LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ, REVISIÓ

La composició d'un text consisteix en analitzar el procés cognitiu que es fa a l'hora d'elaborar un text.
L'escriptura és un procés no lineal on no es passa de manera ordenada per totes les etapes fins arribar a la redacció final d'un escrit
Etapes : Planificació, Composició i Revisió.

1. PLANIFICAR

Establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

• Anàlisi de la situació comunicativa

Tipus de destinatari: condiciona el grau de formalitat, la fórmula de tractament, el gènere (masculí o femení) i la varietat dialectal.

- Tema: què es vol dir?

- Objectius: diferents tipus de textos

1. Funció narrativa-----> conte
2. Funció descriptiva---->guia d'una ciutat
3. Funció explicativa----->llibre de cuina
4. Funció persuassiva------>anunci publicitari

- Hem de tenir en compte l'extensió per tal de veure si hem de tenir capacitat de síntesi o, al contrari, hem de desenvolupar bé la idea. També s'ha de tenir en compte l'estructura, per saber si disposem d'una estructura estandaritzada o una lliure.

En resum; reflexionar sobre el nostre objectiu: convèncer, persuadir, entretenir, donar plaer, informar. A qui vull, què vull, per què ho vull i com ho vull escriure? 

• Recollida d'informació: Pluja d'idees (el que més s'utilitza), documentació (recerca de documents sobre el nostre tema), fer anotacions i respondre les 6W (què, qui, com, quan on, per què)
• Seleccionar i ordenar les idees tenint en compte l'emissor, el recpetor, el missatge i el canal. Un cop decidida la idea que volem desenvolupar hem d'ordenar i distingir les idees primàries i secundàries i per últim utilitzar les tènciques d'agrupació o ordenació pertintents. 

2. COMPOSICIÓ/REDACCIÓ
Transformar les idees en un text escrit, coherent, estructurat i amb trets estílistics, tenint sempre en compte doncs, les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

• Estructura del text: 

• Paràgraf: disfrubueix en blocs les idees d'un text i fa visible i entenedora l'escturctura general del text.

El paràgraf com a unitat temàtica: un paràgraf; una idea o bé un paràgraf; més d'una idea o bé més d'un paràgraf; una idea 

Els paràgrafs, segons el seu contingut, poden ser:

1. Paràgraf inductors:

-Inici del text
-Preparen al lector, el situen i l'introdueixen

2. Paràgraf expositius:

- Són el cos del text

- Exposen, expliquen i desenvolupen

3. Paràgrads conclusius

-Són l'últim paràgraf del text

-Tenen les conclusions, que poden ser: tancades (concretes i detallades) o obertes (interrogants al final i són més flexibles)

• Connectors: paraula amb voluntat de senyalitzar, d'organtizar i relacionar paràgrafs i frases

Tipus de connectors:

Conjuncions i locucions conjutives , preposicions i conjuncions prepositives, adverbis conjuncions adverbials i altres paraules (és a dir, pel que fa a, hi havia una vegada...)

• La puntuació: estructura el text i delimita el significat exacte del missatge que vol transmetre. Les seves funcions són: la coma, que separar els elements d'una sèrie, evita ambigüetats, marca els incisos; el punt i coma, que separa diversos grups d'elements en enumeracions complexes; el punt, que s'escriu al final d'una oració; els dos punts; que introdueixen enumeracions, exemples i citacions textuals; els punts suspensius, que ens ajuden a deixar una frase inacabada; el parèntesis, que serveix per fer incisos i ens ajuda a posar informació intercalada enmig d'una frase; els guions,  que serveixen per introduir un incís a la frase i els signes d'entonació.

L'ESTIL
Adequació: registre, paraules i expressions adequades per a cadas situació comunicativa.
Claredat: paraules d'ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comuncació.
Precisió: evitar paraules generals i ambigües (exemple: cosa).

Conclusió: evitar perífrasis innecessàries.
Variació: evitar repeticions innecessàries.
Altres consells d'estil: evitar cacofonies, l'abús d'adverbis acabats en ''-ment'', evitar frases llargues i espeses, limitar l'ús de possessius i evitar expresions discriminatòries.

3. LA REVISIÓ

La revisió és el procés d'examinar el que hem escrit, de decidir si s'adiu a les expectatives i modificar el que creiem oportú.

No hem de tenir mandra de revisar, doncs és un procés més de la redacció. Res és intocable i, per tant, hem d'avaluar i modificar el que nosaltres creiem.
Per acabar, cal també que fem una revisió de continguts: de la coherència. la cohesió, i l'adequació.

Al acabar la classe, vam poder observar l'esquema que es creu oportú pel document a través del qual s'ha realitzat aquest resum. Aquest esquema va ser fet l'any 1981 per Linda Flower i John Eyes, que deien que es necessiten mínim 4 o 5 línies per a desenvolupar una idea.

Font: informació extreta de l'esquema i apunts del text: AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna.