LA DESCRIPCIÓ

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc.

Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva
 - Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. Aquesta descripció es característica dels textos acadèmics i científics
 - Descripció subjectiva: L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica. 

Estructura dels textos descriptius. Els procediments

1.  Establiment del tema: amb la presentació de l'objecte com un tot 
2. Caracterització: a través del qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció 
3. Relació amb el món exterior: tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa les múltiples associacions que es poden activar amb altres mons i objectes anàlegs.

Com es fa? 

1.  Idear (explorar la situació): en la descripció cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar el més precisament possible l'objecte. És per això que és essencial explorar la situació. el pròposit del text orienta la descrpició que tindrà una funció predominantment informativa, expressiva, argumentativa o directiva.
2.  Ordenar (esquema estructural): hem ordenar les informacions que hem obtingut.
3.  Textualitzar (redacció del text): una vegada realitzades les etapes anteriors, iniciarem la redacció del text descriptiu. 

 EXEMPLES DE DESCRIPCIONS:
- Cançons

 - Poesia visual

Poesia, Joan Brossa

- Poesia
Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol
Si parlo dels teus ulls em fa ressó
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.


Si parlo dels teus llavis em fa ressó
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.


Si parlo dels teus cabells em fa ressó
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.


Si parlo de les teves mans em fa ressó
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.


Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressó la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

- Novel.la Els homes que no estimaven les dones, Steig Larsson - Assaig Xesco Boix vist per Lluís M.Panyella http://www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm - Conte Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix - Vídeo Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009

 Fonts d'informació: Dossier sobre la descripció lliurat a classe, Youtube, http://www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm, http://www.versos.cat/poema.php?id=676, Google imatges