COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Aprendre a parlar és una experiència comunicativa social. 

Competència comunicativa: Saber transmetre de la manera més eficaç. "Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants".
Entenem per eficaç: aconseguir l’objectiu en contextos en que no són familiars o culturalment significatius, com són les situacións formals, que tenen unes normes. És a dir, informals perquè aquests no tenen regles.
Aprenem a parlar en un grup social i hi ha uns cànons establerts de com ha de ser el tracte o la manera d'adreçar-se segons a qui ens dirigim en cada situació. Per tant, és el context el que marca les pautes i, nosaltres, com a bons comunicadors hem de saber coneixer-les i actuar respecte aquestes. Això ho fem perquè volem obtenir un objectiu. Si l'assolim, el grau d'eficàcia serà alt.
Per a ser mestres hem de tenir en ment de que tenim la necessitat de saber-nos comunicar de la manera més eficaç possible. Hem d'aprendre a comunicar-nos de manera eficaç per tal d'obtenir el resultat que esperem dels nostres alumnes.

La intenció i la interpretació dels enunciats:

1. Ningú no parla per parlar: Sempre hi ha una intenció al darrera quan parlem 
2. Acte de parlar: Cada un dels enunciats lingüístics que produeix un interlocutor perquè passin coses. 
3. Cal atendre: Diem les coses amb un objectiu, intenció.

Ex: Algú s’ha deixat la porta oberta:
- El que diem: Algú s’ha deixat la porta oberta.
- El que volem dir: Tanca-la.
- Efecte que volem que produeixi: Que la tanqui qui l'ha deixat oberta.


Components de la Competència Comunicativa:  4 tipus de coneixements i habilitats

- Competència lingüística/gramatical: Domini del codi lingüístic.
- Competència sociolingüística: Zona georgràfica (dialectes) i també com les variants geracionals (parlem diferent pels nostres avis), variant lingüística
- Competència discursiva.
- Competència estratègica.

Competència lingüística / gramatical:
- Fa referència al domini del codi lingüístic:
-S'ocupa de:
Nivell fonològic
Nivell morfològic
Nivell sintàctic
Nivell lèxic i semàntic
- Fa referencia la manera d'expresar-se.

Compètencia sociolingüística
- Fa referència (adeqüem a la situació o a l’objectiu) a les regles socioculturals d'ús (depén de a qui i parli). Té a veure amb els registres i les varietats dialectals.
S'ocupa de:
Situació dels participants
Propòsits de la interració
Normes i convencions de la interacció

Compètencia discrusiva:
- Fa refèrencia a les formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent (significat del text) i cohesionat (lligada entre si-marcadors textuals: em primer lloc, finalment...) en qualsevol gènere.
S'ocupa de:
Cohesió de la forma: ideas lligades entre si.
Coherència en el significat: si les idees que s’expressen es cocontradïuen.
Cohesió → Que hi hagi marcadors textuals que relacionin les diverses parts del text, lliguem el text.
Coherència → Idees no es contradiguin, es relacionin.

Competència etratègica:
Té a veure amb la comunicació verbal i no verbal. (vocalització de la veu), la mirada, etc.
-Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal (70% gestualització) que es poden utilitzar per:
A) Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències
b) Afavorir l'efectivitat de la comunicació

Per ser un comunicador eficaç cal tenir una gran habilitat en la competència ligüística. Durant els curs treballarem la discursiva i l’estratègica.

Com hem pogut veure a l'entrada del comunciador eficaç, Sir ken Robinson té una bona habilitat estratègica i discursiva, ja que sap transmetre a través del llenguatge verbal i el no verbal i a més a més estructura un discurs d'una manera cohesionada i coherent.

POWER POINT

El Power Point és un programa que ens permet crear presentacions, tant a nivell educatiu com a nivell empresarial.

És una eina que ens serveix per a que una persona o un equip pugui comunicar diverses idees mitjançant diapositives, amb animacions, amb transicions, per tal de fer-la més dinàmica.

Actualment, quan ens parlen de Power Point ens ve a la ment la idea d'una presentació plena de lletra que serveix com a ajuda, com a recurs, dels professors per explicar algun temari. 

El Power Point pot anar més enllà d'això. De fet, l'hem d'utilitzar per fer-lo anar més enllà d'això.

És una eina que va més enllà del que ens pensem perquè ens permet transmetre idees, però també emocions.

Per a poder realitzar aquesta entrada hem hagut de llegir un article escrit pel Jordi Simón, el nostre professor de GTIC. L'article es titula 12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT. en ell ens explica que aquestes presentacions es fan servir com a eina de suport. Per a accedir-hi només cal que cliqueu el títol.

TIPUS DE PRESENTACIONS POWER POINT:

- Presentació Power Point tradicional: És la que utiltizen els professors a les aules. Aquesta consisteix en utilitzar el Power Point com a eina per tal d'explicar el temari de classe. El temari de classe es troba escrit en les diverses diapositives i, per tant, el professor es limita a llegir el que hi ha escrit.

Els alumnes a més d'escoltar el professor, llegeixen la presentació, la qual cosa crea una mala comunicació entre aquests dos, ja que l'alumne ha de fer dues feines alhora. 

Les classes es converteixen en avorrides, ja que l'alumne necessita estar constantment concentrat i intentan agafar informació dels dos llocs.
A continuació us deixo amb un exemple d'aquest tipus de presentació Power Point:

Presentacion de los peces (diapositivas) from susaniveth04

-Presentació Power Point creativa: És un nou mètode d'ensenyament en el qual el Power Point va més enllà del sistema tradicional. Passa a ser una eina d'aprenentatge ja que es pot explicar el temari de manera més activa, posant accions i animacions, que donen suport a allò que estàs parlant, per tal que els alumnes puguin interactuar i puguin estar atents als dos llocs.

La presentació no és l'eina que el professor fa servir per llegir tot el temari. Ara, és l'eina que el professor fa servir per tal de poder explicar el seu temari. 

D'aquesta manera l'atenció dels alumnes és constant i no hi ha una mala comunicació ja que la presentació i el professor és complementen, no és copien, com fa el model tradicional.
A continuació us deixo amb un exemple d'un conte explicat mitjançant una presentació Power Point:

EL PEQUEÑO TULIPÁN from Rosa Martinez Navarro

AVENTATGES

- Permeten crear esquemes.

- Permeten incorporar imatges, vídeos, sons, imatges, esquemes, etc. Això ajuda a fer-lo més visual i entenedor.

- Facilita la tasca de prendre apunts.

- Ens permet subratllar, encerclar i utilitzar tot tipus de colors.

DESAVENTATGES

- S'acostuma a posar-hi massa lletra, per tant, passa a no ser entenedor.

- La persona que explica es limita a llegir la pantalla.

- Excés d'efectes d'animació i de transició que fan distreure.
- No seguir cap ordre estètic.


ÚS DEL P.P EN L'ÀMBIT EDUCATIU
Ens permet treballar aspectes de diferents maneres. Per exemple la lectura d’un poema. Podem posar el poema com a recurs textual en la presentació, o bé el mestre pot llegir el poema i utilitzar la presentació com un suport visual.
Ens permet interactuar, dialogar amb els alumnes.
Podem col·locar-hi trampes i que els nens hagin d’esbrinar on es troben.
Podem utilitzar aquesta eina per tal de realitzar una tasca de creació conjunta.

ELEMENTS DEL P.P

1. Diapositives: element sobre el qual creem la presentació. On es posen les imatges, el text, els esquemes, els sons, etc.

2. Objectes: textos, vídeos, imatges, etc.

3. Presentació: el conjunt d'objectes.

4. Accions: són el conjunt d’instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre nu objecte. És a dir, quan surt un element cliquem a sobre d’aquest i passa alguna cosa. És una instrucció que posem a un element i l’executa. Exemple: posar una fletxa i dir-li que torni enradere.

5. Transicions: les transicions són efectes de moviment (visuals) i sonors que s'estableixen entre diapositiva i diapositiva.

6. Animacions: són semblants a les transicions però aplicades a una única diapositiva. 

COM PENJAR UN P.P AL NOSTRE BLOG?
A continuació us adjunto un vídeo de l'Escola Garbí que ens ensenya com penjar un Power Point al nostre blog:



És possible que després de llegir aquesta entrada i la del Prezi penseu que són dos programes molt semblants perquè els dos ens ofereixen la possibilitat de crear presentacions. És per aquest motiu, que per acabar amb aquesta entrada us deixo amb una imatge que ens explica clarament la diferència entre el Prezi i el Power Point:
                         

Fonts d'informació: Gcfaprendrelibre, Yahoo , 12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT, Youtube, Sildeshare

NATURALESA DEL LLENGUATGE AUDIOVISUAL I ÚS D'AQUEST A L'EDUCACIÓ

VÍDEO Y EDUCACIÓN- Joan Ferrés.

Per a l'assignatura de GTIC havíem de llegir el llibre de "Vídeo y educación" per Joan Ferrés. . Nosaltres vam fer la lectura del primer capítol i vam destacar com a més important la següent informació:
El llibre ens transmet la idea de que el nen sempre construeix la informació, que els mestres no hem de donar-li feta. Per tant, l’escola no ha de transmetre continguts, els ha de crear l'alumne.

Un altre idea que podem veure en el llibre és sobre la utilitat dels coneixements que transmet l'escola. Doncs està basada en un model educatiu que només fomenta la part esquerra del cervell, el que es coneix també com a l'hemisferi intel·lectual.

És la part de la lògica, la racional, la de la lectura, la de l'escriptura. Hemisferi intel·lectual.

El nostre sistema educatiu abandona l'altre part, la dreta. La deixa de banda perquè creu que no és important, perquè és la de les emocions i creu que això es pot aprendre i fomentar fora de l'escola.

Una de les grans idees que transmet el llibre és el canvi que hi hagut en el món des de la implantació de les noves tecnologies. Amb aquestes, la nostra manera de fer ha canviat, doncs gràcies a aquestes domina la part dreta i no l'esquerra.

Vivim en una societat que ens ens transmet continguts més emocionals, més visuals, més plàstics. Això causa que es creï "un nou home", que utilitza més la part dreta del cervell.

Ara aprenem a través de les sensacions i no a través de la lògica, del raonament, de la repetició del text.

Així doncs, tot i que la societat canvia, l'escolta continua fent servir una metodologia desfasada, antiga.

Podem concloure doncs, que quan tens nous mitjans, perceps el món de manera diferent. I, per tant, s'han de buscar noves metodologies per tal de poder aprendre. Uns mètodes que s'adeqüin al món actual.

Nosaltres hem canviat però no tots els àmbits en els quals ens movem han canviat. Per tant, no ho podem transmetre tot només de manera audiovisual, ho hem de fer per mitjans audiovisuals i escrits. Hem de saber quan és més adecuat fer servir un i l'altre.

Per saber quin dels dos mitjans ens és més útil cal entendré el procés que realitza el nostre cervell amb cadascún:

-Llegir text: primer veiem la imatge de l’escrit, a través d'aquest captem unes idees i, per últim, ens pot transmetre una emoció.

-Veure vídeo: primer veiem la imatge del vídeo. Aquesta ens crea una emoció. I, per últim ens apareixen idees al cap sobre el que hem vist.

Per escollir un dels dos codis per a fer-lo servir, cal saber com funcionen. 

Tots tenim al nostre abast d'una manera senzilla les normes lingüístiques, gramaticals, etc. Però no tots tenim les normes de com funcionen els codis audiovisuals ni molt menys com fer-los servir. Es dona tot per sabut.

ELS VÍDEOS COM A MÈTODE D'ENSENYAMENT (ÚS DEL LLENGUATGE AUDIVISUAL A L'EDUCACIÓ)

Una de les idees que ens transmet el llibre és que els nens no han de veure vídeos, l’han de fer ells per tal de recordar el contingut que aquest té.

A l'hora de fer-los, hauran de tenir en compte que aquest no és tant formal com l'escrit.

Quan optem per fer-los servir com a mètode d'ensenyança hem de tenir en compte que hi ha diversos tipus de vídeos:

-Vídeos del durant: no s’han de veure mai a classe, són vídeos pensats perquè cadascú els vegi a classe seva, perquè així es poden parar.

Són vídeos que només idees, no aporten emocions. La música no transmet, només acompanya el vídeo. Les imatges tampoc ens són de molta ajuda. Què fer? Aprendre després del vídeo.

Serveixen com a una eina per treballar. S’ha de fer alguna activitat perquè tota la informació que ens donen quedi memoritzada.

Per exemple:

-Vídeo motivador: són per veure en grup ja que creen unes emocions, unes actituds. Donen lloc a debat i, per tant, a un nou mètode d'aprenentatge que va més enllà de veure el vídeo.

Per exemple:

Com a conclusió general podem dir que la societat ha canviat, el model educatiu no, però ha de fer-ho perquè actualment ens mouen les emocions, no les idees.
La societat funciona amb les emocions de les imatges però l'escola el que fa és ensenyar els dos sistemes per separat: llegir un text i observar una imatge, quan el que s'hauria de fer és una combinació de totes dues, ja que en la societat es treballa més l’observació d’una imatge.
"El niño crece absurdo porqué en la escuela le enseñan textos y la sociedad imagenes". FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.

Fonts d'informació: edu3.cat, FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación, Youtube

TIC I EDUCACIÓ

El vídeo que trobareu a continuació parla sobre la importància de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) durant els últims anys i com són de necessàries avui en dia per a qualsevol cosa, inclós l'ensenyament.

Actualment, l'utilització de les noves tecnologies, tant pels nens com pels adults, és molt important ja que ens permet trobar molta informació que abans no podíem aconseguir i a més a més d'una manera senzilla.
Pel que fa en l'àmbit de l'educació, les TIC també són molt importants ja que milloren l'aprenentatge i la comunicació. Amb la tecnologia el ''roll'' de professor i alumne canvien. Ara ja no només s'utilitzen estratègies d'ensenyament sinó que també s'utilitzen les estratègies d'aprenentatge. Amb les TIC els alumnes estan més motivats i tenen més ganes d'aprendre d'una forma més autònoma. El professor passa a ser el guia que ajuda a l'alumne, el que ensenya i el que li posa mitjans per a aprendre. Ara ja no és aquella persona que ho sap tot i que no se li pot qüestionar res.

Avui en dia la tecnologia està gairebé en tot el que fem i tot el que utilitzem i, per tant, ens hem d'adaptar a aquet nou món, hem d'aprendre com funcionen les TIC i utilitzar-les de manera correcta.

LLENGUATGE I LLENGUA

EL LLENGUATGE

El llenguatge és la manera com tot ésser humà expressa el seu pensament a través de la llengua. És més que un mitjà de comunicació. És un instrument, una eina a través de la qual podem referint-nos al món, perquè el redueix. Està constituït per senyals i combinacions de senyals. Té diversos nivells: el discurs, l'oració el sintagma, el morfema i el fonema.

Elements per a una definició del llenguatge:

1. El llenguatge i l’organització de l’entorn: Redueix el món. Reduim, ho agrupem en categories, d’un nombre il.limitat ho converteix a un nombre limitat d’objectes, de sensacions, d’emocions.

2. El llenguatge i el pensament: Vigostki (UNITS). El llenguatge modela el pensament, és un reflex d'aquest, ja que van units. Sense un no pot existir l’altre. Gràcies al llenguatge podem tenir un diàleg intern. El llenguatge assenyala els límits del pensament.

3. El llenguatge i la memòria : Expressar-nos amb nosaltres mateixos. Sense llenguatge no podríem emmagatgemar els pensaments, allò que vivim.

4. El llenguatge i l’autoexpressió: El llenguatge també va associat a l’expressió del futur o passat.

En resum; el llenguatge serà un element bàsic en la constitució del pensament, amb el que fem possible la comunicació gràcies a la reducció i l'ordenació de totes les percepcions que rebem de l'entorn. Va lligat amb el pensament, pensem amb paraules i quan pensem parlem, i a la memòria ja que podem establir connexions entre uns fets i uns altres. Ens permet el diàleg amb nosaltres mateixos (permet l'auto expressió).


El llenguatge com a facultat humana:
1. Do universal dels humans : Tot individu neix amb aquesta facultat tot i ser d’un altre país i no tenir el mateix llenguatge. És a dir; no importa l’orígen, tots la tenim.

2. Aquesta facultat fa possible l’aprenentatge lingüístic: Mecanisme que fan que l’individu pugui deduir com funciona una llengua. D'aquesta manera ho fan els nens, que funcionen per impúls i descobreixen la llengua fen les seves própies reflexions.
Per exemple: El verb en pretèrit (passat) ja feta, acabada, o els verbs que l’infinitu acabats amb ‘’ir’’ acabaran amb ‘’it’’. Descobreixen el funcionament de la llengua. D'aquesta manera arriben a la conclusió que per lògica :

Dormir -----> dormit
obrir ------> obrit----->obert

El mecanisme que fa que un infant conegui una llengua es diu LAD. Va ser descobert per Nove Chomisky.

3. Marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir.

4. Es concreta en una ‘’llengua’’. Que és fruit de la naturalesa, ja que ens ha donat als humans d’aquesta facultat.

Tots tenim un programa mental que fa que poguem aprendre llengües, però dependent del medi es desenvolupa més o menys.


LLENGUA
Sistema (els seus elements tenen una organització interna) de signes orals (reflectits sovint en un codi escrit) propi d'una comunitat.
Quan aprenem una llengua, aprenem el funcionament del sistema, la relació dels seus elements.
Ha d’haver una relació de jerarquia, ja que no són un conjunt de paraules perquè no estan totes en el mateix nivell. És a dir, perquè una llengua sigui una sistema ha d’estar organitzada.

Nivells en que es compón el sistema (coses necessàries perquè una llengua sigui una llengua)

1. Pragmàtic : discurs o text. Sentit, ús, funció del text o frase 
2. Semàntic : oració o paraula. S'agafa la frase o paraula i es mira si té sentit. 
3. Sintàtic : sintagma. Si hi ha concordança en el sistema.
4. Morfològic : morfema. La paraula, com fem el singular i plural 
5. Fonètic : fonema o so. Produció de so. Sons que en la llengua tinguin sentit. Màxim en podem fer 40-45. 

Una llengua es diferent a una altra perquè la combinació de sons són diferents.

Tota llengua és perfecte perquè el seu funcionament intern és perfecte i la seva organització també.

" Tota llengua és, i és perfecta"

Si volem ser bons comunicadors, no nomès s'aconsegueix amb el conixement de la llengua, també s'aconsegueix a través de l'entonació de les frases.

Experiment:
Un orador diu: "els nens ja han arribat". Depenent del to en que es digui ens pot transmetre un sentiment d'alegria, de tristesa, de ràbia, de preocupació o de dubte.
Així doncs, la frase era la mateixa, pero segons el sentiment, l'entonació, s'embla diferent.

Per acabar, podem arribar a la conclusió que "El llenguatge existeix sense la llengua i la llengua no pot existir sense llenguatge". Font d'informació: text TUSON, J. (1984). Lingüística: 3.El lenguaje y las lenguas. Barcelona: Barcanova (p.45-50)

WEB 2.0

Definim la Web 2.0 o la web social com unes webs en les que són els mateixos usuaris els seus creadors i els seus orgnatizadiors. És a dir, un tipus de web basada en la interacció dels seus participants.

Aquestes webs faciliten els fluxos constants d'informació mitjançant medis informàtics arreu del món. A partir de la seva, tothom té el dret i el poder de transmetre i rebre informació dels altres.

Aquest concepte va ser emprat per primera vegada al 2004 i en parlem amb més freqüència des del 2006 fins l'actualitat. Les conseqüències a aquest fenòmens és que ara tothom té el mateix dret i possibilitats de publicar notícies i accedir a tot tipus d'informació en tot el món.

Un exemple de web 2.0 serien els wikis i els blogs.

Fonts d'informació: viquipèdia, http://definicion.de/web-2-0/

ELEMENTS ESTRUCTURALS D'UN BLOG

Un blog està constituït per diversos elements, alguns els trobem en totes les plataformes de blogs i altres són exclusius i personalitzables. En aquesta entrada només us parlarè dels més comuns.En visitar un blog, el primer que observem és una capçalera amb el títol i un cos central amb les entrades o articles ordenats per ordre cronològic invers, de manera que el més recent apareix en primer lloc. Cada article sol indicar les categories que hi corresponen, si es relacionen amb etiquetes i si hi hagut algun comentari.

Pàgines estàtiques
Són aquelles pàgines que es queden fixes al blog. Normalment es troben situades a la barra superior i s'utilitzen per escriure informació que el creador de blog vol que quedi de manera permanent perquè l'autor del blog considera que és d'utilitat o d'interès pel lector. Això ho fa perquè sigui fàcil de trobar ja que sempre estarà en el mateix lloc.
Per exemple, jo al meu blog tinc una pàgina estàtica que posa qui sóc jo.

Com crear una pàgina estàtica?
Des d'Inici (on apareix la llista dels teus Blogs), selecciona l'opció Pàgines del menú desplegable.
Desplega les opcions de Pàgina Nova, i tria l'opció de Pàgina en blanc.
Després escrius el que vulguis a la teva pàgina estàtica i, una vegada que acabis d'agregar el teu contingut, la publiques, fent clic a Publicar.

Entrades
Les entrades són la unitat de publicació del bloc. És on escrius el contingut del teu bloc i l'actualitzes. Les entrades en anglès s'anomenen "Post" que significa "publicar". Al bloc publiques entrades que formen el cos de contingut d'aquest.

Comentaris
Els comentaris d'un blog són el motor d'interactivitat entre l'autor i el lector i el que ajudarà a crear coneixement mitjançant la comunicació i el feedback. Es poden utilitzar per fer arribar a l'escriptor, crítiques, elogis, recomenacions, peticions, etc.
Cada sistema té unes opcions determinades per controlar els comentaris. Alguns permeten obrir-los només a usuaris registrats, o bé a tothom i per tant permeten comentaris anònims.

Etiquetes

Serveixen per endreçar les entrades, classificar-les segons la temàtica, Podem posar més d'una etiqueta, separades per comes.

Gadgets
Són objectes en miniatura, uns complements que s'afegeixen al blog i que el personalitzen, ja que permeten ampliar les possibilitats pròpies de la plataforma.
N'hi ha de molts tipus, des de aquells que ens permeten veure els posts més llegits, reproductors de música, rellotges, contadors de visites, el temps, etcètera.

Blogrolls
Es un menú que mostra la llista d'enllaços que l'autor d'un blog recomana i/o destaca perquè té alguna relació amb la temàtica del bloc. Un bon ús dels blogrolls o llista de blocs es de gran ajuda perquè els lectors puguin continuar ampliant informació sobre un tema.
En el meu blog, el podeu trobar a la columna de la dreta de la pàgina.

Fonts d'informació: Google Images, llibre Usos Educatius dels Blogs

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

Després d'haver vist l'entrevista "Educació en comunicació audiovisual" feta a Guillermo Orozco, sobre la comunicació audivisual, vam extreure una sèrie d'idees principals de l'entrevista que li van realitzar.

IDEES EXTRETES:

Una de les primeres idees que podem apreciar és que no pel fet de ser audiència tenim les capacitats necessàries per interpretar i entendre totes les coses que podem veure pels mitjans, ja que hi ha coses, imatges, intencionalitats de la càmera que no podem veure. És per aquest motiu que ens hauríen d'ensenyar unes competències per a poder-ho saber. S’ha de fer un entrenament per saber veure a través de la lent de la càmara, ja que no ens ensenya la realitat. La lent selecciona les coses que l’interessa de la realitat.

En Guillermo també ens explica que són molts factors els que intervenen en l'educació dels nens com l'empresa, la família, l'escola, els professionals... però sobre tot destaca l'escola i la família.

La relació que els nens i els joves tenen amb la pantalla està mesurada per la família i l'escola, ja que aquestes dues institucions són les que tenen la primera responsabilitat d'educar. Per exemple: una família que no es preocupa pel seus fills, aquests passaran molta més estona davant de les pantalles, mòbils que un altre que els seus pares centrin l'atenció en ell.

Com les dues institucions són les responsables d'educar podem dir que tant l'escola com la família han de treballar conjuntament perquè aquest ensenyament esdevingui millor.

També s'ha de tenir molt present que els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat molt gran ja que en molt moments són ells els que eduquen a les audiències, per tant, hem d'obligar-los a ser responsables, tot i que ells ens consideren únicament un entreteniment.

A més a més, un altre aspecte que en Guillermo dona molta importància és que en moltes ocasions no s'està dotant dels coneixements per tal de que els nens sapiguen utilitzar la tecnologia. És a dir, se'ls posa davant d'un ordinador però no se'ls explica com funciona correctament.

Guillermo també fa un esment a l'autodidactisme no és suficient, sempre necessitem ajuda, consells, explicacions dels altres per tal de poder aprendre correctament el funcionament de les coses. El que sí es veritat és que les noves generacions s'adapten abans, tenen més facilitats, però això no vol dir que ho sapiguen tot, sinó que també hem d'estar al seu costat per tal de poder ajudar-los. L'autodidadisme mai és suficient, cal ajuda externa. Les noves generacions no venen amb un ‘’xip’’ incorporat per saber-les fer. A més a més tenen una ment més oberta.

Per acabar, també proposa un nou model d'ensenyament que dongui més valor a les noves tecnològies, ja que tot el que ve per imatge es fa servir com a cosa complementària al que diu el professor, mai té un valor. Es passa del linal del text escrit a no parlar-se de la lògica audiovisual.

Per tant, com a resum dels punts forts que podem trobar en la conferència són:

1. No pel fet de ser audiència tenim les capacitats necessàries per interpretar i entendre les coses.
2. No es fa molt bon ús de les TIC a les aules, en el sentit que és creuen només un suport i que com a suport se’n pot prescindir. Els nens d’avui dia aprenen d’una nova manera, no només cognitivament, si nó també per l’experimentació. Les TIC’s permeten aquesta experimentació.
3. Els mitjans de comunicació són més que un entreteniment; eduquen els nens. Necessitem una resposabilitat dels mitjans perquè eduquin (donar les pautes perquè el nen aprengui a ser autònom i ser crític; saber quan t’intenten enganyar, tenir criteri, opinió per saber què escollir).
4. Necessitem estar educats; no podem deixar lloc únicament a l'autodidadisme, ja que hi ha coses que no podem saber si no ens ensenyen.
5. Alfabetització múltiple: Competència audiovisual i digital + lingúistica. Has de saber llegir, escriure i moure’t en el món digital.
6. Els mitjans de comunicació no volen assumir l’educació, per això ho ha de fer l’escola i la famíla, dos dels factors més importnats.
7. No ens podem creure tot el que veiem en pantalla, doncs, de vegades, podem arribar a veure la realitat distorsionada.

Per tant, podem dir que molta gent no dòna importància a la comunicació audiovisual o a la quantitat d'informació que rebem per mitjà de les pantalles, d'internet... És per això, que s'hauria de conscienciar a la gent de fer un bon ús d'aquesta eina que es va desenvolupant cada vegada més, ja que ens pot ser molt útil i de gran ajuda.
D'altra banda també cal dir que pot arribar a ser una eina molt perjudicial per a moltes persones que no sàpiguen establir uns límits. També tothom ha de saber el seu paper (pares i escola) que han de considerar, entendre, explicar i involucrar els nens en tot el que ens envolta, educa, tenint en compte tots aquests tipus de comunicació que van apareixent dia a dia.

Després d'haver vist aquesta conferència, a la classe de COED, vam projectar alguns anuncis en els quals podem apreciar la quantitat de factors que hi intervenen i que nosaltres com a audiència molts cops no tenim en compte. La música, la posició de la càmera, la velocitat de la imatge, els personatges que apareixen...

Aquí us deixo amb els videos que vam passar a l'aula on es veuen reflexats aquests aspectes que nosaltres com a simple audiència i observadors, molts cops no veiem i que caldria estudiar o mirar amb una mica més d'atenció:

Golf Volswaggen: http://www.youtube.com/watch?v=HfgHCHqba74

Ens donen a entendre que el Golf és l'element essencial a la teva vida per a ser feliç i tenir èxit perquè tothom necessita una cosa en què confiar i això és el cotxe Golf.

Galeries de moda: És un anunci on apareixen nens dins una classe vestits amb roba Galerias, avorrits i cansats. Quan surten de la classe es comença a sentir una música alegre. De sobte comencen a córrer, tiren les motxilles, arrosseguen el professor, es tiren pel terra i per les escales, etc.
A través d'aquest anunci aconsegueixen que el receptor relacioni l'escola amb un lloc avorrit i la sortida amb el moment més feliç on poden gaudir de la roba Galerias.

Colònia de la Barbie: http://www.youtube.com/watch?v=eEPnGczbxSU

A través d'aquest anunci, l'empresa de colònia de la Barbie ens vol donar a entendre que si portes la seva colònia podràs tenir tots els nois que vulguis.

Seat (Oh Brother!): http://www.youtube.com/watch?v=JIGvCdrS-SQ

A través d'aquest anunci ens dona a entendre que si no tens un Seat has de deixar de banda allò que més estimes, en aquest cas la mascota anomenada "Brother".

Fonts d'informació: apunts de classe de COED, entrevista de la pàgina edu.3.cat, vídeos de youtube i imatges de Google images.

USOS EDUCATIUS DELS BLOGS. RECURSOS, ORIENTACIONS I EXPERIÈNCIES PER A DOCENTS- Francesc Balagué i Felipe Zayas

Un dels últims llibres que he llegit ha estat: Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents- Francesc Balagué i Felipe Zayas.

El blog és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d'un autor o diversos autors, en què aparèixer en primer lloc el més recent, on l'autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que consideri pertinent.

És un lloc web compost per entrades organitzades mitjançant cronologia inversa, actualització freqüent i estil personal i informal. (Orihuela)

L'actual model de blog forma part de la Web 2.0, que és un tipus de web basada en la interacció dels seus participants.

Gràcies a aquest, els lectors poden interactuar amb l'autor del blog, podent formar així un debat.

Blogosfera

: és el terme amb el qual s’agrupa la totalitat de

weblogs. Està composta per comunitats molt diverses de una

manera horitzontal . A l’hora de la fiabilitat de la informació ,

La blogosfera és un organisme viu, un conjunt de comunitats ben diverses de persones que intereactuen entre elles (conversen, comparteixen unes pautes i patrons de comportamen) i que possibilitien la comuncació de manera global. 

La idea principal de la blogosfera és que ningú no està per sobre ni sota.

Quan parlem de blogosfera educativa ens referim a les xarxes de blogs relacionades amb els contextos educatius. Aquests blogs utilitzats a processos d'ensenyament i aprenentatge s'anomenen edublogs.

IDEES DEL LLIBRE:

Usos educatius dels blogs:
- Els blogs són una eina per trencar la manera d'ensenyar tradicional, ja que el professor abandona el discurs i passa a ser el guia de l'alumne, qui treballa lliurement i qui crea el seu propi aprenentatge, ja que no només rep informació d'una persona, la rep de vàries, gràcies a la interacció i el debat que s'hi pot crear.

- Importància que té l'ús d'un blog pels alumnes.

El blog és una eina que ajuda als alumnes a crear la seva pròpia identitat, ja que a través de les diverses entrades que penja podem deduir com és la seva manera de ser. També els ajuda a ser selectius, ja que han de buscar diversos llocs d'on extreure la informació i, finalment, decidir quins creu que són més adients pel que necessita. 

A més a més, l'alumne té una responsabilitat que assumeix públicament, la qual cosa comporta que vigili la seva manera de redactar, que respecti les normes lingüístiques, socials i ètiques.

Per últim, l'ajuda a crear una escriptura reflexiva, ja que s'ha de preguntar si el que ell escriu és interessant per a tothom i si ho diu correctament.
És a dir, els blogs fan que els alumnes es sentin protagonistes, la qual cosa crea una atenció en ells, també els ajuda a comunicar-se, doncs aquests donen lloc a la reflexió, al debat i a l'autoaprenentatge.

- Per què els professors han de tenir un blog?
La resposta a això és ben senzilla; abans s'acostumava a passar els apunts a net, ajudan-te així a recordar, a millorar la teva lletra, la presentació, etc. Aquesta tècnica cada cop va quedant més enradere, ja que utilitzem molt més les noves tecnologies. El blog ens serveix doncs, com una eina per reflexionar sobre el que has fet, les activitats que has realitzat a classe, el que has ensenyat. Alhora, també serveix per compartir diverses experiències amb les altres persones que et llegeixen.

Gent que viu en xarxa i convidats en xarxa:

- Diferència entre la gent que viu en xarxa i gent que són convidats en xarxa.

Els que viuen en xarxa estan tot el dia enganxats a l’ordinador i els altres, en canvi, el freqüenten sovint però no amb un període de temps tan curt.

- Diferents tipus de blogs:

MÉS ENLLÀ DE L'AULA

• Blogs de centre: dirigits als pares o als futurs pares i als nens (revistes escolars)
• Blog de seminari i cursos de formació: El blog funciona com a suport del curs que estàs fent. Serveix per penjar activitats que et fan fer i per veure activitats que has de fer.
• Blog de professors: el docent penja la seva informació, les seves reflexions per a compartir amb els altres.

BLOGS D'AULA

1. Blog d'aula del professor: serveixn per proporcionar informació als alumnes..
2. Blog alumnes-professors:professors penjen activitat,els alumnes les realitzen o creen debats..
3. Blog d'alumnes:creat pels propis alumnes on penjen treballs, activitats, apunts..

CONCLUSIONS:

Els blogs són un nou mètode d'ensenyament que cada cop està més vigent en la nostra societat, ja que no només ensenya als alumnes tota la matèria que es creu necessària que han de saber, també els ajuda a formar-se com a persones, els ensenya valors. És un nou model d'ensenyança més adequat al món actual, que va més enllà de la unidireccionalitat de la comunicació entre el professor i l'alumne, on l'alumne actua de manera passiva. Ara el professor deixa de ser aquella persona que només dicta informació, passa a ser el seu guia.

Per últim, m'agradaria anomenar una de les conclusions que he extret a través del llibre, ja que crec que l'ensenyament d'avui en dia no la té en compte: l’aprenentatge l’ha de crear el mateix nen. L’alumne és el creador del seu propi coneixement. El professor no és més que el guia en aquest procés d'aprenentatge.

Fonts d'informació: Llibre Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experìencies per a docents- Francesc Balagué i Felipe Zayas, Viquipèdia

FEEDLY

Feedly és un lector de RSS que permet organitzar i accedir ràpidament des d'un navegador web o des del mòbil a les notícies, webs i blogs als quals nosaltres desitgem seguir.
La seva facilitat d'ús i la seva gran utilitat fa que sigui una eina que cada cop s'utilitzi més.

Es tracta d'una pàgina web destinada a recollir totes aquelles webs que són del nostre interès.
Per començar-lo a utilitzar només necessites registrar-te mitjançant un compte de Facebook o de Google. Un cop t'has registrat, has d'anar a la barra del buscador situat a la dreta. Allà podràs buscar webs, articles o blogs sobre el tema en el qual estàs interessat. També hi podràs trobar diverses categories segons el tema que busques. Si la pàgina que has trobat és del teu interès, pots clicar a una pestanya on posa +Feedly per tal de poder anar rebent avisos cada cop que l'usuari d'aquella web pengi alguna novetat. O, si ho prefereixes, només guardar l'article en concret. Ho pots fer clicant a la part esquerra de la pantalla, a la primera pestanya que hi trobes. Per trobar aquestes webs que hem decidit guardar-les per en un futur tornar-les a llegir, has d'anar a la pantalla principal de Feedly i clicar a la pestanya que surt a l'esquerra que posa "Saved for letter".

Una de les coses que caracteritza al Feedly és la facilitat que ens posa a l'hora de llegir notícies. Gràcies a Feedly tens la possibilitat d'estalviar-te molt de temps, ja que pots llegir totes les noves entrades dels llocs webs subscrits, sense haver d'anar pàgina per pàgina, web per web, per veure les novetats publicades. A més a més, també ens permet crear carpetes, ajudant-nos així, a tenir agrupat les diverses pàgines que seguim per interessos, temes, gustos, etc. Així doncs, podríem dir que Feedly és una eina molt útil, ja que ens ajuda a estar al corrent de les últimes novetats i notícies sense haver d'anar pàgina per pàgina buscant. Per tant, també ens ajuda a estalviar temps. Així doncs, podríem dir que Feedly és una eina molt útil, ja que ens ajuda a estar al corrent de les últimes novetats i notícies en un període de temps mínim. La simplicitat i l'agrupació de tots els nostres interessos estàn en un lloc web anomenat Feddly. Ja no ens haurem de preocupar d'anar visitant pàgina per pàgina cada dia per veure les novetats, entrant a Feedly des de la pàgina web o des del mòvil ho podrem saber tot quan volguem i on volguem.


Fonts d'informació: Feedly, Wikipedia.

QUI SÓC JO?

Una de les primeres activitats que vam realitzar a la classe de COED va ser la de fer una descripció de nosaltres mateixos.
Va ser una bona activitat per a fer un anàlisi de qui erem però també una bona activitat per a conèixer als nostres companys més enllà de les aparences.
Un cop escrita la redacció de qui erem, la professora va recollir-les totes i les va anar repartint. Després, vam haver de posar uns quants adjectius que crèiem que té aquella persona a través de l'escrit. També vam haver de formular-li una pregunta.
Els adjectius que em van posar van ser: Alegre, activa, sociable, segura, riallera.
La pregunta va ser: Com et veus d'aquí a 4 anys?

A continuació us deixo amb el text que vaig escriure:
Sóc estudiant de primer de Blanquerna d'Educació Infantil i vaig néixer fa 18 anys, a Vilafranca del Penedès.
Cada dia al matí em dutxo i esmorzo abans de venir cap a la facultat i arribo a casa afamada a les 16:00h.
Em considero una noia simpàtica i amiga dels meus amics però també he de dir que un dels meus grans errors és que sóc una persona molt exigent i això, de vegades, fa que entri en un estat de nervis i de desesperació quan les coses no surten com jo espero.
Mai et faltarà la meva mà si necessites ajuda però també he de dir que sóc de les que perdonen però no obliden.
Vaig al gimnàs tres dies a la setmana. Allà em sento bé, és un lloc de desconnexió i de rialles que em fa feliç.
Els dimarts i dijous hi vaig a les tardes i això fa que a la nit estigui extremadament cansada. Els dissabtes, en canvi, hi vaig al matí i això fa que comenci el dia d'un altra manera, amb molta energia.

TREBALL COL·LABORATIU: DOCUMENT, PRESENTACIÓ, FORMULAR I FULL DE CÀCUL- DRIVE

Durant aquestes dues últimes setmanes hem fet petits grups per tal de realitzar un treball mitjançant les diverses eines que ofereix Google Drive. El nostre treball estava format per 4 membres: La Núria, l'Andrea, l'Anna i jo, la Isabel. En aquest treball se'ns demanava que tractéssim d'un tema i que d'aquest realitzéssim un document d'escriptura (Google Docs), una presentació i un formulari al Drive. En el nostre cas vam decidir tractar el tema de la lluita entre ordinadors portàtils i els llibres.
 En el document d'escriptura, vam explicar una mica la situació actual d'aquests dos i també vam mostrar els avantatges i inconvenients que creiem que tenien els dos mètodes. Desprès vam realitzar una presentació de Google on vam desenvolupar més el tema a partir del document que he nombrat abans i podent-'hi adjuntar també imatges per tal de mostrar exemples. Per acabar, vam crear un formulari que vam passar als companys i vam recollir les diverses respostes en un full de càlcul. El resultat de tot va ser un treball realitzat en equip mitjançant Internet i podent-t'ho editar tots alhora, sense haver d'anar enviant cadascú una part diferent o les diverses opinions que teníem per un altre lloc. Google Drive, com vaig explicar en una entrada anterior, ens permet realitzar treballs en línia, de manera conjunta i podent veure el que fan els altres. Alhora ens permet adjuntar comentaris o bé parlar pel xat que ofereix. 

A continuació adjunto el treball realitzat:

EL DOCUMENT DE TEXT





LA PRESENTACIÓ






EL FORMULARI





EL FULL DE CÀLCUL AMB LES RESPOSTES DEL FORMULARI




Fonts d'informació: Youtube, Drive, Google, Wikipedia 

LA DESCRIPCIÓ

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc.

Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva
 - Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. Aquesta descripció es característica dels textos acadèmics i científics
 - Descripció subjectiva: L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica. 

Estructura dels textos descriptius. Els procediments

1.  Establiment del tema: amb la presentació de l'objecte com un tot 
2. Caracterització: a través del qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció 
3. Relació amb el món exterior: tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa les múltiples associacions que es poden activar amb altres mons i objectes anàlegs.

Com es fa? 

1.  Idear (explorar la situació): en la descripció cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar el més precisament possible l'objecte. És per això que és essencial explorar la situació. el pròposit del text orienta la descrpició que tindrà una funció predominantment informativa, expressiva, argumentativa o directiva.
2.  Ordenar (esquema estructural): hem ordenar les informacions que hem obtingut.
3.  Textualitzar (redacció del text): una vegada realitzades les etapes anteriors, iniciarem la redacció del text descriptiu. 

 EXEMPLES DE DESCRIPCIONS:
- Cançons

 - Poesia visual

Poesia, Joan Brossa

- Poesia
Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol
Si parlo dels teus ulls em fa ressó
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.


Si parlo dels teus llavis em fa ressó
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.


Si parlo dels teus cabells em fa ressó
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.


Si parlo de les teves mans em fa ressó
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.


Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressó la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

- Novel.la Els homes que no estimaven les dones, Steig Larsson - Assaig Xesco Boix vist per Lluís M.Panyella http://www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm - Conte Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix - Vídeo Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009

 Fonts d'informació: Dossier sobre la descripció lliurat a classe, Youtube, http://www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm, http://www.versos.cat/poema.php?id=676, Google imatges

BOOK TRÀILER

Una de les últimes tendències per promocionar una novel·la és realitzar un vídeo curt, semblant als tràilers que promocionen les pel·lícules o sèries de televisió.  

D'aquest tipus de promoció se'n diu booktrailer. Aquest és un petit vídeo publicitari que presenta un llibre, a través del qual s'intenta captar l'interès de lector mitjançant els aspectes més atractius del llibre. 

Per a fer-ho, se'l acompanya de música, imatges, seqüències gravades, efectes, etc. 

En aquest, podem veure com es suggereixen els esdeveniments de la història però mai se'ns revela la trama, ja que la seva funció es incitar a la lectura.

Aquesta promoció es fa habitualment a través de les xarxes socials. 

A l'hora de crear-ne un, hem d'intentar mantenir la llibertat del lector a l'hora de posar cara als protagonistes. Respectant així, la imaginació que utilitza aquest per crear les diverses escenes i la personalitat que li atribueix a cada personatge. 

La música és un dels aspectes més rellevants, ja que pot transmetre molt al lector. 

Amb la música podem insinuar els sentiments que ens causarà el llibre o la tipologia d'aquest. 

L'objectiu principal del booktrailer és intrigar, suggerir i, sobretot, crear una necessitat de lectura cap als lectors. 

Amb aquesta nova tècnica li podem donar noves oportunitats als llibres, ja que el llibre és una obra escrita a la qual se li poden atribuir mecanismes audiovisuals per tal de fer-lo més atractiu. Mitjançant això, podrem captar un nou tipus de lector més vinculat al cinema i les sèries televisives, ajudant així, a tenir un ventall de clients més divers i més ampli. 

Podríem dir doncs, que és una tècnica avantguardista i sorprenent de presentar el potencial d'un autor i de la seva obra.

A continuació podreu trobar alguns exemples:

EDITOR DE YOUTUBE I ENDEVINALLA D'UN SENTIMENT

L'Anna Florensa i jo, la Isabel cano, hem creat un vídeo d'una endevinalla per l'assignatura de GTIC.

El vídeo s'ha realitzat mitjançant l'editor de vídeos de Youtube.

Per a fer-ho només es necessita una connexió a internet, un compte amb el qual registrar-se, música i les fotografies i/o vídeos que es vulguin posar.

És una eina senzilla de fer servir que ens permet crear una gran varietat de vídeos molt ràpidament sense necessitat de tenir uns grans coneixements en l'edició d'audivisuals.

Per editar videos al youtube s'han de seguir els següents passos:

1. Anar al botó: "Penja un video".
2. Seleccionem els fitxers: en aquest cas els vídeos que volem penjar.
3. Cliquem el botó que hi ha a la dreta de la pantalla que posa: "editor de video".
4. I a partir d'aquí anem editant el video.

L'editor de video permet:

1. Combinar diversos vídeos i imatges que hagis pujat per crear un vídeo nou.
2. Retallar els teus clips per personalitzar la seva durada.
3. Afegeix música al teu vídeo a partir d'una biblioteca amb sons legalitzats.
4. Personalitzar clips amb eines i efectes especials.

A més a més, des de Youtube podem compartir els videos al twitter, al facebook... i fins i tot al blog amb l'opció de: Insereix (seleccionant el codi HTML).

En el nostre cas, el vídeo ha estat realitzat amb la idea que descobriu quin sentiment amaga el recull d'imatges i vídeos.

Espero que tingueu sort i que descobriu quin sentiment és!

Font d'informació: apunts de classe, Google Images, Youtube

GOOGLE DRIVE

Google Drive és una eina que ens ofereix Google per a desar, editar, comentar compartir i publicar documents on-line de manera privada o en grup.

Aquesta eina ens ofereix la possibilitat de crear documents de text, presentacions, formularis, fulls de càlcul, emmagatzemar arxius, carpetes, etc. En definitiva, emmagatzema tot tipus d'arxius.

Per accedir-hi només ens cal un dispositiu que disposi d'aquesta aplicació que es pot descarregar mitjançant internet.

D'aquesta manera, pots tenir els teus arxius a qualsevol lloc i en qualsevol moment, sense por a que es perdin ja que queden guardats en ''la nube''.

Dins de Google Drive tenim diverses carpetes que nosaltres podem anar creant. Entre aquestes hi ha unes carpetes predeterminades que es diuen ''La meva unitat'' i/o ''Activitats recents'' que ens condueixen al lloc on hi ha tots els arxius que han compartit o que hem compartit amb els altres usuaris. Així doncs, Drive és una eina que ens permet la possibilitat de interactuar, de treballar amb altres usuaris, via internet sense ser necessari desplaçar-se a un lloc per realitzar documents.

Tots alhora podem anar modificant i canviant els arxius compartits, mentre aquests es van guardant de manera automàtica. 

Aquestes modificacions quedaran guardades en un historial que ens ajudarà a saber què ha fet cadascú.

A continuació adjunto un vídeo en el qual s'explica el funcionament de Google Drive

Fonts d'informació: Wikipedia, Youtube

COMUNICADOR EFICAÇ

KEN ROBINSON
A l’assignatura de COED (Comunicació oral, escrita i digital), vam mirar un vídeo d'una conferència feta pel gran comunicador Ken Robinson, que és un educador, escriptor i conferenciant britànic.

El vídeo es titula “Las escuelas matan la creatividad”. En ell, Ken Robinson, ens explica la visió que té del mòn respecte a l'educació. Una educació que està obsoleta i que pretén crear a persones que són nomès intel·ligència, sense sentiments. Ens parla sobre un canvi radical necessari en la manera d'educar i de tractar la creativitat, aquella que queda en segon lloc per l'escola.

A classe vam fer una tria sobre diverses persones que creiem que eren bons comunicadors. Desprès en vam fer una anàlisi i vam veure que la gran majoria d'ells eren homes i que es caracteritzaven per ser persones transparents, clares, assetives, que no et deixaven indiferent, que tenien un bon to de veu, que sabien vocalitzar, responsables, coherents, directes, expressius, divertits, entre moltes d'altres.

Finalment, vam arribar a conclusió que hi havia un fet subjectiu a l'hora d'escollir el que creiem que era millor comunicador però també hi havia altres aspectes a tenir en compte com són: que tingui un bon domini de l'ús de la llengua, del contingut, de la veu, del volum, la velocitat i de l'expressió corporal i facial.

Un bon comunicador és caracteritza també per tenir una gran personalitat, una manera de ser i un caràcter característics que creen la seva identitat.

Per últim cal tenir en compte també la manera com enfoca els problemes. Per exemple, si ho fa de manera assertiva, si ens sap expressar els sentiments i les emocions sense ofendre a ningú i sap mantenir-se en la pròpia opinió sense menysprear l'opinió dels altres.

Quan pensem en un comunicador eficaç ens ve a la ment una persona que fa un discurs o dialoga, explicant algunes idees o opinions que té sobre un tema. Però un comunicador eficaç també pot ser una persona que escriu en un diari, en un lloc web, etc.

A continuació us adjunto el vídeo del qual he parlat de Ken Robinson. En ell, podreu veure totes les idees que he dit anteriorment; fa les conferiències de manera entrtinguda, no es fan pesades. És per aquest motiu que atrau molt al públi, el fa gaudir.
Al vídeo podreu veure que Ken Robinson és molt bon orador, sap perfectament com parlar en públic, i fins i tot bromeja en les seves conferiències sobre experiències personals que les utilitza com a exemple. En el vídeo veiem que no té cap paper a la mà però això no vol dir que no tingui el discur molt ben estructurat, ja que o utilitza cap guió, però, tampoc improvisa, en tot moment sap del que parla i té el temps calculat, ja que no es pot estendre molt. Per tant, els seus discursos són molt estructurats, precisos i preparats.

En el vídeo veiem idees tals com: Considera que tots els nens tenen talent però que aquests talents no s'aprofiten, al contrari, no s'ajuda a que puguin fomentar-los.  També creu que hem d'estar disposats a equivocar-nos perquè de l'error també saprén. 

Creu que la creativitat és essencial en l'educació i que se l'hi ha de donar un valor que actualment no té.

RITA PIERSON

Per últim m'agradaria adjuntar també un vídeo de la Rita Pierson que ens intenta transmetre la idea de que una de les tasques més importants dels professors és estimar la seva feina, als seus alumnes per tal de motivar-los i ajudar-los a arribar lluny. Ja que tots tenim la capacitat d'arribar a allà on vulguem.