SINDICACIÓ DE CONTINGUTS I RSS

La sindicació de continguts és un dels molts recursos que ens ofereix la xarxa per a poder accedir a grans volums d'informació d'una manera senzilla i pràctica. 

L’RSS (Really Simple Syndication) és una tecnologia que permet rebre a temps real els titulars d'una pàgina web a un programa o lector de feeds. Quan et subscrius al contingut d'aquella pàgina web, l’RSS t’avisa de manera automàtica quan hi ha noves notícies.
És a dir; serveix per rebre informació de les teves pàgines preferides sense necessitat d'haver-te de connectar o visitar cada dia aquests llocs web.

Com funciona?
Els arxius RSS es poden llegir mitjançant un programa instal·lat a l’ordinador (Feed Reader, Feed Demon, …) o mitjançant un programa web (Netvibes, Google Reader, Bloglines, …).

Per subscriure't a una pàgina web d'interès, has de clicar a l’enllaç de l’RSS o també pots copiar l’adreça web de l’arxiu RSS i afegir-la al teu lector.

Per poder tenir un gadget de RSS al nostre blog hem d'anar a ''Disseny'', després a "plantilla" i alla fer clic a un dels recuadres per tal de posar el gadget "Enlaces de suscripción". Allà hem de fer clic al canal RSS.

A continuació us deixo amb un vídeo que ens expliquen clarament que són els RSS:




 Fonts d'informació: blog de GTIC: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/09/que-son-els-rss.html, http://www.rss.nom.es/, http://www.genisroca.com/2007/11/17/rss-y-la-sindicacion-de-contenidos-introduccion-para-no-iniciados/

SOFTWARE LLIURE I PROPIETARI

El Software (anglès) o programari és el conjunt de programes informàtics i procediments que fan alguna tasca en un ordinador.
Hi hah dos tipus de programaris: els lliures i privatius.

Software lliure
El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. A més a més acostuma a ser gratuït o a trobar-se a un preu molt baix.

Es pot dir que un programa és lliure si permet les llibertats definides per la Free Software Fundation :

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit.
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies.
Llibertat de conèixer el seu codi font (és un codi a partir del qual es fa el programa).
La llibertat de redistribuir còpies.
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar.

El programari lliure és una alternativa als monopolis gegantins de la informàtica i forma part del moviment de la cultura lliure, que lluita pel treball col·laboratiu, solidari i comunitari.
Un exemple d'això seria Linux.


Software propietari
És aquell programari dissenyat per a un usuari. Aquest l'utilitza, i no el pot fer públic ni el pot modificar. S'ha d'haver pagat previament. No es té accés al codi font; degut a que el propietari continua sent l’empresa i nosaltres només hem adquirit la llicència d’ús.

El programari propietari és aquell amb restriccions en l'ús o modificació privada, en la còpia i publicació de versions, modificades o no modificades. Normalment, el seu codi font no està disponible o n'està sota restriccions.

Característiques:
Pagament previ per a la utilització.
L'usuari no és el propietari.
L'usuari depèn totalment del fabricant en el control i desenvolupament del programa.
És un programari amb llicència i sota drets d'ús, còpia i modificiació.

Un exemple de sofware privatiu seria Windows.

A continuació us deixo amb un vídeo que explica la diferència entre aquests dos

Fonts d'informació: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=20941&p_ex=programari%20lliure, Viquipèdia, Youtube.

BOOK TRÀILER JARDÍ VORA EL MAR DE MERCÈ RODOREDA

Una de les tasques que havíem de fer aquest semestre, era crear un book tràiler sobre un llibre.
Per a fer-lo primer vam triar entre els 4 membres del grup un dels llibres que havíem portat cadascuna.
El nostre llibre escollit va ser Jardí vora el mar de Mercè Rodoreda.
Enregistrar un vídeo d'aquest llibre no era una feina fàcil, ja que és un llibre que a molta gent de la nostra edat no l'incita a llegir. Ja sigui per l'autora o perquè acostuma a ser un llibre de lectura obligatòria al Batxillerat.
Per a cridar l'atenció del nostre públic doncs, vam decidir mostrar un vídeo amb alguns dels personatges principals que surten al llibre. L'escenari va ser la casa d'una de les amigues del grup, ja que té un mobiliari bastant antic i vam creure que seria ideal gravar-lo allà per tal de que la gent es posés més la situació.
També vam decidir que les cares dels diversos personatges havíen de veure's el més mínim possible, per tal de no treure la possibilitat als nostres lectors de fer servir la seva imaginació per a crear una imatge i personalitat per a cada personatge.

A continuació us adjunto el vídeo i la presentació amb el seguiment dels processos que hem fet seguit per a poder realitzar-lo:

RECITEM POEMES

El dia 12 de Desembre vam començar les recitacions dels poemes a les classes de COED en gran grup. Dedicarem unes quantes classes a aquestes recitacions ja que som bastants i no disposem del temps necessari per a fer-ho.

El dia 12 a ser el torn del grup A i el dia 19 el del grup B.
La veritat és que estavem tots bastant nerviosos i és per aquest motiu que abans de començar a recitar, vam fer un exercici per tal de controlar els nervis a través del control de la nostra respiració.
Quan ja estavem més calmats, després de donar-nos les mans, va començar la recitació de poemes.
Abans de recitar el nostre poema havíem de dir el títol del poema i el nom de l'autor, el motiu pel qual l'havíem escollit i, finalment, vam començar a recitar.
Tothom ho va fer molt bé. Es notava que era la primera vegada després de tants anys que recitavem una poesia de memória davant de tanta gent. 

També cal dir que l'evolució d'una setmana a l'altre va ser molt notòria. En el grup B, que recitiva el dia 19, ja no es van notar tant els nervis i es va notar més una gran naturalitat a l'hora de recitar-lo.

Al acabar vam poder observar que el nostre poeta per excel·lència era Miquel Martí i Pol ja que la gran majoria vam escollir aquest autor.

La Rosa Soler, la nostra professora, va comentar que es notava que hi havia hagut una bona recerca de poemes ja que hi va haver gent que va anar a biblioteca, d'altres que van agafar llibres que tenien per casa i d'altres van fer servir l'internet. Ens va dir que es notava el treball i l'esforç que havíem fet i que estava contenta dels resultats.

Aquesta activitat va ser una gran oportunitat per a posar en pràctica algunes de les coses que havíem après del llibre de lectura ''Com parlar bé en públic'' de Joana Rubio, amb el respectiu decàleg que vam fer d'aquest. És a dir, vam poder posar en marxa la nostra naturalitat, el control de nervis quan parlem en públic, etcètera.

Crec que també ens pot ajudar a posar-nos a la pell dels nostres alumnes o cosins, germans petits, que per Nadal acostumen a recitar un poema.

A continuació us escric el poema que vaig recitar jo, de Miquel Martí i Pol. El vaig escollir perquè crec que és una manera molt maca de recordar a aquella gent que no està entre nosaltres. És una bona manera d'entendre que el seu esperit mai morirà.

PARLEM DE TU
"Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves, 
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo".

Miquel Martí i Pol

Font d'informació: Endrets

LA VIQUIPÈDIA

QUÈ ÉS LA VIQUIPÈDIA

La Viquipèdia és la versió catalana del projecte http://www.wikipedia.org. és una enciclopèdia online lliure basada en wiki, doncs qualsevol persona pot col·laborar en aquesta emprant només el navegador web. Depèn de la fundació sense ànims de lucre Wikimedia Foundation.

El projecte es va iniciar el 15 de gener de 2001, i va ser fundada per Jimmy Walles i Larry Sanger sota el lema "L'enciclopèdia lliure que tots podem editar".
La Viquipèdia és un software lliure, on tothom pot entrar, participar i marxar. Només té un treballador, que és qui vigila el software del programa. Per tant, és revisada i formada per voluntaris.
El seu contingut està sota llicència GNU i Creative Commons.

ELS PILARS DE LA VIQUIPÈDIA

La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals, i de les enciclopèdies especialitzades. La Viquipèdia no és un diccionari, ni una col·lecció de texts originals, ni un diari; hi ha altres projectes germans de Wikimedia per a aquests continguts. Tampoc és una màquina de propaganda, ni un servidor gratuït, ni un proveïdor d'espai web, ni un conjunt de pàgines d'autopromoció, ni un experiment sobre l'anarquia o la democràcia, ni un directori d'enllaços, ni un lloc per a expressar opinions, experiències o arguments; el propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.

La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral", és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles, presentar cada punt de vista de forma precisa, dotar de context els articles perquè els lectors comprenguin totes les visions, i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se sempre que sigui possible, especialment en qüestions polèmiques.

Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l'article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s'intentarà resoldre la disputa amb calma.

La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Respecteu els drets dels autors que no volen que sigui d'aquesta manera. Cal que accepteu que alliberant la vostra col·laboració podrà ésser modificada i redistribuïda.


La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys viquipedistes fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims; eviteu les guerres d'edicions. Actueu amb bona fe, sense sabotejar la Viquipèdia.


La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals. Llanceu-vos-hi!, perquè la gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció. I no tingueu por de canviar res. Totes les versions anteriors dels articles estan desades; no hi ha forma que pugueu espatllar per accident la Viquipèdia o destruir el seu contingut irremeiablement. Per això mateix recordeu: tot allò que escriviu aquí passarà a la posteritat…


NORMATIVA
Objectivitat: punt de vista neutral en tots els articles.
Respecte als drets d'autor: El contingut de la Viquipèdia es distribueix amb els termes de la llicència de documentació lliure GNU. Bàsicament, aquesta llicència permet la distribució lliure dels documents, la seva modificació, i el seu ús sense restriccions. Abans de copiar material provinent d'altres llocs, heu d'assegurar-vos que es pot distribuir en aquests termes, que és de domini públic, o demanar-ho a l'autor. Penseu que l'ús de material no autoritzat pot portar problemes de tipus legal. Vegeu Viquipèdia:Drets d'autor per a una explicació més completa.
La Viquipèdia és una enciclopèdia: L'objectiu d'aquest projecte és crear una enciclopèdia. Els articles han de tenir contingut enciclopèdic, i les planes de discussió han de servir per millorar els articles. Vegeu Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és
Respecte a tothom: Els col·laboradors de la viquipèdia tenen orígens i opinions molt diferents. Cal tractar a tothom amb respecte. Vegeu viquietiqueta, i Viquipèdia:resolució de conflictes.
Seguiu les convencions.


LLIBRE D'ESTIL

A més, la Viquipèdia compta amb un llibre d'estil que podeu consultar fent clic en l'enllaç.

COM EDITAR UNA PÀGINA?
Busquem a la Viquipèdia aquell article que volem modificar.
A la part superior de la pàgina se'ns mostraran diverses pestanyes. Cal que cliquem sobre “Modifica”.
Només cal canviar o afegir aquella informació que més ens interessi i desar la pàgina clicant sobre la icona de “Desa” la pàgina just al final del nostre article.


VIQUIPÈDIA I EDUCACIÓ

La Viquipèdia és un medi que utilitzen la majoria d'alumnes i de docents del món, atès que és una gran enciclopèdia en la qual es pot trobar molta i diferent informació de forma ràpida i normalment eficaç.

Per què és important que un/a mestre/a contribueixi en la Viquipèdia?
Perquè aporta informació a l'altre gent.
Per aspectes socials, ja que un mestre aporta els seus coneixements a la xarxa.
Per retorn de tota aquella informació que ha agafat, agafa i agafarà
Permet una avaluació dels seus alumnes més justa, ja que no s'avalua solament el resultat final sinó tot el procés.
És un bon lloc on trobar material docent: els articles en diferents idiomes poden servir de contrapunt i comparació al material tradicional provinent de manuals, revistes o assajos, per tal d'incentivar el debat a l'aula o la correcció d'errors en temps real.

Per què els alumnes han de participar a la Viquipèdia?
Per a crear el propi coneixement: l'alumne crea el seu coneixement gràcies a les diverses fonts que visita.
L'ajuda a ser crític: per a triar la informació que ha de posar primer ha de seleccionar aquella que creu que és l'adequada.
Aprén què és el treball col·laboratiu perquè l'article que està formant o editant pot ser editat per altre gent.
L'ajuda a vigilar les seves faltes d'ortografia ja que el contingut de la Viquipèdia és públic.


BUS TURÍSTIC
Per acabar, m'agradaria comentar-vos l'existència d'un bus turístic que ens explica clarament com funciona la Viquipèdia i, a més a més, ens ensenya com formar-hi part.
Per accedir-hi feu clic aquí.

EXERCICI DIDÀCTIC

Des de l’assignatura de GTIC, se’ns va demanar que féssim una aportació a la Viquipèdia i aquí us explicaré la meva experiència: El professor ens va facilitar la informació sobre les Wikis i la Viquipèdia en un Sites que ell mateix havia creat: Sites sobre les wikis. A partir d'aquest Sites ens vam documentar sobre la Viquipèdia i els Wikis.
Un cop llegit el Sites i fet el que ens demanava, vam crear un compte a la Viquipèdia per a poder modificar i millorar un article relacionat amb l'educació. La Maria Castaño i jo, la Isabel Cano, vam decidir millorar l'article del Gianni Rodari. Per a accedir-hi feu clic aquí.

Algunes de les coses que hi vam fer va ser: augmentar la seva biografia, explicar com era la seva obra, posar el títol dels llibres en català i en l'idioma original (italià), vam crear una secció on vam posar els reconeixements que ha obtingut. També vam crear una biobliografia, un llistat de referències i d'enllaços externs. Per últim, també vam citar i referènciar tot l'article ja que casi no ho estava.

Conclusions
El plantejament d’aquesta activitat em va obrir les portes cap a un nou món que per mi era desconegut i que probablement estava ple de coneixements. Tal com em pensava, hi havia milers de persones que col·laboraven dia a dia aportant informació nova. Crec que va ser una bona tasca retornar a la la Viquipèdia una mica de tot el que ens ha donat.

A través d'aquesta activitat no només hem pogut veure com funciona la Viquipèdia sinó que tambè hem pogut veure com és un procès col·laboratiu ja que a la nostra entrada hi hagut alguns canvis que no només han estat fets per nosaltres; també hi ha participat el robot i altres usuaris.

Fonts d'informació: Apunts de Classe, blog de GTIC, http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/?view=magazine, http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Els_cinc_pilars, https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia,https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/wikipedia/, http://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuda:Com_es_modifica_una_p%C3%A0gina, http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estil, Viquipèdia

COM COMUNICAR

Per a fer presentacions orals o bé per parlar en públic necessitem primer tenir una preparació. Una preparació que en el nostre cas ha estat mitjançant diversos documents, exercicis realitzats a classe i una lectura d'un llibre anomenat Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

És important que tinguem en ment que som oradors i que hem de comportar-nos com a tal. És a dir, el nostre llenguatge verbal i no verbal ha d'estar adequat a la situació comunicativa en que ens trobem.

A la pàgina de la Universitat Politècnica de Catalunya hi trobem un apartat relacionat amb ''Com comunicar'' mitjançant l'exposició oral. És un bon recurs per adonar-te de molts aspectes que es fan de manera inapropiada quan parlem en públic.
En aquest apartat, hi trobem un vídeo d'un alumne de tercer de carrera que realitza un projecte de final de grau que dura aproximadamen 10 minuts. Aques tracta sobre com transformar un habitacle normal en un de sostenible.

Durant la visualització del vídeo disposem d'una rúbrica amb diversos nivells i aspectes a avaluar mitjançant tres opcions: assolit, poc assolit o no assolit. La rúbrica ens serveix puntuar la seva presentació, on hi veiem representades alguns aspectes positius i d'altres de negatius sobre el seu comportament, el suport audiovisual, la seva estructuració del tema parlat, etcètera.

Poder analitzar una presentació oral d'un alumne, ens ha estat molt útil per tal de saber quins són aquells aspectes que cal reforçar més i quins cal més minvar-los. Crec que aquest exemple és bon recurs per treballar i adonar-nos dels errors que cometem sovint quan parlem en públic perquè és bastant entretingut i hi ha situacions que, possiblement, cap de nosaltres hi arribem però és interessant perquè aquest moments de ''rialla'' que et fa viure, fa que recordis aquells errors tan fàcils de ser produir degut als nervis.

Per poder accedir a la web on hi trobareu el vídeo i la rúbrica feu clic sobre aquestes dues paraules.

Fonts d'informació: apunts de classe, espai de la web de la upc ''Com comunicar''

BIBIANA BALLBÉ, UNA BONA COMUNICADORA

Durant tot el primer semestre, a les assignatures de GTIC i COED, hem estat fent el seguiment de la comunicadora Bibiana Ballbé.
El treball consistia en escollir, per grups, un comunicador que ens agradés i fer un seguiment durant el temps que nosaltres decidíssim, que en el nostre cas va ser d'un mes (del 5-11-14 al 5-12-14)
Per fer el seguiment vam realitzar un Sites on es troba tota la informació sobre la seva vida, les seves aficions, programes on participa i totes aquelles xarxes socials que hem analitzar i que les utilitza per a informar i relacionar-se amb el seu públic.
A través d'aquesta tasca, tal i com indiquem a l'aparat de conclusions del nostre Sites, hem pogut veure que compleix molts dels aspectes que ha de complir una persona per tal de parlar correctament en públic, tal i com ens diu el llibre Com parlar bé en públic de  Joana Rubio i Francesc Puigpelat. També del decàleg que vam elaborar nosaltres.

Considerem que és una bona comunicadora perquè té una participació molt activa i bona en els tres camps: l'escrit, l'oral i el digital. També perquè en els seus escrits podem veure que té una gran capacitat de síntesi, ja que aconsegueix transmetre el missatge d'una manera breu i clara.

En el seu programa Caràcter també hem pogut veure que mostra una gran destresa a l'hora d'imporvisar i adressar-se al públic. 

El domini del llenguatge no verbal (posició del cos, gestualitat, mirada, somriure, etc) fan que ens dongui la sensació de ser una persona propera, natural i expressiva.

El to de la seva veu es adequat, dinàmic.

Per accedir al nostre Sites fes clic aquí.

Fonts d'informació: Imatge extreta del Instagram de la Bibiana Ballbé.

IDENTITAT I TERRITORI (DESCOBRINT NOUS MONS)

A l'assignatura de GTIC i de COED vam haver de fer una exposició anomenada Identitat i territori.
Aquesta consistia en torbar un tema que tingués relació entre els dos membres que formaven la parella que realitzava el treball. La meva parella, l'Anna Florensa i jo vam escollir com a tema els viatges.
L'objectiu de l'exposició era en un temps màxim d'uns 8 o 10 minuts, intentar convèncer al públic de tot allò que ens transmet viatjar. Tots els beneficis que té perquè ens ajuda a obrir la ment a més de poder conèixer a més gent, noves cultures, noves maneres de fer i crear experiències que ens ajudaran a poder crear un nou coneixement.
Creiem que vam poder transmetre els sentiments que ens causa viatjar als nostres oïents, a més de fer-los recordar tots aquells records que tenien guardats en la ment perquè la gran majoria va sortir de l'aula amb un somriure.

Conclusions
Aquest treball m'ha servit per a buscar noves maneres de persuadir el públic, per a conèixer millor a la meva companya i també per a perdre la por a parlar en públic. Tambe vaig poder posar en pràctica els coneixements sobre comunicació oral, escrita i digital apresos.

Per a transmetre totes les nostres idees l'Anna i jo vam decidir fer un Prezi, que us el deixo a continuació.

CREATIVE COMMONS

Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Creative Commons va ser fundada l'any 2001 i llançada el 2002 als Estats Units. A l'estat Espanyol concretament, el projecte fou resultat d'una necessitat a la UB (Universitat de Barcelona) per gestionar el material docent que el professorat penjava a internet.
Ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic.

 

L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.
Creative Commons proporciona llicències als creadors/autors per tal que estableixin els termes amb els quals volen compartir les seves obres per internet. No dóna llicències totalment lliures, es troba entremig del Copyright i el Copyleft (o totalment lliure). Aquestes condicions les escull el mateix autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat".

El que fa CC és invalidar alguns drets a terceres persones amb quatre condicions que es combinen per donar lloc a diferents tipus de llicències.

A continuació trobareu un petit resum dels diversos tipus de llicències. Per a veure-les directament a la web faci clic aquí

Reconeixement (by): sempre que es reconegui l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament.
No comercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats per a finalitats comercials.
Sense obres derivades (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
Compartir igual (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.

Combinant les quatre condicions obtenim sis llicències més:

Reconeixement (cc-by): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.
Reconeixement – NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.

COM POSAR UNA LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS AL BLOG?

1.Anar a la web: http://creativecommons.org/choose/?lang=ca_CA

2. Omplir la pàgina que hi trobareu.
3.Copiar el codi embed que hi ha la part inferior de la pàgina.
4.Crear un gadget Html/ javaescript en el nostre bloc que s'anomeni: Creative Commons.
5.Enganxar el codi embed.


A continuació us deixo un vídeo per a poder entendre millor com funciona aquesta llicència:



Fonts d'informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons#Llic.C3.A8ncies, http://cat.creativecommons.org/, http://creativecommons.org/licenses/, apunts de classe de GTIC

COPYRIGHT I LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS

Molts de nosaltres utilitzem informació d'internet sense saber sota quin poder podem fer-ho. De fet, més d'una vegada estem realitzant còpies d'informació de manera il·legal.
Cal saber que, si no veiem cap dels dos símbols que veurem a continuació ni cap informació adicional, la web sota la qual estem navegant i volem extreure informació es troba sota una llicència Copyright.
És normal que molts de nosaltres no en siguem coneixedors d'aquesta informació doncs no ens ho han dit mai. Però hem de saber que, de la mateixa manera que anem a una botiga i no robem unes bambes, no podem anar a la web i robar les imatges, texts, etc.

Per a poder saber quin material podem utilitzar, copiar i quin no s'han creat diversos tipus de llicències:

Copyright: l'única persona que pot fer el que vulgui amb l'obra és el propi autor, qui la vulgui haurà de pagar a l'autor i demanar-li permís.

Es troba representada per aquest símbol:

Creative Commons: Provident de la llicència Copyleft, ens permet escollir el tipus de protecció que li vols donar a la teva informació, ja que hi ha diferents models d'aquesta llicència.

Es troba representada per aquest símbol:

Per a saber més informació sobre la llicència Creative Commons feu clic aquí.

A continuació us deixo uns quants programes i webs dels quals podem extreure música i fotografíes de manera legal.

Flickr:  és un lloc web gratuït que funciona com a una xarxa social i que permet emmagatzemar, ordenar, buscar, vendre i compartir fotografies i vídeos en línia.
Es pot accedir al contingut de Flickr sense necessitat de registrar un compte. Tot i així, sí que és necessari fer-ne un per a carregar fotografies o vídeos. Registrar un compte també permet crear una pàgina de perfil pròpia on es mostra el material que l'usuari puja i també atorga la possibilitat d'afegir altes usuaris de Flickr com a contactes

Amb aquesta web no només podem obtenir fotos de major qualitat que les que trobem a Google Images sinó que també podem baixar la imatge amb la mida que volguem.

Aixó sí, mai ens hem de deixar de citar l'autor.

Jamendo: és una web que serveix per a baixar música. Jamendo és coneguda per ser una plataforma de distribució de música penjada pels propis musics. Trobem música de tots els estils i gustos, per a satisfer les necessitats de tots els usuaris.

Fonts d''informació: Google Images, http://es.creativecommons.org/blog/licencias/, http://grabandouncorto.wordpress.com/2010/09/23/copyright-copyleft-y-creative-commons-%C2%BFque-los-diferencia/

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC de JOANA RUBIO I FRANCESC PUIGPELAT

A l'assignatura de COED vam llegir el llibre de "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. En aquest llibre podem trobar moltes eines i consells que ens serviran d'ajuda per a fer front a aquelles situacions en que hem de parlar parlar en públic. 

El llibre ens serveix com a guia, ja que ens dona unes pautes de com preparar-nos bé un discurs, saber perdre la por, disminuir els nervis, saber utilitzar el vocabulari adient a cada situació, saber transmetre a través del llenguatge verbal i no verbal, entre altres coses.

Cap al final del llibre, trobem un decàleg amb els deu aspectes principals que s'han de tenir en compte alhora de fer una exposició oral.

Decàleg del llenguatge oral:

1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.
2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4. Aprofitar l'efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6. Avançar i recular en l'argument del discurs.
7. Enumerar i marcar les enumeracions.
8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.
9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.
10. Utilitzar l'acudit o l'anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els misatges.

Penso que és un llibre realment útil per a totes aquelles persones que en la seva vida diària, ja sigui per qüestions de feina o d'estudis, s'han d'expressar davant d'un públic. A través d'aquest llibre s'aprenen tècniques que ens ajuden molt alhora de dirigir-nos cap a aquest públic que segurament fins ara desconeixiem. Un públic que ara ja no ens serà tant extrany perquè sabrem com adreçar-nos a ell.

És un llibre que no m'ha costat gaire llegir, no es fa pesat, ja que a través d'exemples t'explica tot el que seria la part teòrica i això ajuda a que el llibre no es faci monòton. A més a més, a mesura que l'anava llegint, m'anava adonant que em parlava de situacions que m'han succeït en la meva vida diària, o que em poden succeïr en un futur.

Personalment, crec que és un llibre molt útil, doncs t'ajuda a agafar confiança davant de tot aquell públic que tanta por acostuma a fer. Et mostra tècniques per controlar els nervis, t'ensenya a observar  tot el públic detingudament, a somriure-li per a crear una sensació de confiança. També t'aconsenya respirar fons abans de començar a parlar, t'ensenya que portar un bon guió és útil per no deixar-te res, et diu tènciques per a que el públic li quedin clares les idees (dir-les a la introducció i a les conclusions i també anar repetint-les de diverses maneres al llarg del discurs), etc.

A més a més, aquestes pautes que ens dona el llibre de Com parlar bé en públic, l'hem portat a la pràctica en dues activitats que vam dur a terme a l'assignatura de COED. Aquestes han estat la recitació de poemes i la presentació d'una persona que nosaltres considerèssim un comunicador eficaç.

Fonts d'informació: llibre de lectura Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, Google Images

DESCRIPCIÓ DE L'ANNA

Un dels exercicis que havíem de fer per a la classe classe de COED un cop explicada tota la teoria sobre la descripció, va ser haver de fer-ne una d'un dels companys o companyes de classe. Un cop feta la descripció també havíem d'adjuntar una fotografia que crèiessim que tenia alguna relació amb aquella persona. A més a més, també vam posar una cartolina i una frase descriptiva d'aquesta a sota.
Per acabar, vam fer una sala d'exposicions, on estaven penjades les fotografies de tots i totes.

Jo vaig escollir a l'Anna Florensa i vaig triar aquesta fotografia perquè, com dic en el text escrit, l'Anna viu entre liles i en aquesta fotografia surt reflectida aquesta idea.

                                                                       "Entre liles"

L'ANNA

D’estatura mitjana, amb un collaret sempre en el seu coll, amb uns ulls plens de bondat, disposada a treure’t un somriure, et saluda amb un bon dia dels més sincers. Entre somriure i somriure amaga la seva dolça mirada, una mirada innocent, tímida. Una mirada observadora que amaga mil experiències viscudes, mil secrets amagats. 
Darrere de cada pas, de cada gest que fa, et demostra que fer-se gran no implica perdre aquella màgia que tots tenim quan som petits. 
Té un esperit divertit, somiador, imaginatiu, com el dels més menuts. Creu en el món dels infants, un món del qual vol formar part, ja que estudia per ser mestra d’Educació Infantil. No li agrada posar-se límits. És per aquest motiu que no gaire va decidir notar el pessigolleig a la panxa que et provoca l’adrenalina quan estàs volant pel cel com un ocell lliure. Una experiència que, sense dubte, repetirà. Viu la vida de color lila, el seu color preferit. Amiga dels seus amics, disposada a treure un somriure a qualsevol, camina fort intentant menjar-se el món però sense deixar ferit a ningú pel camí. 
Mai et faltarà la seva mà si caus, t’ajudarà a aixecar-te i t’ensenyarà que el camí no és tan difícil com et penses si tens algú al costat que t’ajudi a caminar-hi.

Conclusions extretes:
Poder realitzar aquest treball ha estat una manera de poder-me apropar més a l'Anna i conèixer-la millor. He pogut saber més d'ella, dels seus gustos, de les seves aficions. És a dir, l'he conegut com és realment, més enllà de l'aparença física i superficial.
Crec que és una bona activitat per a nosaltres, ja que com a futurs mestres hem d'aprendre a contactar amb els alumnes i saber veure més enllà del que amaguen les aparences.

IPAD'S A L'EDUCACIÓ

El divendres dia 14 de novembre de 2014, els alumnes de primer d'Educació Infantil de Blanquerna vam rebre una conferència sobre l'ús dels Ipad's a l'educació.

Aquesta conferència va ser realitzada per dos professors del col·legi Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu; la Marta i el Jordi.

La Marta Palet feia de representant de les metodologies que feien servir amb els Ipad's a Primària i el Jordi feia de representant de les metodologies que feien servir amb els Ipad's a Educació Infantil.

Es tracta d'una escola concertada que fa un temps va decidir endinssar-se en el projecte de digitalitzar les aules, després d'implantar ordinadors portàtils a les seves classes i, per últim, amb l'ajuda d'alguns professors de Blanquerna, hi han introduït els Ipad's a l'educació.

Per tal de poder fer front a la despesa que comporta haver de comprar totes les tablets que necessiten i les diverses aplicacions que no són gratuïtes, han acordat amb els pares una quota mensual. Un fet molt important perquè aquest projecte s'hagi pogut dur a terme.

La gran implicació per part de les famílies i per part dels mestres, qui en un principi es mostraven reacis a aquest projecte, ha fet que a través del joc i l'experimentació amb els Ipad's, hagi esdevingut avui en dia, un element clau en l'educació dels seus alumnes.

Els Ipad's formen part del seu dia a dia, ja sigui tant per passar llista com per poder-los ensenyar noves maneres d'aprendre als seus alumnes a través d'aquests.

Un conjunt de mestres van rebre una formació sobre els Ipad's que els va ajudar a familiaritzar-se amb ells i a poder ensenyar als seus alumnes com fer-los servir.

Actualment, els Ipads, els serveix com a agenda on guardar la programació setmanal, com a eina per traspassar tota la informació dels diversos alumnes entre tots els professors, com a instrument per a realitzar fotografies pel blog de l'escola, per passar llistes i per a ensenyar noves maneres d'aprendre als seus alumnes.

L'escola té 26 Ipad's per a ed. infantil i primària i 26 per a cicle mitjà i superior. Aquests van rotant i a través d'un calendari comú poden saber qui els està fent servir i qui no, per tal que els professors els puguin fer servir en algun moment que per horari no els pertoca.

Els Ipads es fan servir dues hores setmanals als racons, formats per grups de 2 a 4 nens. En concret el dels Ipad's és de 4 alumnes, així es poden ajudar entre ells i poden realitzar més fàcilment les activitats que, principalment, van destinades a realitzar exercicis de llengua i de matemàtiques.

Hi ha algunes aplicacions que són autocorrectives però n'hi ha d'altres que no, és per això la importància de l'ajuda entre companys.

Com que els Ipad's és una de les activitats del joc per racons, per tal de controlar que tots els nens passin per tots, tenen una llista instal·lada amb el nom de cadascú i al costat han de posar-hi un gomet quan el realitzin. 

Font: Apple

AVANTATGES D'AQUEST SISTEMA

L'activitat va més enllà de només fer un joc amb l'Ipad, ja que el professor demana informació als alumnes sobre com i què han fet en aquella activitat. D'aquesta manera poden veure amb quines coses té més facilitat o dificultat i quines han de potenciar o treballar més.

A més a més d'això, l'alumne també té l'oportunitat d'explicar-li al mestre com es sent i quina és la seva opinió respecte a aquella activitat que ha fet.

Un dels principals avantatges que té aquest sistema és que ajuda a l'autonomia dels nens i al desenvolupament del treball en equip.

APLICACIONS QUE FAN SERVIR

- Imotion: aplicació que serveix per crear un vídeo mitjançant fotografies.

- Mindomo: aplicació que serveix per a realitzar mapes conceptuals.

- Stratalògica: aplicació que serveix per veure les distàncies que hi ha entre dos llocs.

- Math: aplicació per a realitzar activitats matemàtiques. És de pagament i autocorrectiva

- ABC cursives: aplicació que serviex per a aprendre a escriure les lletres de l'abecedari.

- Tangram: és una aplicació gratuita que serveix per crear diverses formes a través d'un tangram.

- Hungry Fish: aplicació per a aprendre a sumar i restar.

- Sock puppets i Puppet pals: aplicacions que serveixen per crear una història mitjançant titelles, on l'alumne a través del micròfon de l'Ipad dòna veu als diversos personatges

REFLEXIÓ FINAL

Gràcies a la implantació de nou professorat a causa de la jubilació de molts dels docents del centre, s'ha pogut canviar la manera de veure el món de l'escola.

Venir a explicar-nos com funciona el seu projecte, els ha servit per veure de tota la feina que han hagut de fer, com ho han fet i on han arribat. Han vist que no ha estat un procés fàcil, ja que han necessitat moltes hores per a aprendre a fer-lo servir i buscar-li noves utilitats, però els ha ajudat a créixer com a mestres, ja que com a persones que són, els professors acostumen a buscar un lloc còmode, un lloc que no necessiti massa feina, com la rutina. Al fer aquest projecte han hagut de sortir d'aquesta rutina i els ha ajudat a veure noves maneres de fer que són tant o més útils que les actuals.

També pensen que sense l'ajuda de totes les famílies, de la bona acceptació que ha tingut el projecte per part d'aquests i dels docents del centre, això no hagués sigut possible.

Creuen que és un nou mètode que trenca amb la idea que el mestre ho sap tot, ja que els nens també ajuden al professor a aprendre.

Per tal de reflectir tot això i per tal que hi hagi més centres que implantin aquest sistema, han començat a escriure un llibre que està previst que surti el Maig de l'any que ve.

DECÀLEG DE COM SER UN COMUNICADOR EFICAÇ

Els alumnes de primer del Grau d'Educació Infantil de Blanquerna, després d'haver llegit el llibre "Com parlar bé en públic'', vam poder elaborar un decàleg en el qual podem trobar tots aquells aspectes que nosaltres creiem essencials per tal de ser un bon comunicador.


Decàleg de com ser un comunicador eficaç
1. Ser breu, clar, precís (paraula exacta) i concís (anar al moll de l'ós).

2. Mostrar naturalitat i improvisar a la mida justa.

3. Elaborar un bon guió (estructura i format) i memoritzar-ne les idees.

4. Dominar el llenguatge no verbal: posició del cos, gestualitat, mirada, vestimenta, actitud i somriure.

5. Controlar la veu: volum, velocitat, vocalització, articulació i actitud; entonació; respiració.

6. Controlar els nervis: respiració diafragmàtica; silencis i pauses.

7. Dominar la llengua: registres i varietats de la llengua oral i escrita.

8. Fer ús de suports audiovisuals: creativitat, diversitat de mitjans, no abusar-ne del temps, no hi pot haver duplicitat (el que digui que estigui escrit a la pantalla).

9. Mostrar "Feedback" retroalimentació i empatia; humor: vivències personals; anècdotes, exemples.

10. Estructurar el discurs: ser reiteratiu; relacionar introducció amb conclusió per tal de que quedin les idees clares.

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ, REVISIÓ

La composició d'un text consisteix en analitzar el procés cognitiu que es fa a l'hora d'elaborar un text.
L'escriptura és un procés no lineal on no es passa de manera ordenada per totes les etapes fins arribar a la redacció final d'un escrit
Etapes : Planificació, Composició i Revisió.

1. PLANIFICAR

Establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

• Anàlisi de la situació comunicativa

Tipus de destinatari: condiciona el grau de formalitat, la fórmula de tractament, el gènere (masculí o femení) i la varietat dialectal.

- Tema: què es vol dir?

- Objectius: diferents tipus de textos

1. Funció narrativa-----> conte
2. Funció descriptiva---->guia d'una ciutat
3. Funció explicativa----->llibre de cuina
4. Funció persuassiva------>anunci publicitari

- Hem de tenir en compte l'extensió per tal de veure si hem de tenir capacitat de síntesi o, al contrari, hem de desenvolupar bé la idea. També s'ha de tenir en compte l'estructura, per saber si disposem d'una estructura estandaritzada o una lliure.

En resum; reflexionar sobre el nostre objectiu: convèncer, persuadir, entretenir, donar plaer, informar. A qui vull, què vull, per què ho vull i com ho vull escriure? 

• Recollida d'informació: Pluja d'idees (el que més s'utilitza), documentació (recerca de documents sobre el nostre tema), fer anotacions i respondre les 6W (què, qui, com, quan on, per què)
• Seleccionar i ordenar les idees tenint en compte l'emissor, el recpetor, el missatge i el canal. Un cop decidida la idea que volem desenvolupar hem d'ordenar i distingir les idees primàries i secundàries i per últim utilitzar les tènciques d'agrupació o ordenació pertintents. 

2. COMPOSICIÓ/REDACCIÓ
Transformar les idees en un text escrit, coherent, estructurat i amb trets estílistics, tenint sempre en compte doncs, les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

• Estructura del text: 

• Paràgraf: disfrubueix en blocs les idees d'un text i fa visible i entenedora l'escturctura general del text.

El paràgraf com a unitat temàtica: un paràgraf; una idea o bé un paràgraf; més d'una idea o bé més d'un paràgraf; una idea 

Els paràgrafs, segons el seu contingut, poden ser:

1. Paràgraf inductors:

-Inici del text
-Preparen al lector, el situen i l'introdueixen

2. Paràgraf expositius:

- Són el cos del text

- Exposen, expliquen i desenvolupen

3. Paràgrads conclusius

-Són l'últim paràgraf del text

-Tenen les conclusions, que poden ser: tancades (concretes i detallades) o obertes (interrogants al final i són més flexibles)

• Connectors: paraula amb voluntat de senyalitzar, d'organtizar i relacionar paràgrafs i frases

Tipus de connectors:

Conjuncions i locucions conjutives , preposicions i conjuncions prepositives, adverbis conjuncions adverbials i altres paraules (és a dir, pel que fa a, hi havia una vegada...)

• La puntuació: estructura el text i delimita el significat exacte del missatge que vol transmetre. Les seves funcions són: la coma, que separar els elements d'una sèrie, evita ambigüetats, marca els incisos; el punt i coma, que separa diversos grups d'elements en enumeracions complexes; el punt, que s'escriu al final d'una oració; els dos punts; que introdueixen enumeracions, exemples i citacions textuals; els punts suspensius, que ens ajuden a deixar una frase inacabada; el parèntesis, que serveix per fer incisos i ens ajuda a posar informació intercalada enmig d'una frase; els guions,  que serveixen per introduir un incís a la frase i els signes d'entonació.

L'ESTIL
Adequació: registre, paraules i expressions adequades per a cadas situació comunicativa.
Claredat: paraules d'ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comuncació.
Precisió: evitar paraules generals i ambigües (exemple: cosa).

Conclusió: evitar perífrasis innecessàries.
Variació: evitar repeticions innecessàries.
Altres consells d'estil: evitar cacofonies, l'abús d'adverbis acabats en ''-ment'', evitar frases llargues i espeses, limitar l'ús de possessius i evitar expresions discriminatòries.

3. LA REVISIÓ

La revisió és el procés d'examinar el que hem escrit, de decidir si s'adiu a les expectatives i modificar el que creiem oportú.

No hem de tenir mandra de revisar, doncs és un procés més de la redacció. Res és intocable i, per tant, hem d'avaluar i modificar el que nosaltres creiem.
Per acabar, cal també que fem una revisió de continguts: de la coherència. la cohesió, i l'adequació.

Al acabar la classe, vam poder observar l'esquema que es creu oportú pel document a través del qual s'ha realitzat aquest resum. Aquest esquema va ser fet l'any 1981 per Linda Flower i John Eyes, que deien que es necessiten mínim 4 o 5 línies per a desenvolupar una idea.

Font: informació extreta de l'esquema i apunts del text: AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna.

LLENGUA ORAL FORMAL

La llengua oral formal s'utilitza en discursos, entrevistes, debats. Per tant, no és del tot espontània ja que s'ha de crear un guió amb el conjunt d'idees que es voldran nombrar.
També és important el fet de ser repetitius; intentar dir una mateixa idea de diferents maneres per tal de que el missatge arribi a tothom.

Trets característics de la llengua oral formal

• Trets contextuals

- Caràcter no universal i aprenentatge escolar: és un tipus de llenguatge que s'aprèn a l'escola ja que no es desenvolupa per si sol, ni l'acostumem a aprendre a casa. Hi ha un ensenyament específics.
- Acústica, efímera i produïda en temps real:
És acústica igual que la llengua oral, efímera perquè la seva vida és curta, ja que les paraules ''se les endu el vent''. ProdÏda en temps real perquè es produeix sobre la marxa.
- Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional.
És semblant a la comunicació oral perquè les dues provoquen la interacció visual i emotiva. Comparteixen espai i temps i permeten interacció/feedback.

• Trets textuals o discursius

- Formal i generalment monologada.
- Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat el text ha d'estar planificat, ben estructurat però hem de deixar lloc per l'espontaneïta depenent de les reaccions del públic i del temps.
- Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals; hem de saber dir les idees de manera diferent per ser entesos.Pren pes la gesticulació, les mirades, els silencis... Tot pren un valor en el discurs

• Trets lingüístics 

- Paper fonamental dels trets suprasegmentals (to, volum i ritme)

No fer un discurs pla. Gran importància en la corba melòdica.
- Ocurrència d'elements díctics (elements lingüístics que fan referència a l'espai i el temps), interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts (faltes de sintaxi, construccions gramaticals mal fetes, no haver en una frase concordància entre subjecte i verb), el·lipsis (el·lidim/traiem el subjecte), canvis de direcció sintàctica...
- Correcció normativa i ús de la varietat estàndard (conveccions que regeixen el que dius).

Font: informació extreta dels apunts de classe.

FLIPPED CLASSROOM

La flipped classroom és un nou model pedagògic mètode d'ensenyament que està basat en fer una inversió del model d'ensenyança actual. D'aquesta manera els nens estudien tot el contingut bàsic a casa mitjançant pàgines webs (és necessari que el contingut sigui on-line) que el docent li ha mostrat d'on pot extreure la informació. Un cop s'ha realitzat això, quan arriben a classe es fan les activitats amb el professor, que és un guia per a ells, ja que els alumnes ja tenen una base del seu coneixement.

Aquest tipus de sistema permet el professor orientar el temps de la seva classe al desenvolupament de la creació, mitjançant la pràctica i la reflexió.

Aquest tipus de classe, també anomenada classe al revés, permet al professor fer un que les classes siguin més participatives.
Així doncs, a través d'aquesta metolodogia aconseguim una participació activa de l'alumnat en el seu propi aprenentatge, personalització del mètode a les necessitats i ritme de cada alumne, igualtat entre tots els estudiants, integració de les famílies en els processos d'aprenentatge (els resultats poden ser visibles i compartits amb tothom), evaluació i resolució de dubtes en temps real a més d'una motivació extra de l'alumne i millor aprofitament del temps dedicat a l'aula.

Això sí, és necessari que els alumnes realitzin la feina que el professor els demana per a casa, sinó aquest model podria no acabar de funcionar.

A continuació us deixo amb un vídeo que ens explica clarament aquest model:

Fonts d'informació: Apunts de classe de GTIC, Youtube

ANALITZAR UN BLOG

El blog que jo he analitzat es titula Educativa. Aquest està format per Juan José de Haro, que és Doctor en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Matemàtiques i Informàtica en Educació Secundària. En la seva pàgina de presentació ens diu l'objectiu del seu blog: escriure sobre les metodologies i eines necessàries per aconseguir una educació de qualitat, amb la innovació com a norma. El bloc és fonamentalment. Un bloc de reflexió personal exposat al públic on una de les seves finalitats és la d'aprendre dels altres. En el seu blog podem trobar diverses activitats realitzades a classe i les reflexions fetes sobre cadascuna. Per a fer-ho, ho fa mitjançant text escrit, vídeos, àudio, presentacions, imatges, etc. Vídeo, presentació, text i imatges. És un blog de professor, on el professor mostra les activitats realitzades pels seus alumnes a classe. També utilitza el blog per fer reflexions sobre temes que interessen als alumnes però també a la societat en general. En el blog podem trobar una pestanya que es diu "Índice de artículos" on hi trobem un mapa conceptual a través del qual es pot navegar per accedir als mapes conceptuals en els qual s'ha basat per fer el bloc. Trobem una columna a la dreta on ens podem posar en contacte amb el professor, a més de poder veure una frase que per ell és significativa. Més avall trobem una imatge amb el premi que ha rebut com a "1ER PREMIO BLOGS REFLEXIÓN EDUCATIVA 2012". Per últim a més de diverses aplicacions i llocs webs que ell troba interessants i utilitza, també podem veure les diverses entrades classificades segons la data de publicació. La plataforma que utilitza és Blogger. En les entrades podem veure com primer exposa el tema, les informacions i les diverses reflexions que fa. Després, si es tracta d’un treball posa el treball del qual parla. Si no és aixì, posa vídeos, imatges o presentacions relacionades amb el tema. Per últim, posa les fonts d’informació i diverses etiquetes. Principalment són blogs adreçats als treballs realitzats per alumnes amb les TIC o bé reflexions, opinions i informació del professor sobre les tic. Com que el treball que realitzen els alumnes ha de sortir a la web del professor, aquests es veuen obligats a fer-ho perquè el seu sigui l’escollit i/o per millorar la competència lingüística ja que han d’intentar fer el mínim de faltes d’ortografia perquè és un blog en obert, que la gent pot veure. Hi ha diversos comentaris a les entrades fetes. Alguns són sobre qüestions sobre el tema i d'altres opinions sobre la manera d'expressar-se de la persona que ha escrit el blog.

GOOGLE SITES

Google Sites és una aplicació en línia gratuïta creada per Google que permet crear un lloc web sense tenir grans coneixements de html. Aquest permet compartir informació amb facilitat per veure-la i editar-la per un grup reduït de col·laboradors o amb tota la seva organització, o amb tothom. Amb Google Sites, els usuaris, poden reunir en un únic lloc i d'una forma ràpida informació variada, inclosos vídeos, calendaris, presentacions, arxius adjunts i text.

La pagina s'acostuma a escriure amb minúscules i no es fan abreviatures. En el cas de que es facin s'ha de posar què volen dir entre parèntesi.
El Sites ha de ser accessible. Per tal de fer-ho hem d'estructurar molt bé la informació, ja sigui mitjançant un mapa conceptual o bé estructurant les diverses pàgines.
Els menús desplegables no són recomanables perquè dificultem la lectura a aquelles persones que tenen alguna discapacitat.
A classe, per tal d'entendre millor el seu funcionament, hem hagut de fer un Sites que parli sobre la música dels anys 70. Per veure la que hem realitzat l'Anna Florensa i jo, la Isabel Cano només heu de fer clic aquí.

A continuació adjunto uns vídeos que ens explica què és el Google Sites i ens ensenya a fer-lo servir :

Fonts d'informació: Universidad de Alicante, Youtube, Wiquipedia

LA POESIA

La classe destinada a la poesia va començar amb la pregunta: què entenem per poesia? Per a poder saber què era, primer vam haver d'escriure en un full què enteniem nosaltres per a poesia. Cadascú va escriure o dibuixar la seva opinió i després la vam llegir en públic davant de tothom.

La meva resposta va ser:

Per mi, la poesia és un sentiment, l’expressió del poeta que vol transmetre una idea, una opinió, una observació, una crítica de la realitat o del món de la fantasia i de la imaginació.

P.Valery "La poesia, aquell dubte prolongat entre la melodia i el sentit"

Un cop, vam escoltar a tots els companys i companyes què era per a ells la poesia, la professora ens va ensenyar un vídeo d'una nena de quatre anys recitant una poesia bastant llarga i amb molta facilitat. Això sí, la recitiva amb cantarella; un recurs que s'utilitza per a poder-la memoritzar millor.

A continuació, vam escoltar a l'actor Lluís Soler recitant el poema de La vaca cega, que ens va servir d'ajuda per a poder veure com es recitiva correctament un poema sense fer servir el recurs de la cantarella.

Després vam poder veure diversos vídeos que ens van ajudar a veure que hi ha tants poemes com maneres de recitar-los.

El primer vídeo va ser:

Un plat pla ple de poesia està: és un vídeo que ens ajuda a veure com introduir la poesia als nens d'una manera dinàmica i divertida. És un vídeo què agrada molt als més petits ja que les discussions entre si tenim 10 o 11 dits són molt divertides. 

La nina de l'Angelina de Roser ros: és un bon exemple a l'hora de veure com es recita poesia als infants d'una manera divertida, amb una gran gesticulació, sense prejudicis ni vergonya.

Josep Pedrals, i ja hi tornem a ser: en aquest vídeo podem veure que la poesia tambè pot ser cantada. També veiem que no té perquè ser monòtona sinó que la podem recitar amb diversos canvis de ritme per tal de cridar l'atenció dels oïents.




Després de veure tots aquests exemples, vam recitar el poema de la gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica. D'aquesta manera vam poder anar entrenant la nostra naturalitat, la nostra memòria per a recitar el poema a final de curs.



Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica.
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.


Per acabar la classe, en vam posar per parelles i vam haver de triar un dels poemes que ens va donar la professora. 
Un cop triat, el vam recitar davant de tothom i vam poder veure els errors més comuns a l'hora de recitar. 
Això ens va servir per a millorar la nostra manera de recitar de cara a final del semestre que haurem de recitar-ne un soles i de memòria, intentant transmetre totes les paraules del poema mostrant la màxima naturalitat possible.

Fonts d'informació: apunts de la classe de COED, vídeos extrets de Youtube, imatge extreta de buscoimagenes

EL PREZI

El Prezi és un programa que ens permet fer presentacions, en les quals podem compartir idees sobre una diapostiva. Aquesta permet intruidir-hi zoom per tal de fer les seves presentacions més dinàmiques i permet als usuaris de disposar una visió més apropada i més allunyada d'una zona de la presentació.

Prezi s'utilitza com a una eina de presentació d'intercanvi d'idees, ja sigui de forma lliure o bé estructurada. El text, les imatges, els vídeos i altres mitjans de presentació es col·loquen sobre una pàgina en blanc i es poden agrupar en marcs. Després, els usuaris designen la grandària en que desitgen que es vegi i la posició entre tots els objectes que hi ha a la presentació. També es pot triar com es fa el desplaçament entre aquests objectes, així com l'ampliació i/o allunyament a l'hora de posar en marxa tota la presentació.

La presentació final es pot veure encara que no esitiguis connectat, només has de descarregar l'arxiu a l'ordinador o dispositiu on desitjes veure'l.

Tipus de Prezi
Públic: que permet editar, mostrar i descarregar els treballs a la web de l'aplicació.
Enjoy o una llicència Prezi Pro: aquests permeten crear, compartir i descarregar els arxius.

Prezi també ofereix una llicència especial per a estudiants i educadors, que és la que s'ha utilitzat per a realitzar la presentació que hi ha a continuació.

Amb el prezi podem transmetre un concepte però també podem posar una imatge que vagi més enllà del significat habitual, tal com hem fet l'Anna Florensa i jo, la Isabel Cano, que hem realitzat un Prezi.

El nostre Prezi comença amb una imatge de color gris. La primera imatge és una forma que ens serveix perquè la gent no vegi des d'un inici la presentació i/o el tema que volem tractar.

El tema que ens va proposar el professor era els gossos. A partir d'aquí, nosaltres hem decidit ensenyar mitjançant el Prezi tot el que ens aporten als èssers humans. Per a fer-ho com a imatge inicial trobem una imatge d'una mà d'un home i d'un gos.
Seguidament hem utilitzat una petjada d'un gos per tal d'utilitzar-la com a fil conductor, ja que des d'aquesta es presenten les diverses imatge i idees sobre el que ens aporten els gossos als èssers humans.

En el nostre Prezi podem veure moltes imatges i, en comparació, molt poca lletra.
En les imatges veiem la idea que volem transmetre i després escrit trobem la idea, a partir de la qual desenvolupem la nostra opinió quan és hora de fer la presentació.

Així doncs, podem veure que el prezi, a través de les diverses animacions i imatges que s'hi introdueixen, és capaç de transmetre més que el que transmet una paraula.

PREZI A L'EDUCACIÓ
El Prezi és un bon instrument per a realitzar presentacions i per a crear animacions pels nostres alumnes, ja que ajuda a fer la classe més amena. Alhora, també ajuda a que l'alumne pugui ser el creador del seu propi coneixement perquè és ell el que interactua amb la presentació o la pissarra amb la qual es mostra.
Un exemple d'aixó podria ser un conte explicat mitjançant el Prezi. Gràcies a aquest podríem fer que els alumnes cliquèssin a alguns llocs perquè al protagonista de la història li anèssin passant diversos fets. O bé, podríem crear nosaltres la nostra propia història, tal i com es pot veure al vídeo que hi ha a continuació:




És possible que després de llegir aquesta entrada i la del Power Point penseu que són dos programes molt semblants perquè els dos ens ofereixen la possibilitat de crear presentacions. És per aquest motiu, que per acabar amb aquesta entrada us deixo amb una imatge que ens explica clarament la diferència entre el Prezi i el Power Point:

Fonts d'informació: Wikipedia, Youtube, Esther Morillas Lázaro

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Aprendre a parlar és una experiència comunicativa social. 

Competència comunicativa: Saber transmetre de la manera més eficaç. "Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants".
Entenem per eficaç: aconseguir l’objectiu en contextos en que no són familiars o culturalment significatius, com són les situacións formals, que tenen unes normes. És a dir, informals perquè aquests no tenen regles.
Aprenem a parlar en un grup social i hi ha uns cànons establerts de com ha de ser el tracte o la manera d'adreçar-se segons a qui ens dirigim en cada situació. Per tant, és el context el que marca les pautes i, nosaltres, com a bons comunicadors hem de saber coneixer-les i actuar respecte aquestes. Això ho fem perquè volem obtenir un objectiu. Si l'assolim, el grau d'eficàcia serà alt.
Per a ser mestres hem de tenir en ment de que tenim la necessitat de saber-nos comunicar de la manera més eficaç possible. Hem d'aprendre a comunicar-nos de manera eficaç per tal d'obtenir el resultat que esperem dels nostres alumnes.

La intenció i la interpretació dels enunciats:

1. Ningú no parla per parlar: Sempre hi ha una intenció al darrera quan parlem 
2. Acte de parlar: Cada un dels enunciats lingüístics que produeix un interlocutor perquè passin coses. 
3. Cal atendre: Diem les coses amb un objectiu, intenció.

Ex: Algú s’ha deixat la porta oberta:
- El que diem: Algú s’ha deixat la porta oberta.
- El que volem dir: Tanca-la.
- Efecte que volem que produeixi: Que la tanqui qui l'ha deixat oberta.


Components de la Competència Comunicativa:  4 tipus de coneixements i habilitats

- Competència lingüística/gramatical: Domini del codi lingüístic.
- Competència sociolingüística: Zona georgràfica (dialectes) i també com les variants geracionals (parlem diferent pels nostres avis), variant lingüística
- Competència discursiva.
- Competència estratègica.

Competència lingüística / gramatical:
- Fa referència al domini del codi lingüístic:
-S'ocupa de:
Nivell fonològic
Nivell morfològic
Nivell sintàctic
Nivell lèxic i semàntic
- Fa referencia la manera d'expresar-se.

Compètencia sociolingüística
- Fa referència (adeqüem a la situació o a l’objectiu) a les regles socioculturals d'ús (depén de a qui i parli). Té a veure amb els registres i les varietats dialectals.
S'ocupa de:
Situació dels participants
Propòsits de la interració
Normes i convencions de la interacció

Compètencia discrusiva:
- Fa refèrencia a les formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent (significat del text) i cohesionat (lligada entre si-marcadors textuals: em primer lloc, finalment...) en qualsevol gènere.
S'ocupa de:
Cohesió de la forma: ideas lligades entre si.
Coherència en el significat: si les idees que s’expressen es cocontradïuen.
Cohesió → Que hi hagi marcadors textuals que relacionin les diverses parts del text, lliguem el text.
Coherència → Idees no es contradiguin, es relacionin.

Competència etratègica:
Té a veure amb la comunicació verbal i no verbal. (vocalització de la veu), la mirada, etc.
-Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal (70% gestualització) que es poden utilitzar per:
A) Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències
b) Afavorir l'efectivitat de la comunicació

Per ser un comunicador eficaç cal tenir una gran habilitat en la competència ligüística. Durant els curs treballarem la discursiva i l’estratègica.

Com hem pogut veure a l'entrada del comunciador eficaç, Sir ken Robinson té una bona habilitat estratègica i discursiva, ja que sap transmetre a través del llenguatge verbal i el no verbal i a més a més estructura un discurs d'una manera cohesionada i coherent.

POWER POINT

El Power Point és un programa que ens permet crear presentacions, tant a nivell educatiu com a nivell empresarial.

És una eina que ens serveix per a que una persona o un equip pugui comunicar diverses idees mitjançant diapositives, amb animacions, amb transicions, per tal de fer-la més dinàmica.

Actualment, quan ens parlen de Power Point ens ve a la ment la idea d'una presentació plena de lletra que serveix com a ajuda, com a recurs, dels professors per explicar algun temari. 

El Power Point pot anar més enllà d'això. De fet, l'hem d'utilitzar per fer-lo anar més enllà d'això.

És una eina que va més enllà del que ens pensem perquè ens permet transmetre idees, però també emocions.

Per a poder realitzar aquesta entrada hem hagut de llegir un article escrit pel Jordi Simón, el nostre professor de GTIC. L'article es titula 12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT. en ell ens explica que aquestes presentacions es fan servir com a eina de suport. Per a accedir-hi només cal que cliqueu el títol.

TIPUS DE PRESENTACIONS POWER POINT:

- Presentació Power Point tradicional: És la que utiltizen els professors a les aules. Aquesta consisteix en utilitzar el Power Point com a eina per tal d'explicar el temari de classe. El temari de classe es troba escrit en les diverses diapositives i, per tant, el professor es limita a llegir el que hi ha escrit.

Els alumnes a més d'escoltar el professor, llegeixen la presentació, la qual cosa crea una mala comunicació entre aquests dos, ja que l'alumne ha de fer dues feines alhora. 

Les classes es converteixen en avorrides, ja que l'alumne necessita estar constantment concentrat i intentan agafar informació dels dos llocs.
A continuació us deixo amb un exemple d'aquest tipus de presentació Power Point:

Presentacion de los peces (diapositivas) from susaniveth04

-Presentació Power Point creativa: És un nou mètode d'ensenyament en el qual el Power Point va més enllà del sistema tradicional. Passa a ser una eina d'aprenentatge ja que es pot explicar el temari de manera més activa, posant accions i animacions, que donen suport a allò que estàs parlant, per tal que els alumnes puguin interactuar i puguin estar atents als dos llocs.

La presentació no és l'eina que el professor fa servir per llegir tot el temari. Ara, és l'eina que el professor fa servir per tal de poder explicar el seu temari. 

D'aquesta manera l'atenció dels alumnes és constant i no hi ha una mala comunicació ja que la presentació i el professor és complementen, no és copien, com fa el model tradicional.
A continuació us deixo amb un exemple d'un conte explicat mitjançant una presentació Power Point:

EL PEQUEÑO TULIPÁN from Rosa Martinez Navarro

AVENTATGES

- Permeten crear esquemes.

- Permeten incorporar imatges, vídeos, sons, imatges, esquemes, etc. Això ajuda a fer-lo més visual i entenedor.

- Facilita la tasca de prendre apunts.

- Ens permet subratllar, encerclar i utilitzar tot tipus de colors.

DESAVENTATGES

- S'acostuma a posar-hi massa lletra, per tant, passa a no ser entenedor.

- La persona que explica es limita a llegir la pantalla.

- Excés d'efectes d'animació i de transició que fan distreure.
- No seguir cap ordre estètic.


ÚS DEL P.P EN L'ÀMBIT EDUCATIU
Ens permet treballar aspectes de diferents maneres. Per exemple la lectura d’un poema. Podem posar el poema com a recurs textual en la presentació, o bé el mestre pot llegir el poema i utilitzar la presentació com un suport visual.
Ens permet interactuar, dialogar amb els alumnes.
Podem col·locar-hi trampes i que els nens hagin d’esbrinar on es troben.
Podem utilitzar aquesta eina per tal de realitzar una tasca de creació conjunta.

ELEMENTS DEL P.P

1. Diapositives: element sobre el qual creem la presentació. On es posen les imatges, el text, els esquemes, els sons, etc.

2. Objectes: textos, vídeos, imatges, etc.

3. Presentació: el conjunt d'objectes.

4. Accions: són el conjunt d’instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre nu objecte. És a dir, quan surt un element cliquem a sobre d’aquest i passa alguna cosa. És una instrucció que posem a un element i l’executa. Exemple: posar una fletxa i dir-li que torni enradere.

5. Transicions: les transicions són efectes de moviment (visuals) i sonors que s'estableixen entre diapositiva i diapositiva.

6. Animacions: són semblants a les transicions però aplicades a una única diapositiva. 

COM PENJAR UN P.P AL NOSTRE BLOG?
A continuació us adjunto un vídeo de l'Escola Garbí que ens ensenya com penjar un Power Point al nostre blog:



És possible que després de llegir aquesta entrada i la del Prezi penseu que són dos programes molt semblants perquè els dos ens ofereixen la possibilitat de crear presentacions. És per aquest motiu, que per acabar amb aquesta entrada us deixo amb una imatge que ens explica clarament la diferència entre el Prezi i el Power Point:
                         

Fonts d'informació: Gcfaprendrelibre, Yahoo , 12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT, Youtube, Sildeshare