Un dels exercicis que havíem de fer per a la classe classe de COED un cop explicada tota la teoria sobre la descripció, va ser haver de fer-ne una d'un dels companys o companyes de classe. Un cop feta la descripció també havíem d'adjuntar una fotografia que crèiessim que tenia alguna relació amb aquella persona. A més a més, també vam posar una cartolina i una frase descriptiva d'aquesta a sota.
Per acabar, vam fer una sala d'exposicions, on estaven penjades les fotografies de tots i totes.
Per acabar, vam fer una sala d'exposicions, on estaven penjades les fotografies de tots i totes.
Jo vaig escollir a l'Anna Florensa i vaig triar aquesta fotografia perquè, com dic en el text escrit, l'Anna viu entre liles i en aquesta fotografia surt reflectida aquesta idea.
"Entre liles"
D’estatura mitjana, amb un collaret sempre en el seu coll, amb uns ulls plens de bondat, disposada a treure’t un somriure, et saluda amb un bon dia dels més sincers. Entre somriure i somriure amaga la seva dolça mirada, una mirada innocent, tímida. Una mirada observadora que amaga mil experiències viscudes, mil secrets amagats.
Darrere de cada pas, de cada gest que fa, et demostra que fer-se gran no implica perdre aquella màgia que tots tenim quan som petits.
Té un esperit divertit, somiador, imaginatiu, com el dels més menuts. Creu en el món dels infants, un món del qual vol formar part, ja que estudia per ser mestra d’Educació Infantil. No li agrada posar-se límits. És per aquest motiu que no gaire va decidir notar el pessigolleig a la panxa que et provoca l’adrenalina quan estàs volant pel cel com un ocell lliure. Una experiència que, sense dubte, repetirà. Viu la vida de color lila, el seu color preferit. Amiga dels seus amics, disposada a treure un somriure a qualsevol, camina fort intentant menjar-se el món però sense deixar ferit a ningú pel camí.
Mai et faltarà la seva mà si caus, t’ajudarà a aixecar-te i t’ensenyarà que el camí no és tan difícil com et penses si tens algú al costat que t’ajudi a caminar-hi.
Conclusions extretes:
Poder realitzar aquest treball ha estat una manera de poder-me apropar més a l'Anna i conèixer-la millor. He pogut saber més d'ella, dels seus gustos, de les seves aficions. És a dir, l'he conegut com és realment, més enllà de l'aparença física i superficial.
Crec que és una bona activitat per a nosaltres, ja que com a futurs mestres hem d'aprendre a contactar amb els alumnes i saber veure més enllà del que amaguen les aparences.
Darrere de cada pas, de cada gest que fa, et demostra que fer-se gran no implica perdre aquella màgia que tots tenim quan som petits.
Té un esperit divertit, somiador, imaginatiu, com el dels més menuts. Creu en el món dels infants, un món del qual vol formar part, ja que estudia per ser mestra d’Educació Infantil. No li agrada posar-se límits. És per aquest motiu que no gaire va decidir notar el pessigolleig a la panxa que et provoca l’adrenalina quan estàs volant pel cel com un ocell lliure. Una experiència que, sense dubte, repetirà. Viu la vida de color lila, el seu color preferit. Amiga dels seus amics, disposada a treure un somriure a qualsevol, camina fort intentant menjar-se el món però sense deixar ferit a ningú pel camí.
Mai et faltarà la seva mà si caus, t’ajudarà a aixecar-te i t’ensenyarà que el camí no és tan difícil com et penses si tens algú al costat que t’ajudi a caminar-hi.
Conclusions extretes:
Poder realitzar aquest treball ha estat una manera de poder-me apropar més a l'Anna i conèixer-la millor. He pogut saber més d'ella, dels seus gustos, de les seves aficions. És a dir, l'he conegut com és realment, més enllà de l'aparença física i superficial.
Crec que és una bona activitat per a nosaltres, ja que com a futurs mestres hem d'aprendre a contactar amb els alumnes i saber veure més enllà del que amaguen les aparences.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada