IDEES EXTRETES:
Una de les primeres idees que podem apreciar és que no pel fet de ser audiència tenim les capacitats necessàries per interpretar i entendre totes les coses que podem veure pels mitjans, ja que hi ha coses, imatges, intencionalitats de la càmera que no podem veure. És per aquest motiu que ens hauríen d'ensenyar unes competències per a poder-ho saber. S’ha de fer un entrenament per saber veure a través de la lent de la càmara, ja que no ens ensenya la realitat. La lent selecciona les coses que l’interessa de la realitat.
En Guillermo també ens explica que són molts factors els que intervenen en l'educació dels nens com l'empresa, la família, l'escola, els professionals... però sobre tot destaca l'escola i la família.
La relació que els nens i els joves tenen amb la pantalla està mesurada per la família i l'escola, ja que aquestes dues institucions són les que tenen la primera responsabilitat d'educar. Per exemple: una família que no es preocupa pel seus fills, aquests passaran molta més estona davant de les pantalles, mòbils que un altre que els seus pares centrin l'atenció en ell.
Com les dues institucions són les responsables d'educar podem dir que tant l'escola com la família han de treballar conjuntament perquè aquest ensenyament esdevingui millor.
També s'ha de tenir molt present que els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat molt gran ja que en molt moments són ells els que eduquen a les audiències, per tant, hem d'obligar-los a ser responsables, tot i que ells ens consideren únicament un entreteniment.
A més a més, un altre aspecte que en Guillermo dona molta importància és que en moltes ocasions no s'està dotant dels coneixements per tal de que els nens sapiguen utilitzar la tecnologia. És a dir, se'ls posa davant d'un ordinador però no se'ls explica com funciona correctament.
Guillermo també fa un esment a l'autodidactisme no és suficient, sempre necessitem ajuda, consells, explicacions dels altres per tal de poder aprendre correctament el funcionament de les coses. El que sí es veritat és que les noves generacions s'adapten abans, tenen més facilitats, però això no vol dir que ho sapiguen tot, sinó que també hem d'estar al seu costat per tal de poder ajudar-los. L'autodidadisme mai és suficient, cal ajuda externa. Les noves generacions no venen amb un ‘’xip’’ incorporat per saber-les fer. A més a més tenen una ment més oberta.
Per acabar, també proposa un nou model d'ensenyament que dongui més valor a les noves tecnològies, ja que tot el que ve per imatge es fa servir com a cosa complementària al que diu el professor, mai té un valor. Es passa del linal del text escrit a no parlar-se de la lògica audiovisual.
Per tant, com a resum dels punts forts que podem trobar en la conferència són:
Per tant, podem dir que molta gent no dòna importància a la comunicació audiovisual o a la quantitat d'informació que rebem per mitjà de les pantalles, d'internet... És per això, que s'hauria de conscienciar a la gent de fer un bon ús d'aquesta eina que es va desenvolupant cada vegada més, ja que ens pot ser molt útil i de gran ajuda.
D'altra banda també cal dir que pot arribar a ser una eina molt perjudicial per a moltes persones que no sàpiguen establir uns límits. També tothom ha de saber el seu paper (pares i escola) que han de considerar, entendre, explicar i involucrar els nens en tot el que ens envolta, educa, tenint en compte tots aquests tipus de comunicació que van apareixent dia a dia.
Després d'haver vist aquesta conferència, a la classe de COED, vam projectar alguns anuncis en els quals podem apreciar la quantitat de factors que hi intervenen i que nosaltres com a audiència molts cops no tenim en compte. La música, la posició de la càmera, la velocitat de la imatge, els personatges que apareixen...
Aquí us deixo amb els videos que vam passar a l'aula on es veuen reflexats aquests aspectes que nosaltres com a simple audiència i observadors, molts cops no veiem i que caldria estudiar o mirar amb una mica més d'atenció:
Golf Volswaggen: http://www.youtube.com/watch?v=HfgHCHqba74
En Guillermo també ens explica que són molts factors els que intervenen en l'educació dels nens com l'empresa, la família, l'escola, els professionals... però sobre tot destaca l'escola i la família.
La relació que els nens i els joves tenen amb la pantalla està mesurada per la família i l'escola, ja que aquestes dues institucions són les que tenen la primera responsabilitat d'educar. Per exemple: una família que no es preocupa pel seus fills, aquests passaran molta més estona davant de les pantalles, mòbils que un altre que els seus pares centrin l'atenció en ell.
Com les dues institucions són les responsables d'educar podem dir que tant l'escola com la família han de treballar conjuntament perquè aquest ensenyament esdevingui millor.
També s'ha de tenir molt present que els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat molt gran ja que en molt moments són ells els que eduquen a les audiències, per tant, hem d'obligar-los a ser responsables, tot i que ells ens consideren únicament un entreteniment.
A més a més, un altre aspecte que en Guillermo dona molta importància és que en moltes ocasions no s'està dotant dels coneixements per tal de que els nens sapiguen utilitzar la tecnologia. És a dir, se'ls posa davant d'un ordinador però no se'ls explica com funciona correctament.
Guillermo també fa un esment a l'autodidactisme no és suficient, sempre necessitem ajuda, consells, explicacions dels altres per tal de poder aprendre correctament el funcionament de les coses. El que sí es veritat és que les noves generacions s'adapten abans, tenen més facilitats, però això no vol dir que ho sapiguen tot, sinó que també hem d'estar al seu costat per tal de poder ajudar-los. L'autodidadisme mai és suficient, cal ajuda externa. Les noves generacions no venen amb un ‘’xip’’ incorporat per saber-les fer. A més a més tenen una ment més oberta.
Per acabar, també proposa un nou model d'ensenyament que dongui més valor a les noves tecnològies, ja que tot el que ve per imatge es fa servir com a cosa complementària al que diu el professor, mai té un valor. Es passa del linal del text escrit a no parlar-se de la lògica audiovisual.
Per tant, com a resum dels punts forts que podem trobar en la conferència són:
- No pel fet de ser audiència tenim les capacitats necessàries per interpretar i entendre les coses.
- No es fa molt bon ús de les TIC a les aules, en el sentit que és creuen només un suport i que com a suport se’n pot prescindir. Els nens d’avui dia aprenen d’una nova manera, no només cognitivament, si nó també per l’experimentació. Les TIC’s permeten aquesta experimentació.
- Els mitjans de comunicació són més que un entreteniment; eduquen els nens. Necessitem una resposabilitat dels mitjans perquè eduquin (donar les pautes perquè el nen aprengui a ser autònom i ser crític; saber quan t’intenten enganyar, tenir criteri, opinió per saber què escollir).
- Necessitem estar educats; no podem deixar lloc únicament a l'autodidadisme, ja que hi ha coses que no podem saber si no ens ensenyen.
- Alfabetització múltiple: Competència audiovisual i digital + lingúistica. Has de saber llegir, escriure i moure’t en el món digital.
- Els mitjans de comunicació no volen assumir l’educació, per això ho ha de fer l’escola i la famíla, dos dels factors més importnats.
- No ens podem creure tot el que veiem en pantalla, doncs, de vegades, podem arribar a veure la realitat distorsionada.
Per tant, podem dir que molta gent no dòna importància a la comunicació audiovisual o a la quantitat d'informació que rebem per mitjà de les pantalles, d'internet... És per això, que s'hauria de conscienciar a la gent de fer un bon ús d'aquesta eina que es va desenvolupant cada vegada més, ja que ens pot ser molt útil i de gran ajuda.
D'altra banda també cal dir que pot arribar a ser una eina molt perjudicial per a moltes persones que no sàpiguen establir uns límits. També tothom ha de saber el seu paper (pares i escola) que han de considerar, entendre, explicar i involucrar els nens en tot el que ens envolta, educa, tenint en compte tots aquests tipus de comunicació que van apareixent dia a dia.
Després d'haver vist aquesta conferència, a la classe de COED, vam projectar alguns anuncis en els quals podem apreciar la quantitat de factors que hi intervenen i que nosaltres com a audiència molts cops no tenim en compte. La música, la posició de la càmera, la velocitat de la imatge, els personatges que apareixen...
Aquí us deixo amb els videos que vam passar a l'aula on es veuen reflexats aquests aspectes que nosaltres com a simple audiència i observadors, molts cops no veiem i que caldria estudiar o mirar amb una mica més d'atenció:
Golf Volswaggen: http://www.youtube.com/watch?v=HfgHCHqba74
Ens donen a entendre que el Golf és l'element essencial a la teva vida per a ser feliç i tenir èxit perquè tothom necessita una cosa en què confiar i això és el cotxe Golf.
Galeries de moda: És un anunci on apareixen nens dins una classe vestits amb roba Galerias, avorrits i cansats. Quan surten de la classe es comença a sentir una música alegre. De sobte comencen a córrer, tiren les motxilles, arrosseguen el professor, es tiren pel terra i per les escales, etc.
A través d'aquest anunci aconsegueixen que el receptor relacioni l'escola amb un lloc avorrit i la sortida amb el moment més feliç on poden gaudir de la roba Galerias.
Colònia de la Barbie: http://www.youtube.com/watch?v=eEPnGczbxSU
A través d'aquest anunci, l'empresa de colònia de la Barbie ens vol donar a entendre que si portes la seva colònia podràs tenir tots els nois que vulguis.
A través d'aquest anunci ens dona a entendre que si no tens un Seat has de deixar de banda allò que més estimes, en aquest cas la mascota anomenada "Brother".
Fonts d'informació: apunts de classe de COED, entrevista de la pàgina edu.3.cat, vídeos de youtube i imatges de Google images.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada