COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Aprendre a parlar és una experiència comunicativa social. 

Competència comunicativa: Saber transmetre de la manera més eficaç. "Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants".
Entenem per eficaç: aconseguir l’objectiu en contextos en que no són familiars o culturalment significatius, com són les situacións formals, que tenen unes normes. És a dir, informals perquè aquests no tenen regles.
Aprenem a parlar en un grup social i hi ha uns cànons establerts de com ha de ser el tracte o la manera d'adreçar-se segons a qui ens dirigim en cada situació. Per tant, és el context el que marca les pautes i, nosaltres, com a bons comunicadors hem de saber coneixer-les i actuar respecte aquestes. Això ho fem perquè volem obtenir un objectiu. Si l'assolim, el grau d'eficàcia serà alt.
Per a ser mestres hem de tenir en ment de que tenim la necessitat de saber-nos comunicar de la manera més eficaç possible. Hem d'aprendre a comunicar-nos de manera eficaç per tal d'obtenir el resultat que esperem dels nostres alumnes.

La intenció i la interpretació dels enunciats:

1. Ningú no parla per parlar: Sempre hi ha una intenció al darrera quan parlem 
2. Acte de parlar: Cada un dels enunciats lingüístics que produeix un interlocutor perquè passin coses. 
3. Cal atendre: Diem les coses amb un objectiu, intenció.

Ex: Algú s’ha deixat la porta oberta:
- El que diem: Algú s’ha deixat la porta oberta.
- El que volem dir: Tanca-la.
- Efecte que volem que produeixi: Que la tanqui qui l'ha deixat oberta.


Components de la Competència Comunicativa:  4 tipus de coneixements i habilitats

- Competència lingüística/gramatical: Domini del codi lingüístic.
- Competència sociolingüística: Zona georgràfica (dialectes) i també com les variants geracionals (parlem diferent pels nostres avis), variant lingüística
- Competència discursiva.
- Competència estratègica.

Competència lingüística / gramatical:
- Fa referència al domini del codi lingüístic:
-S'ocupa de:
Nivell fonològic
Nivell morfològic
Nivell sintàctic
Nivell lèxic i semàntic
- Fa referencia la manera d'expresar-se.

Compètencia sociolingüística
- Fa referència (adeqüem a la situació o a l’objectiu) a les regles socioculturals d'ús (depén de a qui i parli). Té a veure amb els registres i les varietats dialectals.
S'ocupa de:
Situació dels participants
Propòsits de la interració
Normes i convencions de la interacció

Compètencia discrusiva:
- Fa refèrencia a les formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent (significat del text) i cohesionat (lligada entre si-marcadors textuals: em primer lloc, finalment...) en qualsevol gènere.
S'ocupa de:
Cohesió de la forma: ideas lligades entre si.
Coherència en el significat: si les idees que s’expressen es cocontradïuen.
Cohesió → Que hi hagi marcadors textuals que relacionin les diverses parts del text, lliguem el text.
Coherència → Idees no es contradiguin, es relacionin.

Competència etratègica:
Té a veure amb la comunicació verbal i no verbal. (vocalització de la veu), la mirada, etc.
-Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal (70% gestualització) que es poden utilitzar per:
A) Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències
b) Afavorir l'efectivitat de la comunicació

Per ser un comunicador eficaç cal tenir una gran habilitat en la competència ligüística. Durant els curs treballarem la discursiva i l’estratègica.

Com hem pogut veure a l'entrada del comunciador eficaç, Sir ken Robinson té una bona habilitat estratègica i discursiva, ja que sap transmetre a través del llenguatge verbal i el no verbal i a més a més estructura un discurs d'una manera cohesionada i coherent.

POWER POINT

El Power Point és un programa que ens permet crear presentacions, tant a nivell educatiu com a nivell empresarial.

És una eina que ens serveix per a que una persona o un equip pugui comunicar diverses idees mitjançant diapositives, amb animacions, amb transicions, per tal de fer-la més dinàmica.

Actualment, quan ens parlen de Power Point ens ve a la ment la idea d'una presentació plena de lletra que serveix com a ajuda, com a recurs, dels professors per explicar algun temari. 

El Power Point pot anar més enllà d'això. De fet, l'hem d'utilitzar per fer-lo anar més enllà d'això.

És una eina que va més enllà del que ens pensem perquè ens permet transmetre idees, però també emocions.

Per a poder realitzar aquesta entrada hem hagut de llegir un article escrit pel Jordi Simón, el nostre professor de GTIC. L'article es titula 12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT. en ell ens explica que aquestes presentacions es fan servir com a eina de suport. Per a accedir-hi només cal que cliqueu el títol.

TIPUS DE PRESENTACIONS POWER POINT:

- Presentació Power Point tradicional: És la que utiltizen els professors a les aules. Aquesta consisteix en utilitzar el Power Point com a eina per tal d'explicar el temari de classe. El temari de classe es troba escrit en les diverses diapositives i, per tant, el professor es limita a llegir el que hi ha escrit.

Els alumnes a més d'escoltar el professor, llegeixen la presentació, la qual cosa crea una mala comunicació entre aquests dos, ja que l'alumne ha de fer dues feines alhora. 

Les classes es converteixen en avorrides, ja que l'alumne necessita estar constantment concentrat i intentan agafar informació dels dos llocs.
A continuació us deixo amb un exemple d'aquest tipus de presentació Power Point:

Presentacion de los peces (diapositivas) from susaniveth04

-Presentació Power Point creativa: És un nou mètode d'ensenyament en el qual el Power Point va més enllà del sistema tradicional. Passa a ser una eina d'aprenentatge ja que es pot explicar el temari de manera més activa, posant accions i animacions, que donen suport a allò que estàs parlant, per tal que els alumnes puguin interactuar i puguin estar atents als dos llocs.

La presentació no és l'eina que el professor fa servir per llegir tot el temari. Ara, és l'eina que el professor fa servir per tal de poder explicar el seu temari. 

D'aquesta manera l'atenció dels alumnes és constant i no hi ha una mala comunicació ja que la presentació i el professor és complementen, no és copien, com fa el model tradicional.
A continuació us deixo amb un exemple d'un conte explicat mitjançant una presentació Power Point:

EL PEQUEÑO TULIPÁN from Rosa Martinez Navarro

AVENTATGES

- Permeten crear esquemes.

- Permeten incorporar imatges, vídeos, sons, imatges, esquemes, etc. Això ajuda a fer-lo més visual i entenedor.

- Facilita la tasca de prendre apunts.

- Ens permet subratllar, encerclar i utilitzar tot tipus de colors.

DESAVENTATGES

- S'acostuma a posar-hi massa lletra, per tant, passa a no ser entenedor.

- La persona que explica es limita a llegir la pantalla.

- Excés d'efectes d'animació i de transició que fan distreure.
- No seguir cap ordre estètic.


ÚS DEL P.P EN L'ÀMBIT EDUCATIU
Ens permet treballar aspectes de diferents maneres. Per exemple la lectura d’un poema. Podem posar el poema com a recurs textual en la presentació, o bé el mestre pot llegir el poema i utilitzar la presentació com un suport visual.
Ens permet interactuar, dialogar amb els alumnes.
Podem col·locar-hi trampes i que els nens hagin d’esbrinar on es troben.
Podem utilitzar aquesta eina per tal de realitzar una tasca de creació conjunta.

ELEMENTS DEL P.P

1. Diapositives: element sobre el qual creem la presentació. On es posen les imatges, el text, els esquemes, els sons, etc.

2. Objectes: textos, vídeos, imatges, etc.

3. Presentació: el conjunt d'objectes.

4. Accions: són el conjunt d’instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre nu objecte. És a dir, quan surt un element cliquem a sobre d’aquest i passa alguna cosa. És una instrucció que posem a un element i l’executa. Exemple: posar una fletxa i dir-li que torni enradere.

5. Transicions: les transicions són efectes de moviment (visuals) i sonors que s'estableixen entre diapositiva i diapositiva.

6. Animacions: són semblants a les transicions però aplicades a una única diapositiva. 

COM PENJAR UN P.P AL NOSTRE BLOG?
A continuació us adjunto un vídeo de l'Escola Garbí que ens ensenya com penjar un Power Point al nostre blog:



És possible que després de llegir aquesta entrada i la del Prezi penseu que són dos programes molt semblants perquè els dos ens ofereixen la possibilitat de crear presentacions. És per aquest motiu, que per acabar amb aquesta entrada us deixo amb una imatge que ens explica clarament la diferència entre el Prezi i el Power Point:
                         

Fonts d'informació: Gcfaprendrelibre, Yahoo , 12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT, Youtube, Sildeshare

NATURALESA DEL LLENGUATGE AUDIOVISUAL I ÚS D'AQUEST A L'EDUCACIÓ

VÍDEO Y EDUCACIÓN- Joan Ferrés.

Per a l'assignatura de GTIC havíem de llegir el llibre de "Vídeo y educación" per Joan Ferrés. . Nosaltres vam fer la lectura del primer capítol i vam destacar com a més important la següent informació:
El llibre ens transmet la idea de que el nen sempre construeix la informació, que els mestres no hem de donar-li feta. Per tant, l’escola no ha de transmetre continguts, els ha de crear l'alumne.

Un altre idea que podem veure en el llibre és sobre la utilitat dels coneixements que transmet l'escola. Doncs està basada en un model educatiu que només fomenta la part esquerra del cervell, el que es coneix també com a l'hemisferi intel·lectual.

És la part de la lògica, la racional, la de la lectura, la de l'escriptura. Hemisferi intel·lectual.

El nostre sistema educatiu abandona l'altre part, la dreta. La deixa de banda perquè creu que no és important, perquè és la de les emocions i creu que això es pot aprendre i fomentar fora de l'escola.

Una de les grans idees que transmet el llibre és el canvi que hi hagut en el món des de la implantació de les noves tecnologies. Amb aquestes, la nostra manera de fer ha canviat, doncs gràcies a aquestes domina la part dreta i no l'esquerra.

Vivim en una societat que ens ens transmet continguts més emocionals, més visuals, més plàstics. Això causa que es creï "un nou home", que utilitza més la part dreta del cervell.

Ara aprenem a través de les sensacions i no a través de la lògica, del raonament, de la repetició del text.

Així doncs, tot i que la societat canvia, l'escolta continua fent servir una metodologia desfasada, antiga.

Podem concloure doncs, que quan tens nous mitjans, perceps el món de manera diferent. I, per tant, s'han de buscar noves metodologies per tal de poder aprendre. Uns mètodes que s'adeqüin al món actual.

Nosaltres hem canviat però no tots els àmbits en els quals ens movem han canviat. Per tant, no ho podem transmetre tot només de manera audiovisual, ho hem de fer per mitjans audiovisuals i escrits. Hem de saber quan és més adecuat fer servir un i l'altre.

Per saber quin dels dos mitjans ens és més útil cal entendré el procés que realitza el nostre cervell amb cadascún:

-Llegir text: primer veiem la imatge de l’escrit, a través d'aquest captem unes idees i, per últim, ens pot transmetre una emoció.

-Veure vídeo: primer veiem la imatge del vídeo. Aquesta ens crea una emoció. I, per últim ens apareixen idees al cap sobre el que hem vist.

Per escollir un dels dos codis per a fer-lo servir, cal saber com funcionen. 

Tots tenim al nostre abast d'una manera senzilla les normes lingüístiques, gramaticals, etc. Però no tots tenim les normes de com funcionen els codis audiovisuals ni molt menys com fer-los servir. Es dona tot per sabut.

ELS VÍDEOS COM A MÈTODE D'ENSENYAMENT (ÚS DEL LLENGUATGE AUDIVISUAL A L'EDUCACIÓ)

Una de les idees que ens transmet el llibre és que els nens no han de veure vídeos, l’han de fer ells per tal de recordar el contingut que aquest té.

A l'hora de fer-los, hauran de tenir en compte que aquest no és tant formal com l'escrit.

Quan optem per fer-los servir com a mètode d'ensenyança hem de tenir en compte que hi ha diversos tipus de vídeos:

-Vídeos del durant: no s’han de veure mai a classe, són vídeos pensats perquè cadascú els vegi a classe seva, perquè així es poden parar.

Són vídeos que només idees, no aporten emocions. La música no transmet, només acompanya el vídeo. Les imatges tampoc ens són de molta ajuda. Què fer? Aprendre després del vídeo.

Serveixen com a una eina per treballar. S’ha de fer alguna activitat perquè tota la informació que ens donen quedi memoritzada.

Per exemple:

-Vídeo motivador: són per veure en grup ja que creen unes emocions, unes actituds. Donen lloc a debat i, per tant, a un nou mètode d'aprenentatge que va més enllà de veure el vídeo.

Per exemple:

Com a conclusió general podem dir que la societat ha canviat, el model educatiu no, però ha de fer-ho perquè actualment ens mouen les emocions, no les idees.
La societat funciona amb les emocions de les imatges però l'escola el que fa és ensenyar els dos sistemes per separat: llegir un text i observar una imatge, quan el que s'hauria de fer és una combinació de totes dues, ja que en la societat es treballa més l’observació d’una imatge.
"El niño crece absurdo porqué en la escuela le enseñan textos y la sociedad imagenes". FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.

Fonts d'informació: edu3.cat, FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación, Youtube

TIC I EDUCACIÓ

El vídeo que trobareu a continuació parla sobre la importància de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) durant els últims anys i com són de necessàries avui en dia per a qualsevol cosa, inclós l'ensenyament.

Actualment, l'utilització de les noves tecnologies, tant pels nens com pels adults, és molt important ja que ens permet trobar molta informació que abans no podíem aconseguir i a més a més d'una manera senzilla.
Pel que fa en l'àmbit de l'educació, les TIC també són molt importants ja que milloren l'aprenentatge i la comunicació. Amb la tecnologia el ''roll'' de professor i alumne canvien. Ara ja no només s'utilitzen estratègies d'ensenyament sinó que també s'utilitzen les estratègies d'aprenentatge. Amb les TIC els alumnes estan més motivats i tenen més ganes d'aprendre d'una forma més autònoma. El professor passa a ser el guia que ajuda a l'alumne, el que ensenya i el que li posa mitjans per a aprendre. Ara ja no és aquella persona que ho sap tot i que no se li pot qüestionar res.

Avui en dia la tecnologia està gairebé en tot el que fem i tot el que utilitzem i, per tant, ens hem d'adaptar a aquet nou món, hem d'aprendre com funcionen les TIC i utilitzar-les de manera correcta.

LLENGUATGE I LLENGUA

EL LLENGUATGE

El llenguatge és la manera com tot ésser humà expressa el seu pensament a través de la llengua. És més que un mitjà de comunicació. És un instrument, una eina a través de la qual podem referint-nos al món, perquè el redueix. Està constituït per senyals i combinacions de senyals. Té diversos nivells: el discurs, l'oració el sintagma, el morfema i el fonema.

Elements per a una definició del llenguatge:

1. El llenguatge i l’organització de l’entorn: Redueix el món. Reduim, ho agrupem en categories, d’un nombre il.limitat ho converteix a un nombre limitat d’objectes, de sensacions, d’emocions.

2. El llenguatge i el pensament: Vigostki (UNITS). El llenguatge modela el pensament, és un reflex d'aquest, ja que van units. Sense un no pot existir l’altre. Gràcies al llenguatge podem tenir un diàleg intern. El llenguatge assenyala els límits del pensament.

3. El llenguatge i la memòria : Expressar-nos amb nosaltres mateixos. Sense llenguatge no podríem emmagatgemar els pensaments, allò que vivim.

4. El llenguatge i l’autoexpressió: El llenguatge també va associat a l’expressió del futur o passat.

En resum; el llenguatge serà un element bàsic en la constitució del pensament, amb el que fem possible la comunicació gràcies a la reducció i l'ordenació de totes les percepcions que rebem de l'entorn. Va lligat amb el pensament, pensem amb paraules i quan pensem parlem, i a la memòria ja que podem establir connexions entre uns fets i uns altres. Ens permet el diàleg amb nosaltres mateixos (permet l'auto expressió).


El llenguatge com a facultat humana:
1. Do universal dels humans : Tot individu neix amb aquesta facultat tot i ser d’un altre país i no tenir el mateix llenguatge. És a dir; no importa l’orígen, tots la tenim.

2. Aquesta facultat fa possible l’aprenentatge lingüístic: Mecanisme que fan que l’individu pugui deduir com funciona una llengua. D'aquesta manera ho fan els nens, que funcionen per impúls i descobreixen la llengua fen les seves própies reflexions.
Per exemple: El verb en pretèrit (passat) ja feta, acabada, o els verbs que l’infinitu acabats amb ‘’ir’’ acabaran amb ‘’it’’. Descobreixen el funcionament de la llengua. D'aquesta manera arriben a la conclusió que per lògica :

Dormir -----> dormit
obrir ------> obrit----->obert

El mecanisme que fa que un infant conegui una llengua es diu LAD. Va ser descobert per Nove Chomisky.

3. Marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir.

4. Es concreta en una ‘’llengua’’. Que és fruit de la naturalesa, ja que ens ha donat als humans d’aquesta facultat.

Tots tenim un programa mental que fa que poguem aprendre llengües, però dependent del medi es desenvolupa més o menys.


LLENGUA
Sistema (els seus elements tenen una organització interna) de signes orals (reflectits sovint en un codi escrit) propi d'una comunitat.
Quan aprenem una llengua, aprenem el funcionament del sistema, la relació dels seus elements.
Ha d’haver una relació de jerarquia, ja que no són un conjunt de paraules perquè no estan totes en el mateix nivell. És a dir, perquè una llengua sigui una sistema ha d’estar organitzada.

Nivells en que es compón el sistema (coses necessàries perquè una llengua sigui una llengua)

1. Pragmàtic : discurs o text. Sentit, ús, funció del text o frase 
2. Semàntic : oració o paraula. S'agafa la frase o paraula i es mira si té sentit. 
3. Sintàtic : sintagma. Si hi ha concordança en el sistema.
4. Morfològic : morfema. La paraula, com fem el singular i plural 
5. Fonètic : fonema o so. Produció de so. Sons que en la llengua tinguin sentit. Màxim en podem fer 40-45. 

Una llengua es diferent a una altra perquè la combinació de sons són diferents.

Tota llengua és perfecte perquè el seu funcionament intern és perfecte i la seva organització també.

" Tota llengua és, i és perfecta"

Si volem ser bons comunicadors, no nomès s'aconsegueix amb el conixement de la llengua, també s'aconsegueix a través de l'entonació de les frases.

Experiment:
Un orador diu: "els nens ja han arribat". Depenent del to en que es digui ens pot transmetre un sentiment d'alegria, de tristesa, de ràbia, de preocupació o de dubte.
Així doncs, la frase era la mateixa, pero segons el sentiment, l'entonació, s'embla diferent.

Per acabar, podem arribar a la conclusió que "El llenguatge existeix sense la llengua i la llengua no pot existir sense llenguatge". Font d'informació: text TUSON, J. (1984). Lingüística: 3.El lenguaje y las lenguas. Barcelona: Barcanova (p.45-50)

WEB 2.0

Definim la Web 2.0 o la web social com unes webs en les que són els mateixos usuaris els seus creadors i els seus orgnatizadiors. És a dir, un tipus de web basada en la interacció dels seus participants.

Aquestes webs faciliten els fluxos constants d'informació mitjançant medis informàtics arreu del món. A partir de la seva, tothom té el dret i el poder de transmetre i rebre informació dels altres.

Aquest concepte va ser emprat per primera vegada al 2004 i en parlem amb més freqüència des del 2006 fins l'actualitat. Les conseqüències a aquest fenòmens és que ara tothom té el mateix dret i possibilitats de publicar notícies i accedir a tot tipus d'informació en tot el món.

Un exemple de web 2.0 serien els wikis i els blogs.

Fonts d'informació: viquipèdia, http://definicion.de/web-2-0/

ELEMENTS ESTRUCTURALS D'UN BLOG

Un blog està constituït per diversos elements, alguns els trobem en totes les plataformes de blogs i altres són exclusius i personalitzables. En aquesta entrada només us parlarè dels més comuns.En visitar un blog, el primer que observem és una capçalera amb el títol i un cos central amb les entrades o articles ordenats per ordre cronològic invers, de manera que el més recent apareix en primer lloc. Cada article sol indicar les categories que hi corresponen, si es relacionen amb etiquetes i si hi hagut algun comentari.

Pàgines estàtiques
Són aquelles pàgines que es queden fixes al blog. Normalment es troben situades a la barra superior i s'utilitzen per escriure informació que el creador de blog vol que quedi de manera permanent perquè l'autor del blog considera que és d'utilitat o d'interès pel lector. Això ho fa perquè sigui fàcil de trobar ja que sempre estarà en el mateix lloc.
Per exemple, jo al meu blog tinc una pàgina estàtica que posa qui sóc jo.

Com crear una pàgina estàtica?
Des d'Inici (on apareix la llista dels teus Blogs), selecciona l'opció Pàgines del menú desplegable.
Desplega les opcions de Pàgina Nova, i tria l'opció de Pàgina en blanc.
Després escrius el que vulguis a la teva pàgina estàtica i, una vegada que acabis d'agregar el teu contingut, la publiques, fent clic a Publicar.

Entrades
Les entrades són la unitat de publicació del bloc. És on escrius el contingut del teu bloc i l'actualitzes. Les entrades en anglès s'anomenen "Post" que significa "publicar". Al bloc publiques entrades que formen el cos de contingut d'aquest.

Comentaris
Els comentaris d'un blog són el motor d'interactivitat entre l'autor i el lector i el que ajudarà a crear coneixement mitjançant la comunicació i el feedback. Es poden utilitzar per fer arribar a l'escriptor, crítiques, elogis, recomenacions, peticions, etc.
Cada sistema té unes opcions determinades per controlar els comentaris. Alguns permeten obrir-los només a usuaris registrats, o bé a tothom i per tant permeten comentaris anònims.

Etiquetes

Serveixen per endreçar les entrades, classificar-les segons la temàtica, Podem posar més d'una etiqueta, separades per comes.

Gadgets
Són objectes en miniatura, uns complements que s'afegeixen al blog i que el personalitzen, ja que permeten ampliar les possibilitats pròpies de la plataforma.
N'hi ha de molts tipus, des de aquells que ens permeten veure els posts més llegits, reproductors de música, rellotges, contadors de visites, el temps, etcètera.

Blogrolls
Es un menú que mostra la llista d'enllaços que l'autor d'un blog recomana i/o destaca perquè té alguna relació amb la temàtica del bloc. Un bon ús dels blogrolls o llista de blocs es de gran ajuda perquè els lectors puguin continuar ampliant informació sobre un tema.
En el meu blog, el podeu trobar a la columna de la dreta de la pàgina.

Fonts d'informació: Google Images, llibre Usos Educatius dels Blogs