CREATIVE COMMONS

Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Creative Commons va ser fundada l'any 2001 i llançada el 2002 als Estats Units. A l'estat Espanyol concretament, el projecte fou resultat d'una necessitat a la UB (Universitat de Barcelona) per gestionar el material docent que el professorat penjava a internet.
Ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic.

 

L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.
Creative Commons proporciona llicències als creadors/autors per tal que estableixin els termes amb els quals volen compartir les seves obres per internet. No dóna llicències totalment lliures, es troba entremig del Copyright i el Copyleft (o totalment lliure). Aquestes condicions les escull el mateix autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat".

El que fa CC és invalidar alguns drets a terceres persones amb quatre condicions que es combinen per donar lloc a diferents tipus de llicències.

A continuació trobareu un petit resum dels diversos tipus de llicències. Per a veure-les directament a la web faci clic aquí

Reconeixement (by): sempre que es reconegui l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament.
No comercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats per a finalitats comercials.
Sense obres derivades (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
Compartir igual (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.

Combinant les quatre condicions obtenim sis llicències més:

Reconeixement (cc-by): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.
Reconeixement – NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.

COM POSAR UNA LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS AL BLOG?

1.Anar a la web: http://creativecommons.org/choose/?lang=ca_CA

2. Omplir la pàgina que hi trobareu.
3.Copiar el codi embed que hi ha la part inferior de la pàgina.
4.Crear un gadget Html/ javaescript en el nostre bloc que s'anomeni: Creative Commons.
5.Enganxar el codi embed.


A continuació us deixo un vídeo per a poder entendre millor com funciona aquesta llicència:



Fonts d'informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons#Llic.C3.A8ncies, http://cat.creativecommons.org/, http://creativecommons.org/licenses/, apunts de classe de GTIC

COPYRIGHT I LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS

Molts de nosaltres utilitzem informació d'internet sense saber sota quin poder podem fer-ho. De fet, més d'una vegada estem realitzant còpies d'informació de manera il·legal.
Cal saber que, si no veiem cap dels dos símbols que veurem a continuació ni cap informació adicional, la web sota la qual estem navegant i volem extreure informació es troba sota una llicència Copyright.
És normal que molts de nosaltres no en siguem coneixedors d'aquesta informació doncs no ens ho han dit mai. Però hem de saber que, de la mateixa manera que anem a una botiga i no robem unes bambes, no podem anar a la web i robar les imatges, texts, etc.

Per a poder saber quin material podem utilitzar, copiar i quin no s'han creat diversos tipus de llicències:

Copyright: l'única persona que pot fer el que vulgui amb l'obra és el propi autor, qui la vulgui haurà de pagar a l'autor i demanar-li permís.

Es troba representada per aquest símbol:

Creative Commons: Provident de la llicència Copyleft, ens permet escollir el tipus de protecció que li vols donar a la teva informació, ja que hi ha diferents models d'aquesta llicència.

Es troba representada per aquest símbol:

Per a saber més informació sobre la llicència Creative Commons feu clic aquí.

A continuació us deixo uns quants programes i webs dels quals podem extreure música i fotografíes de manera legal.

Flickr:  és un lloc web gratuït que funciona com a una xarxa social i que permet emmagatzemar, ordenar, buscar, vendre i compartir fotografies i vídeos en línia.
Es pot accedir al contingut de Flickr sense necessitat de registrar un compte. Tot i així, sí que és necessari fer-ne un per a carregar fotografies o vídeos. Registrar un compte també permet crear una pàgina de perfil pròpia on es mostra el material que l'usuari puja i també atorga la possibilitat d'afegir altes usuaris de Flickr com a contactes

Amb aquesta web no només podem obtenir fotos de major qualitat que les que trobem a Google Images sinó que també podem baixar la imatge amb la mida que volguem.

Aixó sí, mai ens hem de deixar de citar l'autor.

Jamendo: és una web que serveix per a baixar música. Jamendo és coneguda per ser una plataforma de distribució de música penjada pels propis musics. Trobem música de tots els estils i gustos, per a satisfer les necessitats de tots els usuaris.

Fonts d''informació: Google Images, http://es.creativecommons.org/blog/licencias/, http://grabandouncorto.wordpress.com/2010/09/23/copyright-copyleft-y-creative-commons-%C2%BFque-los-diferencia/

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC de JOANA RUBIO I FRANCESC PUIGPELAT

A l'assignatura de COED vam llegir el llibre de "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. En aquest llibre podem trobar moltes eines i consells que ens serviran d'ajuda per a fer front a aquelles situacions en que hem de parlar parlar en públic. 

El llibre ens serveix com a guia, ja que ens dona unes pautes de com preparar-nos bé un discurs, saber perdre la por, disminuir els nervis, saber utilitzar el vocabulari adient a cada situació, saber transmetre a través del llenguatge verbal i no verbal, entre altres coses.

Cap al final del llibre, trobem un decàleg amb els deu aspectes principals que s'han de tenir en compte alhora de fer una exposició oral.

Decàleg del llenguatge oral:

1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.
2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4. Aprofitar l'efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6. Avançar i recular en l'argument del discurs.
7. Enumerar i marcar les enumeracions.
8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.
9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.
10. Utilitzar l'acudit o l'anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els misatges.

Penso que és un llibre realment útil per a totes aquelles persones que en la seva vida diària, ja sigui per qüestions de feina o d'estudis, s'han d'expressar davant d'un públic. A través d'aquest llibre s'aprenen tècniques que ens ajuden molt alhora de dirigir-nos cap a aquest públic que segurament fins ara desconeixiem. Un públic que ara ja no ens serà tant extrany perquè sabrem com adreçar-nos a ell.

És un llibre que no m'ha costat gaire llegir, no es fa pesat, ja que a través d'exemples t'explica tot el que seria la part teòrica i això ajuda a que el llibre no es faci monòton. A més a més, a mesura que l'anava llegint, m'anava adonant que em parlava de situacions que m'han succeït en la meva vida diària, o que em poden succeïr en un futur.

Personalment, crec que és un llibre molt útil, doncs t'ajuda a agafar confiança davant de tot aquell públic que tanta por acostuma a fer. Et mostra tècniques per controlar els nervis, t'ensenya a observar  tot el públic detingudament, a somriure-li per a crear una sensació de confiança. També t'aconsenya respirar fons abans de començar a parlar, t'ensenya que portar un bon guió és útil per no deixar-te res, et diu tènciques per a que el públic li quedin clares les idees (dir-les a la introducció i a les conclusions i també anar repetint-les de diverses maneres al llarg del discurs), etc.

A més a més, aquestes pautes que ens dona el llibre de Com parlar bé en públic, l'hem portat a la pràctica en dues activitats que vam dur a terme a l'assignatura de COED. Aquestes han estat la recitació de poemes i la presentació d'una persona que nosaltres considerèssim un comunicador eficaç.

Fonts d'informació: llibre de lectura Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, Google Images

DESCRIPCIÓ DE L'ANNA

Un dels exercicis que havíem de fer per a la classe classe de COED un cop explicada tota la teoria sobre la descripció, va ser haver de fer-ne una d'un dels companys o companyes de classe. Un cop feta la descripció també havíem d'adjuntar una fotografia que crèiessim que tenia alguna relació amb aquella persona. A més a més, també vam posar una cartolina i una frase descriptiva d'aquesta a sota.
Per acabar, vam fer una sala d'exposicions, on estaven penjades les fotografies de tots i totes.

Jo vaig escollir a l'Anna Florensa i vaig triar aquesta fotografia perquè, com dic en el text escrit, l'Anna viu entre liles i en aquesta fotografia surt reflectida aquesta idea.

                                                                       "Entre liles"

L'ANNA

D’estatura mitjana, amb un collaret sempre en el seu coll, amb uns ulls plens de bondat, disposada a treure’t un somriure, et saluda amb un bon dia dels més sincers. Entre somriure i somriure amaga la seva dolça mirada, una mirada innocent, tímida. Una mirada observadora que amaga mil experiències viscudes, mil secrets amagats. 
Darrere de cada pas, de cada gest que fa, et demostra que fer-se gran no implica perdre aquella màgia que tots tenim quan som petits. 
Té un esperit divertit, somiador, imaginatiu, com el dels més menuts. Creu en el món dels infants, un món del qual vol formar part, ja que estudia per ser mestra d’Educació Infantil. No li agrada posar-se límits. És per aquest motiu que no gaire va decidir notar el pessigolleig a la panxa que et provoca l’adrenalina quan estàs volant pel cel com un ocell lliure. Una experiència que, sense dubte, repetirà. Viu la vida de color lila, el seu color preferit. Amiga dels seus amics, disposada a treure un somriure a qualsevol, camina fort intentant menjar-se el món però sense deixar ferit a ningú pel camí. 
Mai et faltarà la seva mà si caus, t’ajudarà a aixecar-te i t’ensenyarà que el camí no és tan difícil com et penses si tens algú al costat que t’ajudi a caminar-hi.

Conclusions extretes:
Poder realitzar aquest treball ha estat una manera de poder-me apropar més a l'Anna i conèixer-la millor. He pogut saber més d'ella, dels seus gustos, de les seves aficions. És a dir, l'he conegut com és realment, més enllà de l'aparença física i superficial.
Crec que és una bona activitat per a nosaltres, ja que com a futurs mestres hem d'aprendre a contactar amb els alumnes i saber veure més enllà del que amaguen les aparences.

IPAD'S A L'EDUCACIÓ

El divendres dia 14 de novembre de 2014, els alumnes de primer d'Educació Infantil de Blanquerna vam rebre una conferència sobre l'ús dels Ipad's a l'educació.

Aquesta conferència va ser realitzada per dos professors del col·legi Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu; la Marta i el Jordi.

La Marta Palet feia de representant de les metodologies que feien servir amb els Ipad's a Primària i el Jordi feia de representant de les metodologies que feien servir amb els Ipad's a Educació Infantil.

Es tracta d'una escola concertada que fa un temps va decidir endinssar-se en el projecte de digitalitzar les aules, després d'implantar ordinadors portàtils a les seves classes i, per últim, amb l'ajuda d'alguns professors de Blanquerna, hi han introduït els Ipad's a l'educació.

Per tal de poder fer front a la despesa que comporta haver de comprar totes les tablets que necessiten i les diverses aplicacions que no són gratuïtes, han acordat amb els pares una quota mensual. Un fet molt important perquè aquest projecte s'hagi pogut dur a terme.

La gran implicació per part de les famílies i per part dels mestres, qui en un principi es mostraven reacis a aquest projecte, ha fet que a través del joc i l'experimentació amb els Ipad's, hagi esdevingut avui en dia, un element clau en l'educació dels seus alumnes.

Els Ipad's formen part del seu dia a dia, ja sigui tant per passar llista com per poder-los ensenyar noves maneres d'aprendre als seus alumnes a través d'aquests.

Un conjunt de mestres van rebre una formació sobre els Ipad's que els va ajudar a familiaritzar-se amb ells i a poder ensenyar als seus alumnes com fer-los servir.

Actualment, els Ipads, els serveix com a agenda on guardar la programació setmanal, com a eina per traspassar tota la informació dels diversos alumnes entre tots els professors, com a instrument per a realitzar fotografies pel blog de l'escola, per passar llistes i per a ensenyar noves maneres d'aprendre als seus alumnes.

L'escola té 26 Ipad's per a ed. infantil i primària i 26 per a cicle mitjà i superior. Aquests van rotant i a través d'un calendari comú poden saber qui els està fent servir i qui no, per tal que els professors els puguin fer servir en algun moment que per horari no els pertoca.

Els Ipads es fan servir dues hores setmanals als racons, formats per grups de 2 a 4 nens. En concret el dels Ipad's és de 4 alumnes, així es poden ajudar entre ells i poden realitzar més fàcilment les activitats que, principalment, van destinades a realitzar exercicis de llengua i de matemàtiques.

Hi ha algunes aplicacions que són autocorrectives però n'hi ha d'altres que no, és per això la importància de l'ajuda entre companys.

Com que els Ipad's és una de les activitats del joc per racons, per tal de controlar que tots els nens passin per tots, tenen una llista instal·lada amb el nom de cadascú i al costat han de posar-hi un gomet quan el realitzin. 

Font: Apple

AVANTATGES D'AQUEST SISTEMA

L'activitat va més enllà de només fer un joc amb l'Ipad, ja que el professor demana informació als alumnes sobre com i què han fet en aquella activitat. D'aquesta manera poden veure amb quines coses té més facilitat o dificultat i quines han de potenciar o treballar més.

A més a més d'això, l'alumne també té l'oportunitat d'explicar-li al mestre com es sent i quina és la seva opinió respecte a aquella activitat que ha fet.

Un dels principals avantatges que té aquest sistema és que ajuda a l'autonomia dels nens i al desenvolupament del treball en equip.

APLICACIONS QUE FAN SERVIR

- Imotion: aplicació que serveix per crear un vídeo mitjançant fotografies.

- Mindomo: aplicació que serveix per a realitzar mapes conceptuals.

- Stratalògica: aplicació que serveix per veure les distàncies que hi ha entre dos llocs.

- Math: aplicació per a realitzar activitats matemàtiques. És de pagament i autocorrectiva

- ABC cursives: aplicació que serviex per a aprendre a escriure les lletres de l'abecedari.

- Tangram: és una aplicació gratuita que serveix per crear diverses formes a través d'un tangram.

- Hungry Fish: aplicació per a aprendre a sumar i restar.

- Sock puppets i Puppet pals: aplicacions que serveixen per crear una història mitjançant titelles, on l'alumne a través del micròfon de l'Ipad dòna veu als diversos personatges

REFLEXIÓ FINAL

Gràcies a la implantació de nou professorat a causa de la jubilació de molts dels docents del centre, s'ha pogut canviar la manera de veure el món de l'escola.

Venir a explicar-nos com funciona el seu projecte, els ha servit per veure de tota la feina que han hagut de fer, com ho han fet i on han arribat. Han vist que no ha estat un procés fàcil, ja que han necessitat moltes hores per a aprendre a fer-lo servir i buscar-li noves utilitats, però els ha ajudat a créixer com a mestres, ja que com a persones que són, els professors acostumen a buscar un lloc còmode, un lloc que no necessiti massa feina, com la rutina. Al fer aquest projecte han hagut de sortir d'aquesta rutina i els ha ajudat a veure noves maneres de fer que són tant o més útils que les actuals.

També pensen que sense l'ajuda de totes les famílies, de la bona acceptació que ha tingut el projecte per part d'aquests i dels docents del centre, això no hagués sigut possible.

Creuen que és un nou mètode que trenca amb la idea que el mestre ho sap tot, ja que els nens també ajuden al professor a aprendre.

Per tal de reflectir tot això i per tal que hi hagi més centres que implantin aquest sistema, han començat a escriure un llibre que està previst que surti el Maig de l'any que ve.

DECÀLEG DE COM SER UN COMUNICADOR EFICAÇ

Els alumnes de primer del Grau d'Educació Infantil de Blanquerna, després d'haver llegit el llibre "Com parlar bé en públic'', vam poder elaborar un decàleg en el qual podem trobar tots aquells aspectes que nosaltres creiem essencials per tal de ser un bon comunicador.


Decàleg de com ser un comunicador eficaç
1. Ser breu, clar, precís (paraula exacta) i concís (anar al moll de l'ós).

2. Mostrar naturalitat i improvisar a la mida justa.

3. Elaborar un bon guió (estructura i format) i memoritzar-ne les idees.

4. Dominar el llenguatge no verbal: posició del cos, gestualitat, mirada, vestimenta, actitud i somriure.

5. Controlar la veu: volum, velocitat, vocalització, articulació i actitud; entonació; respiració.

6. Controlar els nervis: respiració diafragmàtica; silencis i pauses.

7. Dominar la llengua: registres i varietats de la llengua oral i escrita.

8. Fer ús de suports audiovisuals: creativitat, diversitat de mitjans, no abusar-ne del temps, no hi pot haver duplicitat (el que digui que estigui escrit a la pantalla).

9. Mostrar "Feedback" retroalimentació i empatia; humor: vivències personals; anècdotes, exemples.

10. Estructurar el discurs: ser reiteratiu; relacionar introducció amb conclusió per tal de que quedin les idees clares.

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ, REVISIÓ

La composició d'un text consisteix en analitzar el procés cognitiu que es fa a l'hora d'elaborar un text.
L'escriptura és un procés no lineal on no es passa de manera ordenada per totes les etapes fins arribar a la redacció final d'un escrit
Etapes : Planificació, Composició i Revisió.

1. PLANIFICAR

Establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

• Anàlisi de la situació comunicativa

Tipus de destinatari: condiciona el grau de formalitat, la fórmula de tractament, el gènere (masculí o femení) i la varietat dialectal.

- Tema: què es vol dir?

- Objectius: diferents tipus de textos

1. Funció narrativa-----> conte
2. Funció descriptiva---->guia d'una ciutat
3. Funció explicativa----->llibre de cuina
4. Funció persuassiva------>anunci publicitari

- Hem de tenir en compte l'extensió per tal de veure si hem de tenir capacitat de síntesi o, al contrari, hem de desenvolupar bé la idea. També s'ha de tenir en compte l'estructura, per saber si disposem d'una estructura estandaritzada o una lliure.

En resum; reflexionar sobre el nostre objectiu: convèncer, persuadir, entretenir, donar plaer, informar. A qui vull, què vull, per què ho vull i com ho vull escriure? 

• Recollida d'informació: Pluja d'idees (el que més s'utilitza), documentació (recerca de documents sobre el nostre tema), fer anotacions i respondre les 6W (què, qui, com, quan on, per què)
• Seleccionar i ordenar les idees tenint en compte l'emissor, el recpetor, el missatge i el canal. Un cop decidida la idea que volem desenvolupar hem d'ordenar i distingir les idees primàries i secundàries i per últim utilitzar les tènciques d'agrupació o ordenació pertintents. 

2. COMPOSICIÓ/REDACCIÓ
Transformar les idees en un text escrit, coherent, estructurat i amb trets estílistics, tenint sempre en compte doncs, les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

• Estructura del text: 

• Paràgraf: disfrubueix en blocs les idees d'un text i fa visible i entenedora l'escturctura general del text.

El paràgraf com a unitat temàtica: un paràgraf; una idea o bé un paràgraf; més d'una idea o bé més d'un paràgraf; una idea 

Els paràgrafs, segons el seu contingut, poden ser:

1. Paràgraf inductors:

-Inici del text
-Preparen al lector, el situen i l'introdueixen

2. Paràgraf expositius:

- Són el cos del text

- Exposen, expliquen i desenvolupen

3. Paràgrads conclusius

-Són l'últim paràgraf del text

-Tenen les conclusions, que poden ser: tancades (concretes i detallades) o obertes (interrogants al final i són més flexibles)

• Connectors: paraula amb voluntat de senyalitzar, d'organtizar i relacionar paràgrafs i frases

Tipus de connectors:

Conjuncions i locucions conjutives , preposicions i conjuncions prepositives, adverbis conjuncions adverbials i altres paraules (és a dir, pel que fa a, hi havia una vegada...)

• La puntuació: estructura el text i delimita el significat exacte del missatge que vol transmetre. Les seves funcions són: la coma, que separar els elements d'una sèrie, evita ambigüetats, marca els incisos; el punt i coma, que separa diversos grups d'elements en enumeracions complexes; el punt, que s'escriu al final d'una oració; els dos punts; que introdueixen enumeracions, exemples i citacions textuals; els punts suspensius, que ens ajuden a deixar una frase inacabada; el parèntesis, que serveix per fer incisos i ens ajuda a posar informació intercalada enmig d'una frase; els guions,  que serveixen per introduir un incís a la frase i els signes d'entonació.

L'ESTIL
Adequació: registre, paraules i expressions adequades per a cadas situació comunicativa.
Claredat: paraules d'ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comuncació.
Precisió: evitar paraules generals i ambigües (exemple: cosa).

Conclusió: evitar perífrasis innecessàries.
Variació: evitar repeticions innecessàries.
Altres consells d'estil: evitar cacofonies, l'abús d'adverbis acabats en ''-ment'', evitar frases llargues i espeses, limitar l'ús de possessius i evitar expresions discriminatòries.

3. LA REVISIÓ

La revisió és el procés d'examinar el que hem escrit, de decidir si s'adiu a les expectatives i modificar el que creiem oportú.

No hem de tenir mandra de revisar, doncs és un procés més de la redacció. Res és intocable i, per tant, hem d'avaluar i modificar el que nosaltres creiem.
Per acabar, cal també que fem una revisió de continguts: de la coherència. la cohesió, i l'adequació.

Al acabar la classe, vam poder observar l'esquema que es creu oportú pel document a través del qual s'ha realitzat aquest resum. Aquest esquema va ser fet l'any 1981 per Linda Flower i John Eyes, que deien que es necessiten mínim 4 o 5 línies per a desenvolupar una idea.

Font: informació extreta de l'esquema i apunts del text: AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna.