LLENGUATGE I LLENGUA

EL LLENGUATGE

El llenguatge és la manera com tot ésser humà expressa el seu pensament a través de la llengua. És més que un mitjà de comunicació. És un instrument, una eina a través de la qual podem referint-nos al món, perquè el redueix. Està constituït per senyals i combinacions de senyals. Té diversos nivells: el discurs, l'oració el sintagma, el morfema i el fonema.

Elements per a una definició del llenguatge:

1. El llenguatge i l’organització de l’entorn: Redueix el món. Reduim, ho agrupem en categories, d’un nombre il.limitat ho converteix a un nombre limitat d’objectes, de sensacions, d’emocions.

2. El llenguatge i el pensament: Vigostki (UNITS). El llenguatge modela el pensament, és un reflex d'aquest, ja que van units. Sense un no pot existir l’altre. Gràcies al llenguatge podem tenir un diàleg intern. El llenguatge assenyala els límits del pensament.

3. El llenguatge i la memòria : Expressar-nos amb nosaltres mateixos. Sense llenguatge no podríem emmagatgemar els pensaments, allò que vivim.

4. El llenguatge i l’autoexpressió: El llenguatge també va associat a l’expressió del futur o passat.

En resum; el llenguatge serà un element bàsic en la constitució del pensament, amb el que fem possible la comunicació gràcies a la reducció i l'ordenació de totes les percepcions que rebem de l'entorn. Va lligat amb el pensament, pensem amb paraules i quan pensem parlem, i a la memòria ja que podem establir connexions entre uns fets i uns altres. Ens permet el diàleg amb nosaltres mateixos (permet l'auto expressió).


El llenguatge com a facultat humana:
1. Do universal dels humans : Tot individu neix amb aquesta facultat tot i ser d’un altre país i no tenir el mateix llenguatge. És a dir; no importa l’orígen, tots la tenim.

2. Aquesta facultat fa possible l’aprenentatge lingüístic: Mecanisme que fan que l’individu pugui deduir com funciona una llengua. D'aquesta manera ho fan els nens, que funcionen per impúls i descobreixen la llengua fen les seves própies reflexions.
Per exemple: El verb en pretèrit (passat) ja feta, acabada, o els verbs que l’infinitu acabats amb ‘’ir’’ acabaran amb ‘’it’’. Descobreixen el funcionament de la llengua. D'aquesta manera arriben a la conclusió que per lògica :

Dormir -----> dormit
obrir ------> obrit----->obert

El mecanisme que fa que un infant conegui una llengua es diu LAD. Va ser descobert per Nove Chomisky.

3. Marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir.

4. Es concreta en una ‘’llengua’’. Que és fruit de la naturalesa, ja que ens ha donat als humans d’aquesta facultat.

Tots tenim un programa mental que fa que poguem aprendre llengües, però dependent del medi es desenvolupa més o menys.


LLENGUA
Sistema (els seus elements tenen una organització interna) de signes orals (reflectits sovint en un codi escrit) propi d'una comunitat.
Quan aprenem una llengua, aprenem el funcionament del sistema, la relació dels seus elements.
Ha d’haver una relació de jerarquia, ja que no són un conjunt de paraules perquè no estan totes en el mateix nivell. És a dir, perquè una llengua sigui una sistema ha d’estar organitzada.

Nivells en que es compón el sistema (coses necessàries perquè una llengua sigui una llengua)

1. Pragmàtic : discurs o text. Sentit, ús, funció del text o frase 
2. Semàntic : oració o paraula. S'agafa la frase o paraula i es mira si té sentit. 
3. Sintàtic : sintagma. Si hi ha concordança en el sistema.
4. Morfològic : morfema. La paraula, com fem el singular i plural 
5. Fonètic : fonema o so. Produció de so. Sons que en la llengua tinguin sentit. Màxim en podem fer 40-45. 

Una llengua es diferent a una altra perquè la combinació de sons són diferents.

Tota llengua és perfecte perquè el seu funcionament intern és perfecte i la seva organització també.

" Tota llengua és, i és perfecta"

Si volem ser bons comunicadors, no nomès s'aconsegueix amb el conixement de la llengua, també s'aconsegueix a través de l'entonació de les frases.

Experiment:
Un orador diu: "els nens ja han arribat". Depenent del to en que es digui ens pot transmetre un sentiment d'alegria, de tristesa, de ràbia, de preocupació o de dubte.
Així doncs, la frase era la mateixa, pero segons el sentiment, l'entonació, s'embla diferent.

Per acabar, podem arribar a la conclusió que "El llenguatge existeix sense la llengua i la llengua no pot existir sense llenguatge". Font d'informació: text TUSON, J. (1984). Lingüística: 3.El lenguaje y las lenguas. Barcelona: Barcanova (p.45-50)