secundària. En la seva pàgina de presentació ens diu l'objectiu del seu blog: escriure sobre les metodologies i eines necessàries per aconseguir una educació de qualitat, amb la innovació com a norma. El bloc és fonamentalment. Un bloc de reflexió personal exposat al públic on una de les seves finalitats és la d'aprendre dels altres. En el seu blog podem trobar diverses activitats realitzades a classe i les reflexions fetes sobre cadascuna. Per a fer-ho, ho fa mitjançant text escrit, vídeos, àudio, presentacions, imatges, etc. Vídeo, presentació, text i imatges. És un blog de professor, on el professor mostra les activitats realitzades pels seus alumnes a classe. També utilitza el blog per fer reflexions sobre temes que interessen als alumnes però també a la societat en general. En el blog podem trobar una pestanya que es diu "Índice de artículos" on hi trobem un mapa conceptual a través del qual es pot navegar per accedir als mapes conceptuals en els qual s'ha basat per fer el bloc. Trobem una columna a la dreta on ens podem posar en contacte amb el professor, a més de poder veure una frase que per ell és significativa. Més avall trobem una imatge amb el premi que ha rebut com a "1ER PREMIO BLOGS REFLEXIÓN EDUCATIVA 2012". Per últim a més de diverses aplicacions i llocs webs que ell troba interessants i utilitza, també podem veure les diverses entrades classificades segons la data de publicació. La plataforma que utilitza és Blogger. En les entrades podem veure com primer exposa el tema, les informacions i les diverses reflexions que fa. Després, si es tracta d’un treball posa el treball del qual parla. Si no és aixì, posa vídeos, imatges o presentacions relacionades amb el tema. Per últim, posa les fonts d’informació i diverses etiquetes. Principalment són blogs adreçats als treballs realitzats per alumnes amb les TIC o bé reflexions, opinions i informació del professor sobre les tic. Com que el treball que realitzen els alumnes ha de sortir a la web del professor, aquests es veuen obligats a fer-ho perquè el seu sigui l’escollit i/o per millorar la competència lingüística ja que han d’intentar fer el mínim de faltes d’ortografia perquè és un blog en obert, que la gent pot veure. Hi ha diversos comentaris a les entrades fetes. Alguns són sobre qüestions sobre el tema i d'altres opinions sobre la manera d'expressar-se de la persona que ha escrit el blog.

GOOGLE SITES

Google Sites és una aplicació en línia gratuïta creada per Google que permet crear un lloc web sense tenir grans coneixements de html. Aquest permet compartir informació amb facilitat per veure-la i editar-la per un grup reduït de col·laboradors o amb tota la seva organització, o amb tothom. Amb Google Sites, els usuaris, poden reunir en un únic lloc i d'una forma ràpida informació variada, inclosos vídeos, calendaris, presentacions, arxius adjunts i text.

La pagina s'acostuma a escriure amb minúscules i no es fan abreviatures. En el cas de que es facin s'ha de posar què volen dir entre parèntesi.
El Sites ha de ser accessible. Per tal de fer-ho hem d'estructurar molt bé la informació, ja sigui mitjançant un mapa conceptual o bé estructurant les diverses pàgines.
Els menús desplegables no són recomanables perquè dificultem la lectura a aquelles persones que tenen alguna discapacitat.
A classe, per tal d'entendre millor el seu funcionament, hem hagut de fer un Sites que parli sobre la música dels anys 70. Per veure la que hem realitzat l'Anna Florensa i jo, la Isabel Cano només heu de fer clic aquí.

A continuació adjunto uns vídeos que ens explica què és el Google Sites i ens ensenya a fer-lo servir :

Fonts d'informació: Universidad de Alicante, Youtube, Wiquipedia

LA POESIA

La classe destinada a la poesia va començar amb la pregunta: què entenem per poesia? Per a poder saber què era, primer vam haver d'escriure en un full què enteniem nosaltres per a poesia. Cadascú va escriure o dibuixar la seva opinió i després la vam llegir en públic davant de tothom.

La meva resposta va ser:

Per mi, la poesia és un sentiment, l’expressió del poeta que vol transmetre una idea, una opinió, una observació, una crítica de la realitat o del món de la fantasia i de la imaginació.

P.Valery "La poesia, aquell dubte prolongat entre la melodia i el sentit"

Un cop, vam escoltar a tots els companys i companyes què era per a ells la poesia, la professora ens va ensenyar un vídeo d'una nena de quatre anys recitant una poesia bastant llarga i amb molta facilitat. Això sí, la recitiva amb cantarella; un recurs que s'utilitza per a poder-la memoritzar millor.

A continuació, vam escoltar a l'actor Lluís Soler recitant el poema de La vaca cega, que ens va servir d'ajuda per a poder veure com es recitiva correctament un poema sense fer servir el recurs de la cantarella.

Després vam poder veure diversos vídeos que ens van ajudar a veure que hi ha tants poemes com maneres de recitar-los.

El primer vídeo va ser:

Un plat pla ple de poesia està: és un vídeo que ens ajuda a veure com introduir la poesia als nens d'una manera dinàmica i divertida. És un vídeo què agrada molt als més petits ja que les discussions entre si tenim 10 o 11 dits són molt divertides. 

La nina de l'Angelina de Roser ros: és un bon exemple a l'hora de veure com es recita poesia als infants d'una manera divertida, amb una gran gesticulació, sense prejudicis ni vergonya.

Josep Pedrals, i ja hi tornem a ser: en aquest vídeo podem veure que la poesia tambè pot ser cantada. També veiem que no té perquè ser monòtona sinó que la podem recitar amb diversos canvis de ritme per tal de cridar l'atenció dels oïents.




Després de veure tots aquests exemples, vam recitar el poema de la gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica. D'aquesta manera vam poder anar entrenant la nostra naturalitat, la nostra memòria per a recitar el poema a final de curs.



Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica.
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.


Per acabar la classe, en vam posar per parelles i vam haver de triar un dels poemes que ens va donar la professora. 
Un cop triat, el vam recitar davant de tothom i vam poder veure els errors més comuns a l'hora de recitar. 
Això ens va servir per a millorar la nostra manera de recitar de cara a final del semestre que haurem de recitar-ne un soles i de memòria, intentant transmetre totes les paraules del poema mostrant la màxima naturalitat possible.

Fonts d'informació: apunts de la classe de COED, vídeos extrets de Youtube, imatge extreta de buscoimagenes

EL PREZI

El Prezi és un programa que ens permet fer presentacions, en les quals podem compartir idees sobre una diapostiva. Aquesta permet intruidir-hi zoom per tal de fer les seves presentacions més dinàmiques i permet als usuaris de disposar una visió més apropada i més allunyada d'una zona de la presentació.

Prezi s'utilitza com a una eina de presentació d'intercanvi d'idees, ja sigui de forma lliure o bé estructurada. El text, les imatges, els vídeos i altres mitjans de presentació es col·loquen sobre una pàgina en blanc i es poden agrupar en marcs. Després, els usuaris designen la grandària en que desitgen que es vegi i la posició entre tots els objectes que hi ha a la presentació. També es pot triar com es fa el desplaçament entre aquests objectes, així com l'ampliació i/o allunyament a l'hora de posar en marxa tota la presentació.

La presentació final es pot veure encara que no esitiguis connectat, només has de descarregar l'arxiu a l'ordinador o dispositiu on desitjes veure'l.

Tipus de Prezi
Públic: que permet editar, mostrar i descarregar els treballs a la web de l'aplicació.
Enjoy o una llicència Prezi Pro: aquests permeten crear, compartir i descarregar els arxius.

Prezi també ofereix una llicència especial per a estudiants i educadors, que és la que s'ha utilitzat per a realitzar la presentació que hi ha a continuació.

Amb el prezi podem transmetre un concepte però també podem posar una imatge que vagi més enllà del significat habitual, tal com hem fet l'Anna Florensa i jo, la Isabel Cano, que hem realitzat un Prezi.

El nostre Prezi comença amb una imatge de color gris. La primera imatge és una forma que ens serveix perquè la gent no vegi des d'un inici la presentació i/o el tema que volem tractar.

El tema que ens va proposar el professor era els gossos. A partir d'aquí, nosaltres hem decidit ensenyar mitjançant el Prezi tot el que ens aporten als èssers humans. Per a fer-ho com a imatge inicial trobem una imatge d'una mà d'un home i d'un gos.
Seguidament hem utilitzat una petjada d'un gos per tal d'utilitzar-la com a fil conductor, ja que des d'aquesta es presenten les diverses imatge i idees sobre el que ens aporten els gossos als èssers humans.

En el nostre Prezi podem veure moltes imatges i, en comparació, molt poca lletra.
En les imatges veiem la idea que volem transmetre i després escrit trobem la idea, a partir de la qual desenvolupem la nostra opinió quan és hora de fer la presentació.

Així doncs, podem veure que el prezi, a través de les diverses animacions i imatges que s'hi introdueixen, és capaç de transmetre més que el que transmet una paraula.

PREZI A L'EDUCACIÓ
El Prezi és un bon instrument per a realitzar presentacions i per a crear animacions pels nostres alumnes, ja que ajuda a fer la classe més amena. Alhora, també ajuda a que l'alumne pugui ser el creador del seu propi coneixement perquè és ell el que interactua amb la presentació o la pissarra amb la qual es mostra.
Un exemple d'aixó podria ser un conte explicat mitjançant el Prezi. Gràcies a aquest podríem fer que els alumnes cliquèssin a alguns llocs perquè al protagonista de la història li anèssin passant diversos fets. O bé, podríem crear nosaltres la nostra propia història, tal i com es pot veure al vídeo que hi ha a continuació:




És possible que després de llegir aquesta entrada i la del Power Point penseu que són dos programes molt semblants perquè els dos ens ofereixen la possibilitat de crear presentacions. És per aquest motiu, que per acabar amb aquesta entrada us deixo amb una imatge que ens explica clarament la diferència entre el Prezi i el Power Point:

Fonts d'informació: Wikipedia, Youtube, Esther Morillas Lázaro

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Aprendre a parlar és una experiència comunicativa social. 

Competència comunicativa: Saber transmetre de la manera més eficaç. "Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants".
Entenem per eficaç: aconseguir l’objectiu en contextos en que no són familiars o culturalment significatius, com són les situacións formals, que tenen unes normes. És a dir, informals perquè aquests no tenen regles.
Aprenem a parlar en un grup social i hi ha uns cànons establerts de com ha de ser el tracte o la manera d'adreçar-se segons a qui ens dirigim en cada situació. Per tant, és el context el que marca les pautes i, nosaltres, com a bons comunicadors hem de saber coneixer-les i actuar respecte aquestes. Això ho fem perquè volem obtenir un objectiu. Si l'assolim, el grau d'eficàcia serà alt.
Per a ser mestres hem de tenir en ment de que tenim la necessitat de saber-nos comunicar de la manera més eficaç possible. Hem d'aprendre a comunicar-nos de manera eficaç per tal d'obtenir el resultat que esperem dels nostres alumnes.

La intenció i la interpretació dels enunciats:

1. Ningú no parla per parlar: Sempre hi ha una intenció al darrera quan parlem 
2. Acte de parlar: Cada un dels enunciats lingüístics que produeix un interlocutor perquè passin coses. 
3. Cal atendre: Diem les coses amb un objectiu, intenció.

Ex: Algú s’ha deixat la porta oberta:
- El que diem: Algú s’ha deixat la porta oberta.
- El que volem dir: Tanca-la.
- Efecte que volem que produeixi: Que la tanqui qui l'ha deixat oberta.


Components de la Competència Comunicativa:  4 tipus de coneixements i habilitats

- Competència lingüística/gramatical: Domini del codi lingüístic.
- Competència sociolingüística: Zona georgràfica (dialectes) i també com les variants geracionals (parlem diferent pels nostres avis), variant lingüística
- Competència discursiva.
- Competència estratègica.

Competència lingüística / gramatical:
- Fa referència al domini del codi lingüístic:
-S'ocupa de:
Nivell fonològic
Nivell morfològic
Nivell sintàctic
Nivell lèxic i semàntic
- Fa referencia la manera d'expresar-se.

Compètencia sociolingüística
- Fa referència (adeqüem a la situació o a l’objectiu) a les regles socioculturals d'ús (depén de a qui i parli). Té a veure amb els registres i les varietats dialectals.
S'ocupa de:
Situació dels participants
Propòsits de la interració
Normes i convencions de la interacció

Compètencia discrusiva:
- Fa refèrencia a les formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent (significat del text) i cohesionat (lligada entre si-marcadors textuals: em primer lloc, finalment...) en qualsevol gènere.
S'ocupa de:
Cohesió de la forma: ideas lligades entre si.
Coherència en el significat: si les idees que s’expressen es cocontradïuen.
Cohesió → Que hi hagi marcadors textuals que relacionin les diverses parts del text, lliguem el text.
Coherència → Idees no es contradiguin, es relacionin.

Competència etratègica:
Té a veure amb la comunicació verbal i no verbal. (vocalització de la veu), la mirada, etc.
-Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal (70% gestualització) que es poden utilitzar per:
A) Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències
b) Afavorir l'efectivitat de la comunicació

Per ser un comunicador eficaç cal tenir una gran habilitat en la competència ligüística. Durant els curs treballarem la discursiva i l’estratègica.

Com hem pogut veure a l'entrada del comunciador eficaç, Sir ken Robinson té una bona habilitat estratègica i discursiva, ja que sap transmetre a través del llenguatge verbal i el no verbal i a més a més estructura un discurs d'una manera cohesionada i coherent.

POWER POINT

El Power Point és un programa que ens permet crear presentacions, tant a nivell educatiu com a nivell empresarial.

És una eina que ens serveix per a que una persona o un equip pugui comunicar diverses idees mitjançant diapositives, amb animacions, amb transicions, per tal de fer-la més dinàmica.

Actualment, quan ens parlen de Power Point ens ve a la ment la idea d'una presentació plena de lletra que serveix com a ajuda, com a recurs, dels professors per explicar algun temari. 

El Power Point pot anar més enllà d'això. De fet, l'hem d'utilitzar per fer-lo anar més enllà d'això.

És una eina que va més enllà del que ens pensem perquè ens permet transmetre idees, però també emocions.

Per a poder realitzar aquesta entrada hem hagut de llegir un article escrit pel Jordi Simón, el nostre professor de GTIC. L'article es titula 12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT. en ell ens explica que aquestes presentacions es fan servir com a eina de suport. Per a accedir-hi només cal que cliqueu el títol.

TIPUS DE PRESENTACIONS POWER POINT:

- Presentació Power Point tradicional: És la que utiltizen els professors a les aules. Aquesta consisteix en utilitzar el Power Point com a eina per tal d'explicar el temari de classe. El temari de classe es troba escrit en les diverses diapositives i, per tant, el professor es limita a llegir el que hi ha escrit.

Els alumnes a més d'escoltar el professor, llegeixen la presentació, la qual cosa crea una mala comunicació entre aquests dos, ja que l'alumne ha de fer dues feines alhora. 

Les classes es converteixen en avorrides, ja que l'alumne necessita estar constantment concentrat i intentan agafar informació dels dos llocs.
A continuació us deixo amb un exemple d'aquest tipus de presentació Power Point:

Presentacion de los peces (diapositivas) from susaniveth04

-Presentació Power Point creativa: És un nou mètode d'ensenyament en el qual el Power Point va més enllà del sistema tradicional. Passa a ser una eina d'aprenentatge ja que es pot explicar el temari de manera més activa, posant accions i animacions, que donen suport a allò que estàs parlant, per tal que els alumnes puguin interactuar i puguin estar atents als dos llocs.

La presentació no és l'eina que el professor fa servir per llegir tot el temari. Ara, és l'eina que el professor fa servir per tal de poder explicar el seu temari. 

D'aquesta manera l'atenció dels alumnes és constant i no hi ha una mala comunicació ja que la presentació i el professor és complementen, no és copien, com fa el model tradicional.
A continuació us deixo amb un exemple d'un conte explicat mitjançant una presentació Power Point:

EL PEQUEÑO TULIPÁN from Rosa Martinez Navarro

AVENTATGES

- Permeten crear esquemes.

- Permeten incorporar imatges, vídeos, sons, imatges, esquemes, etc. Això ajuda a fer-lo més visual i entenedor.

- Facilita la tasca de prendre apunts.

- Ens permet subratllar, encerclar i utilitzar tot tipus de colors.

DESAVENTATGES

- S'acostuma a posar-hi massa lletra, per tant, passa a no ser entenedor.

- La persona que explica es limita a llegir la pantalla.

- Excés d'efectes d'animació i de transició que fan distreure.
- No seguir cap ordre estètic.


ÚS DEL P.P EN L'ÀMBIT EDUCATIU
Ens permet treballar aspectes de diferents maneres. Per exemple la lectura d’un poema. Podem posar el poema com a recurs textual en la presentació, o bé el mestre pot llegir el poema i utilitzar la presentació com un suport visual.
Ens permet interactuar, dialogar amb els alumnes.
Podem col·locar-hi trampes i que els nens hagin d’esbrinar on es troben.
Podem utilitzar aquesta eina per tal de realitzar una tasca de creació conjunta.

ELEMENTS DEL P.P

1. Diapositives: element sobre el qual creem la presentació. On es posen les imatges, el text, els esquemes, els sons, etc.

2. Objectes: textos, vídeos, imatges, etc.

3. Presentació: el conjunt d'objectes.

4. Accions: són el conjunt d’instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre nu objecte. És a dir, quan surt un element cliquem a sobre d’aquest i passa alguna cosa. És una instrucció que posem a un element i l’executa. Exemple: posar una fletxa i dir-li que torni enradere.

5. Transicions: les transicions són efectes de moviment (visuals) i sonors que s'estableixen entre diapositiva i diapositiva.

6. Animacions: són semblants a les transicions però aplicades a una única diapositiva. 

COM PENJAR UN P.P AL NOSTRE BLOG?
A continuació us adjunto un vídeo de l'Escola Garbí que ens ensenya com penjar un Power Point al nostre blog:



És possible que després de llegir aquesta entrada i la del Prezi penseu que són dos programes molt semblants perquè els dos ens ofereixen la possibilitat de crear presentacions. És per aquest motiu, que per acabar amb aquesta entrada us deixo amb una imatge que ens explica clarament la diferència entre el Prezi i el Power Point:
                         

Fonts d'informació: Gcfaprendrelibre, Yahoo , 12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT, Youtube, Sildeshare

NATURALESA DEL LLENGUATGE AUDIOVISUAL I ÚS D'AQUEST A L'EDUCACIÓ

VÍDEO Y EDUCACIÓN- Joan Ferrés.

Per a l'assignatura de GTIC havíem de llegir el llibre de "Vídeo y educación" per Joan Ferrés. . Nosaltres vam fer la lectura del primer capítol i vam destacar com a més important la següent informació:
El llibre ens transmet la idea de que el nen sempre construeix la informació, que els mestres no hem de donar-li feta. Per tant, l’escola no ha de transmetre continguts, els ha de crear l'alumne.

Un altre idea que podem veure en el llibre és sobre la utilitat dels coneixements que transmet l'escola. Doncs està basada en un model educatiu que només fomenta la part esquerra del cervell, el que es coneix també com a l'hemisferi intel·lectual.

És la part de la lògica, la racional, la de la lectura, la de l'escriptura. Hemisferi intel·lectual.

El nostre sistema educatiu abandona l'altre part, la dreta. La deixa de banda perquè creu que no és important, perquè és la de les emocions i creu que això es pot aprendre i fomentar fora de l'escola.

Una de les grans idees que transmet el llibre és el canvi que hi hagut en el món des de la implantació de les noves tecnologies. Amb aquestes, la nostra manera de fer ha canviat, doncs gràcies a aquestes domina la part dreta i no l'esquerra.

Vivim en una societat que ens ens transmet continguts més emocionals, més visuals, més plàstics. Això causa que es creï "un nou home", que utilitza més la part dreta del cervell.

Ara aprenem a través de les sensacions i no a través de la lògica, del raonament, de la repetició del text.

Així doncs, tot i que la societat canvia, l'escolta continua fent servir una metodologia desfasada, antiga.

Podem concloure doncs, que quan tens nous mitjans, perceps el món de manera diferent. I, per tant, s'han de buscar noves metodologies per tal de poder aprendre. Uns mètodes que s'adeqüin al món actual.

Nosaltres hem canviat però no tots els àmbits en els quals ens movem han canviat. Per tant, no ho podem transmetre tot només de manera audiovisual, ho hem de fer per mitjans audiovisuals i escrits. Hem de saber quan és més adecuat fer servir un i l'altre.

Per saber quin dels dos mitjans ens és més útil cal entendré el procés que realitza el nostre cervell amb cadascún:

-Llegir text: primer veiem la imatge de l’escrit, a través d'aquest captem unes idees i, per últim, ens pot transmetre una emoció.

-Veure vídeo: primer veiem la imatge del vídeo. Aquesta ens crea una emoció. I, per últim ens apareixen idees al cap sobre el que hem vist.

Per escollir un dels dos codis per a fer-lo servir, cal saber com funcionen. 

Tots tenim al nostre abast d'una manera senzilla les normes lingüístiques, gramaticals, etc. Però no tots tenim les normes de com funcionen els codis audiovisuals ni molt menys com fer-los servir. Es dona tot per sabut.

ELS VÍDEOS COM A MÈTODE D'ENSENYAMENT (ÚS DEL LLENGUATGE AUDIVISUAL A L'EDUCACIÓ)

Una de les idees que ens transmet el llibre és que els nens no han de veure vídeos, l’han de fer ells per tal de recordar el contingut que aquest té.

A l'hora de fer-los, hauran de tenir en compte que aquest no és tant formal com l'escrit.

Quan optem per fer-los servir com a mètode d'ensenyança hem de tenir en compte que hi ha diversos tipus de vídeos:

-Vídeos del durant: no s’han de veure mai a classe, són vídeos pensats perquè cadascú els vegi a classe seva, perquè així es poden parar.

Són vídeos que només idees, no aporten emocions. La música no transmet, només acompanya el vídeo. Les imatges tampoc ens són de molta ajuda. Què fer? Aprendre després del vídeo.

Serveixen com a una eina per treballar. S’ha de fer alguna activitat perquè tota la informació que ens donen quedi memoritzada.

Per exemple:

-Vídeo motivador: són per veure en grup ja que creen unes emocions, unes actituds. Donen lloc a debat i, per tant, a un nou mètode d'aprenentatge que va més enllà de veure el vídeo.

Per exemple:

Com a conclusió general podem dir que la societat ha canviat, el model educatiu no, però ha de fer-ho perquè actualment ens mouen les emocions, no les idees.
La societat funciona amb les emocions de les imatges però l'escola el que fa és ensenyar els dos sistemes per separat: llegir un text i observar una imatge, quan el que s'hauria de fer és una combinació de totes dues, ja que en la societat es treballa més l’observació d’una imatge.
"El niño crece absurdo porqué en la escuela le enseñan textos y la sociedad imagenes". FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.

Fonts d'informació: edu3.cat, FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación, Youtube