Per a l'assignatura de GTIC havíem de llegir el llibre de "Vídeo y educación" per Joan Ferrés. . Nosaltres vam fer la lectura del primer capítol i vam destacar com a més important la següent informació:
El llibre ens transmet la idea de que el nen sempre construeix la informació, que els mestres no hem de donar-li feta. Per tant, l’escola no ha de transmetre continguts, els ha de crear l'alumne.
Un altre idea que podem veure en el llibre és sobre la utilitat dels coneixements que transmet l'escola. Doncs està basada en un model educatiu que només fomenta la part esquerra del cervell, el que es coneix també com a l'hemisferi intel·lectual.
És la part de la lògica, la racional, la de la lectura, la de l'escriptura. Hemisferi intel·lectual.
El nostre sistema educatiu abandona l'altre part, la dreta. La deixa de banda perquè creu que no és important, perquè és la de les emocions i creu que això es pot aprendre i fomentar fora de l'escola.
Una de les grans idees que transmet el llibre és el canvi que hi hagut en el món des de la implantació de les noves tecnologies. Amb aquestes, la nostra manera de fer ha canviat, doncs gràcies a aquestes domina la part dreta i no l'esquerra.
Vivim en una societat que ens ens transmet continguts més emocionals, més visuals, més plàstics. Això causa que es creï "un nou home", que utilitza més la part dreta del cervell.
Ara aprenem a través de les sensacions i no a través de la lògica, del raonament, de la repetició del text.
Així doncs, tot i que la societat canvia, l'escolta continua fent servir una metodologia desfasada, antiga.
Podem concloure doncs, que quan tens nous mitjans, perceps el món de manera diferent. I, per tant, s'han de buscar noves metodologies per tal de poder aprendre. Uns mètodes que s'adeqüin al món actual.
Nosaltres hem canviat però no tots els àmbits en els quals ens movem han canviat. Per tant, no ho podem transmetre tot només de manera audiovisual, ho hem de fer per mitjans audiovisuals i escrits. Hem de saber quan és més adecuat fer servir un i l'altre.
Per saber quin dels dos mitjans ens és més útil cal entendré el procés que realitza el nostre cervell amb cadascún:
-Llegir text: primer veiem la imatge de l’escrit, a través d'aquest captem unes idees i, per últim, ens pot transmetre una emoció.
-Veure vídeo: primer veiem la imatge del vídeo. Aquesta ens crea una emoció. I, per últim ens apareixen idees al cap sobre el que hem vist.
Per escollir un dels dos codis per a fer-lo servir, cal saber com funcionen.
Tots tenim al nostre abast d'una manera senzilla les normes lingüístiques, gramaticals, etc. Però no tots tenim les normes de com funcionen els codis audiovisuals ni molt menys com fer-los servir. Es dona tot per sabut.
ELS VÍDEOS COM A MÈTODE D'ENSENYAMENT (ÚS DEL LLENGUATGE AUDIVISUAL A L'EDUCACIÓ)
Una de les idees que ens transmet el llibre és que els nens no han de veure vídeos, l’han de fer ells per tal de recordar el contingut que aquest té.
A l'hora de fer-los, hauran de tenir en compte que aquest no és tant formal com l'escrit.
Quan optem per fer-los servir com a mètode d'ensenyança hem de tenir en compte que hi ha diversos tipus de vídeos:
-Vídeos del durant: no s’han de veure mai a classe, són vídeos pensats perquè cadascú els vegi a classe seva, perquè així es poden parar.
Són vídeos que només idees, no aporten emocions. La música no transmet, només acompanya el vídeo. Les imatges tampoc ens són de molta ajuda. Què fer? Aprendre després del vídeo.
Serveixen com a una eina per treballar. S’ha de fer alguna activitat perquè tota la informació que ens donen quedi memoritzada.
Per exemple:
-Vídeo motivador: són per veure en grup ja que creen unes emocions, unes actituds. Donen lloc a debat i, per tant, a un nou mètode d'aprenentatge que va més enllà de veure el vídeo.
Per exemple:
-Vídeo motivador: són per veure en grup ja que creen unes emocions, unes actituds. Donen lloc a debat i, per tant, a un nou mètode d'aprenentatge que va més enllà de veure el vídeo.
Com a conclusió general podem dir que la societat ha canviat, el model educatiu no, però ha de fer-ho perquè actualment ens mouen les emocions, no les idees.
La societat funciona amb les emocions de les imatges però l'escola el que fa és ensenyar els dos sistemes per separat: llegir un text i observar una imatge, quan el que s'hauria de fer és una combinació de totes dues, ja que en la societat es treballa més l’observació d’una imatge.
"El niño crece absurdo porqué en la escuela le enseñan textos y la sociedad imagenes". FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.
Fonts d'informació: edu3.cat, FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación, Youtube
La societat funciona amb les emocions de les imatges però l'escola el que fa és ensenyar els dos sistemes per separat: llegir un text i observar una imatge, quan el que s'hauria de fer és una combinació de totes dues, ja que en la societat es treballa més l’observació d’una imatge.
"El niño crece absurdo porqué en la escuela le enseñan textos y la sociedad imagenes". FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.
Fonts d'informació: edu3.cat, FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación, Youtube
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada